Una de les novetats que començaran a mostrar ja els quioscos de la Rambla és la incorporació de caixers automàtics. Aquesta és una de les opcions que l'Ajuntament va oferir als quioscos de premsa de la ciutat perquè puguin ampliar el ventall de productes que ofereixen. D'entrada, podran sumar espais per a la distribució de mercaderies, caixers automàtics, antenes per al desplegament de xarxes 5G o serveis de venda d'entrades i recàrrega de bateries per a vehicles de mobilitat personal. I, més a llarg termini, es faran canvis en els termes de la concessió perquè puguin reduir l'espai que ara cal destinar a revistes, diaris i llibres (80%) i incorporar nous productes com el cafè –que alguns ja venien de manera irregular– o el menjar envasat per emportar-se. De moment, el primer quiosc de la Rambla ja ha estrenat aquesta setmana el seu caixer automàtic i es preveu que n'acabin tenint els onze que hi ha.
La Rambla vol una reforma accelerada com la de la Superilla de l'Eixample
Veïns i comerciants pressionen per escurçar els terminis de les obres perquè estiguin enllestides el 2026 i no el 2030
BarcelonaQuan el govern d'Ada Colau va presentar el projecte per començar a desplegar la superilla de l'Eixample, que és la nineta dels seus ulls, a la Rambla se'ls van posar les dents llargues. No només perquè les obres al voltant del carrer Consell de Cent començarien abans que les de la gran artèria de la ciutat, que llavors encara no tenien una data concreta d'inici, sinó també perquè els terminis d'execució previstos aquí són molt més ràpids i el pressupost ja assegurat, més elevat: tota la reforma dels primers quatre eixos i places de la superilla (uns 58.000 metres quadrats) hauria d'estar acabada en vuit mesos i mig, just abans de les eleccions municipals, i compta amb una inversió de 52,7 milions d’euros, finançada en part amb recursos dels fons Next Generation. A l'Eixample, per anar com més de pressa millor, s'ha decidit aixecar tots els trams afectats al mateix temps.
I a la Rambla? Aquí, la reforma s'espera des de fa més de sis anys (com recorda el comptador de dies de retard instal·lat sobre el Cafè de l'Òpera) i les obres, que han d'afectar 78.000 metres quadrats, van començar per fi la setmana passada. La previsió és que es facin en cinc fases de divuit mesos cadascuna (la primera, que afecta 23.000 metres quadrats, ja compta amb un pressupost de 10 milions) i que estiguin acabades... el 2030. La complexitat no és igual en l'àmbit de Consell de Cent que a la Rambla, per on el 2018 es calculava que hi passaven 300.000 persones cada dia i hi ha molts locals i serveis com el metro, però els tècnics consultats per aquest diari coincideixen a dir que seria viable fer les obres en menys fases si així es decidís. És una obra que des del principi es va plantejar per etapes (i no tota alhora com la superilla) per delimitar les afectacions.
"Després de tants anys esperant, el mínim ara seria escurçar terminis i poder fer la reforma molt més de pressa. No podem tenir la Rambla a mig fer durant tants anys, correm el risc que hi hagi aspectes que quan es despleguin ja no s'adaptin a les necessitats del moment", defensa Fermín Villar, d'Amics de la Rambla, que és l'entitat que més ha pressionat aquests últims anys perquè les màquines comencessin a treballar. I ara denuncia que el calendari d'obres previst manté "el tracte de segona" cap al que és el carrer més conegut de la ciutat. Entenen que la reforma, que renova tot el paviment i amplia les voreres i la part central del passeig, hauria d'estar acabada en, com a màxim, quatre anys. És a dir, el 2026.
"S'hauria de poder fer en tres fases accelerades. És el que la Rambla es mereixeria després de tants anys d'abandonament", resumeix Villar, que també recela que aquí no s'hagin aplicat mesures que sí que es fan en altres llocs de la ciutat com els talls de trànsit en cap de setmana per facilitar les passejades. L'inici d'obres a la Rambla, que s'havia anunciat per a finals del 2019, ja formava part del pacte per als pressupostos del 2020 i ERC el va posar com a exemple dels incompliments del govern municipal quan, inicialment, no preveia donar suport als comptes de l'any passat.
