La recuperació de la Casa de la Premsa es fa esperar

BarcelonaDesprés de més de 30 anys pràcticament abandonat, fa mesos que l'edifici de la Casa de la Premsa a Montjuïc va iniciar el compte enrere per tornar a obrir les portes. No és precisament un compte enrere curt. Malgrat el compromís municipal de recuperar aquest edifici emblemàtic de l'Exposició Universal del 1929, la data definitiva per començar les obres continua sent un misteri. Com a mínim ja se sap què se'n farà: l'antiga Casa de la Premsa acollirà la renovada Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec i un espai veïnal.

La recuperació de l'immoble és una llarga reivindicació dels veïns, que han denunciat reiteradament la falta d'equipaments i que veien amb incredulitat com aquest edifici propietat de l'Ajuntament acumulava pols. Abans de les eleccions d'ara fa un any, l'Associació Casa de la Premsa va aconseguir fins i tot un compromís unànime dels grups municipals que establia l'any 2027 com a data límit per concloure'n la rehabilitació. Ara, però, fonts municipals refreden la promesa.

Segons expliquen les mateixes fonts, el govern Collboni no preveu incloure el projecte en el pla d'inversions municipals (PIM) 2024-2027. L'objectiu, anoten, és enllestir tots els treballs executius previs abans de les eleccions del 2027 i incloure la inversió per començar les obres al PIM del pròxim mandat. Admeten, fins i tot, que és molt possible que l'obra no estigui acabada el 2029, quan se celebri el centenari de l'Exposició Universal. Aquest retard ha causat "desencís" a l'associació. "És una assignatura pendent des de fa dècades i una necessitat del barri per enfortir la vida social", apunten en conversa amb l'ARA.

Un edifici que recorda l'Hospital de Sant Pau

Mentre espera el llarg procés de la burocràcia municipal, l'edifici continua tancat i barrat. Només la Guàrdia Urbana i l'Associació Casa de la Premsa fan un ús residual de dos espais als baixos. La resta de l'immoble, que l'ARA ha pogut visitar, presenta un estat d'abandonament. Hi ha parts dels sostres que han caigut, zones protegides pels despreniments i els coloms campen per les estances. Ja s'hi poden observar, però, alguns dels primers treballs que hi ha fet l'estudi ONL Arquitectura, liderat per Txema Onzain, que va guanyar el concurs per a la rehabilitació. En algunes parets i columnes hi ha sondatges que han fet aflorar els colors originals, que van del blanc càlid a un ocre groguenc.

El projecte de nova biblioteca –que conviurà amb part de la biblioteca actual del Poble-sec, al carrer Blai– dissenyat per Onzain busca mantenir l'esperit original d'aire modernista, que vist des de fora recorda l'Hospital de Sant Pau. De fet, el va fer Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. Tot i la rehabilitació completa de l'espai, s'intentarà que les intervencions siguin mínimes, mantenint el protagonisme de l'escala noble, els espais diàfans i els sostres alts.

Tot i els retards amb el calendari, sembla inamovible el compromís per a una nova gran biblioteca. La seva obertura donarà aire a l'actual biblioteca del Poble-sec, que ha quedat petita. I permetrà oferir un equipament de primer nivell als veïns de la Font de la Guatlla i als del nou barri que es construirà a la zona arran de la compactació dels espais que ara ocupa la Fira.

Si res no es torça, la biblioteca serà el futur definitiu de la Casa de la Premsa, tot i que abans hi ha hagut temptatives fallides de fer-hi el Food Culture Museum, de l'artista Antoni Miralda. Fins i tot el 2011, durant l'últim any de Jordi Hereu com a alcalde, Ajuntament i Diputació de Barcelona van arribar a signar un conveni per fer-hi el Museu de les Arts Escèniques. Tots dos projectes van quedar enterrats.

Tretze dormitoris

Projectat per atendre els periodistes internacionals durant l'Exposició Universal, Xavier Theros rememorava en un article a l'ARA el 2016 que l'edifici disposava de despatxos, sales de conversa i de lectura, sala d'actes, biblioteca, un restaurant, infermeria i tretze dormitoris per a visitants il·lustres. En el seu moment l'organització emfatitzava sobretot els seus serveis tècnics, pensats per facilitar la feina als informadors estrangers. L'espai oferia una central telefònica, deu cabines per a conferències internacionals, una estafeta de correus amb servei telegràfic i un laboratori fotogràfic. Des del primer instant, va projectar la imatge de modernitat que Barcelona desitjava transmetre al món.