“A la Rambla podria haver venut un elefant”: un tast de la història dels antics ocellaires

BarcelonaLa història de la rambla dels Estudis no s’entendria sense els antics ocellaires. Tot i que mai no ha estat una denominació oficial, aquest tram a l’inici de la Rambla de Barcelona es coneix popularment com la rambla dels Ocells en honor a la tradicional venda d’animals que va transformar el passeig fins a convertir-lo en un imant d’amants de les aus i curiosos.

José Cuenca baixava per la Rambla cada matí carregant un carretó de fusta ple de gàbies, pinso i tots els estris necessaris per passar un dia venent animals al centre de Barcelona. Tenia 14 anys, és el gran de tres germans i no va poder anar a la universitat, així que de seguida va començar a ajudar el seu pare amb la parada d’ocells que regentava. El seu pare, que també es deia José, va adquirir una parada dels antics ocellaires de la Rambla a mitjans dels anys 50. Un cop hi va arribar, no en va marxar fins que va morir. “S’hi va dedicar amb cos i ànima, fins a l’últim dia”, explica el seu net, Xavier Cuenca, tot baixant pel passeig i recordant la vida del seu avi. 

Els antics ocellaires de la Rambla es van establir al passeig l’any 1855. Abans treballaven dins del Mercat de la Boqueria –del qual avui en dia encara formen part–, però un decret va aprovar que els animals vius havien de disposar d’un espai propi allunyat dels animals morts per motius d’higiene i per evitar la transmissió de malalties. En aquells temps el concepte “animal de companyia” s’entenia més aviat com a “bestiar” i els venedors ambulants van començar a omplir el passeig amb ovelles, porcs, cabres, gallines i tota mena d’animals. No va ser fins als anys setanta que es van construir les parades dels ocellaires.

El pare del Xavier encara hi va cada tarda. Té 71 anys i en fa més de 55 que fidelment recorre la part alta del passeig, ara entre les 5 parades que són propietat de la família. “Ha crescut a la Rambla, hi ha treballat, s’hi va enamorar i casar, i ara està malalt i continua aquí”, diu emocionat. Entre els records que manté d’aquella època destaca la vocació incansable del José per la parada d’ocells: “El meu pare descansava un dia de cada 14, i quan era a casa el notaves neguitós i amb ganes de tornar a la feina”. “En aquest sentit, la Rambla enganxa, jo ara entenc en certa manera aquesta necessitat de trepitjar-la i viure-la pràcticament cada dia”, afegeix. 

Ara la continuïtat dels antics ocellaires està en dubte des que l’Ajuntament ha anunciat que han d’entregar les claus de les parades. Amb tot, els afectats han presentat més d’una desena de recursos judicials per mantenir les botigues i resten a l’espera de la resolució.  

Animals exòtics

Els antics ocellaires venien tota mena d’animals. Al llarg dels anys van arribar a tenir espècies exòtiques com ximpanzés, micos, escorpins o serps. El José a vegades s’enduia a casa els animals que necessitaven alguna cura especial. “Quan era petit havia arribat a jugar amb un tucà o a portar un mico assegut a l’espatlla”, recorda el Xavier. Els paradistes s’adaptaven al que els clients els demanaven. Als anys 90 es van posar de moda els rèptils o els lèmurs i la gent frisava per veure la varietat de serps i escorpins que tenien a la botiga. Cada dia en venien tres o quatre exemplars.

“Quan hi havia animals la gent gaudia de baixar a la Rambla, els nens reien i jugaven, els adults es paraven a mirar-los perquè els semblaven curiosos, a tothom li agradaven. Ara les coses han canviat molt”, diu amb nostàlgia el José. No es vol jubilar i exclama amb certa ironia que si ho fa, espera “morir l’endemà”. El pare del Xavier no pot evitar sentir enyor per aquella Rambla plena d’animals de tota mena i parades regentades per pallassos –com es refereix als ocellaires–. “Abans, podríem haver venut un elefant si haguéssim volgut, no hi havia cap límit i això tampoc estava bé”, reconeix. A poc a poc, van deixar de vendre aquest tipus d’animals i al final només tenien canaris, periquitos i ocells de companyia. 

L’any 2009, l’Ajuntament va decidir que ja no s’hi podrien vendre animals de companyia. Aquesta decisió va trasbalsar el José: “Vaig sentir que s’acabava el món, jo no sabia fer una altra cosa”. És aleshores quan el Xavier comença a col·laborar amb el seu pare per replantejar el negoci i adaptar-se a la situació. La proposta de canviar els animals per gelats o souvenirs no convencia el José. “Al meu pare li van oferir continuar venent mascotes amb una parada tancada, però això no hauria aguantat ni deu dies. Avui és més fàcil vendre un souvenir que un animal”, defensa el Xavier. 

Finalment, es van entendre i van començar a treballar junts oficialment fins al dia d’avui. De fet, continuen reclamant el seu lloc a la Rambla en un litigi obert contra l’Ajuntament, que vol retirar-los les parades. “Una solució seria poder parlar amb gent que vulgui arreglar la situació, trobar un producte potser més artesà i fer parades més petites. Creiem que encara hi ha moltes coses que es poden fer”, reivindiquen pare i fill plegats.