Objectiu: garantir el pressupost
El dia de l'inici d'obres tant el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, com la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, van desitjar poder tenir tota la transformació acabada abans del 2030. Però cap dels dos va concretar cap possible canvi de calendari. La prioritat, van dir, era garantir que aquests treballs tenen sempre una partida pressupostària assegurada. I, d'entrada, es manté la previsió de les cinc fases, la primera de les quals ja està en marxa i transformarà els primers 117 metres de la Rambla, des de Colom fins a Santa Madrona. Això estarà acabat el 2024. "La Rambla es mereix que el que s'hi faci sigui una reforma amb continuïtat, que no quedi aturada entre una fase i l'altra", resumeix Lola Domènech, una de les arquitectes de l'equip kmZERO.
Els grups de l'oposició han demanat saldar el greuge amb la Rambla fent que les obres vagin ara molt més de pressa del que s'havia anunciat: la comissió d'Urbanisme del mes de setembre va aprovar (amb els vots a favor de tots els grups de l'oposició i l'abstenció del govern) una proposició de Junts demanant reduir el calendari d'obres a quatre anys. “Demanem que en lloc de conformar-nos s’escurcin els terminis”, va defensar el portaveu de Junts, Jordi MartÍ. I el govern, que es va obrir a parlar-ne, va insistir que per accelerar terminis cal tenir pressupost garantit.
"El terra ja era bonic"
"Vuit anys d'obres? Potser jo ja no hi sigui quan s'acabin", es queixava la florista Carolina Pallés. Més enllà dels terminis, tampoc no veu necessària la gran reforma que ara comença perquè la Rambla, diu, "ja és bonica com està" i el que necessitava era "només ordenar-la una mica": "A mi m'encanta el terra actual, ja és bonic, no sé per què n'han de posar un de diferent ara". I lamenta que, tot i el gran procés participatiu obert per consensuar els termes de la reforma, ningú no els ha explicat encara com quedaran les seves parades, que en alguns casos es desplacen uns metres per quedar més ordenades.
Ocellaires, quioscos i terrasses
De tot el que s'ha anunciat que canviarà, la cosa més imminent hauria de ser la retirada de les botigues de records, gelats i dolços en què es van reconvertir les antigues parades d'ocellaries. L'Ajuntament diu que ja no paguen la concessió i que els mateixos paradistes ja saben que n'haurien d'haver marxat i els antics ocellaires, al seu torn, continuen recollint firmes per promoure una iniciativa legislativa popular que els reconegui com a patrimoni immaterial. De moment, els emparen les mesures cautelars dictades per respectar aquest procés i han obtingut una pròrroga fins al gener per poder reunir totes les signatures.
Els que van alçar més la veu quan es va presentar el projecte de reforma eren els quiosquers i restauradors: els primers, perquè es va dir que haurien de reduir de manera substancial els establiments i els segons, perquè amb el primer dibuix a la mà perdien un 22% de taules: passaven de les 381 taules actuals a 298. Però els quiosquers van negociar una reducció més baixa (ara es vol recuperar l'estructura de quiosc original i recol·locar-los entre els arbres) i la reducció de taules no va entrar, finalment, al projecte de reforma perquè no estava recollit en el pla de regulació d'usos anterior. Els restauradors mantenen allò que ja tenen, però com que la part central de la Rambla creixerà sí que hi haurà més espai lliure per al passeig.
Sense notícies del metro i l'habitatge
El que no s'ha concretat encara és la part de l'avantprojecte que, com va avançar l'ARA, feia referència a moure les boques del metro per treure-les del mig del passeig. Un projecte que s'hauria de fer de la mà del Govern i que encara no té cap concreció. Tampoc s'ha aplicat la mesura que preveia l'equip de kmZERO per intentar que les plusvàlues associades a la reforma no beneficiessin els propietaris dels immobles, sinó l'Ajuntament, i es traduïssin en més pisos a preu assequible. Es proposava que si es venien la finca abans de 25 anys haguessin de compensar el consistori en un percentatge que aniria disminuint amb el pas dels anys. O que evitessin aquest pagament a canvi de garantir un preu de lloguer limitat durant 25 anys.