El RACC veu fallits els canvis en mobilitat de Colau i demana replantejar la superilla

BarcelonaA les portes de la campanya electoral, el RACC ha presentat avui la seva particular carta als Reis als alcaldables de Barcelona en matèria de mobilitat. El club automobilístic demana, sobretot, que qualsevol canvi sigui "consensuat", cosa que creu que no ha passat els últims anys amb el govern de Colau. El RACC considera que les mesures que ha implementat l'Ajuntament els últims quatre anys no han estat ben enfocades. I ho argumenta amb dades que, assegura, demostren que no s'han aconseguit els resultats desitjats, tot i que admet que la pandèmia ha sigut un distorsionador important. Per exemple, tot i l'augment notori de carrils bici, carrers amb la velocitat limitada a 30 km/h i zones restringides als vianants, el RACC diu que les dades demostren que "no hi ha hagut un canvi profund cap a una mobilitat més sostenible". Perquè l'ús del transport públic ha caigut més (-10% respecte al 2019) que el del vehicle privat (-4%).

Ara, diu el club, venen quatre anys "clau", després de "l'estancament" dels últims dos mandats. I la prioritat de qualsevol obra hauria de ser millorar l'oferta de transport públic, sobretot la que connecta la ciutat amb l'àrea metropolitana. Des del RACC consideren que canvis com els que s'estan fent al carrer Consell de Cent s'haurien d'haver deixat per a més endavant i, de fet, demanen que es replantegi tot el projecte de la superilla de l'Eixample. En aquest cas, estan convençuts que l'ordre dels factors sí que altera el resultat i que abans de tocar els xamfrans de la trama Cerdà calia millorar les connexions metropolitanes en transport públic perquè ara el 80% dels conductors que travessen l'Eixample són de fora de la ciutat.

El president de l'entitat, Josep Mateu, ha defensat en una conferència que la ciutat ha "desaprofitat l'oportunitat" d'erigir-se en referent de la mobilitat, un tema de què, diu, "tothom en parla i tothom en sap". Ho ha fet en un auditori de la Pedrera ple d'autoritats de la ciutat i del país, des d'alguns dels alcaldables fins al comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona.

Un dels objectius que defensa el RACC és que, el 2030, el 30% dels desplaçaments per motius de feina es facin en transport públic dins de la gran Barcelona, quan, segons les últimes dades de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, ara el percentatge se situa en el 24%.

Més mobilitat laboral

Quan l'anàlisi baixa al nivell dels districtes, el RACC també crítica que l'anhelat objectiu de la Barcelona dels 15 minuts, on tot ha de quedar relativament a prop per reduir desplaçaments, punxa si es mira la mobilitat laboral: set de cada deu veïns no treballen al mateix districte on viuen. I, de fet, la xifra dels que sí que tenen la feina a prop s'ha reduït un 8% des del 2015, i el nombre dels que han de sortir de Barcelona per anar a treballar ha crescut un 3%, segons les dades analitzades pel RACC.

Els quatre grans reptes que l'entitat considera ara que s'han d'atendre segur en els pròxims anys són la mirada metropolitana de tota la mobilitat (amb propostes com aparcaments dissuasius al costat de les estacions de tren), la millor oferta ferroviària, solucionar la congestió i, també, reduir el nombre de vehicles privats en circulació. Però avisen que aquesta reducció ha de ser la conseqüència de les altres passes i no al revés. "No estem d'acord en les restriccions obligades. No es pot bloquejar sense donar alternatives", ha deixat clar Mateu.

El decàleg que l'entitat ha presentat aquest dijous també inclou propostes com garantir la “coherència” entre les diferents ordenances per protegir els ciclistes i assegurar que coneixen i compleixen la normativa. O avançar cap a l'objectiu de 0 morts en accident de trànsit i impulsar la mobilitat elèctrica amb incentius a la compra i més punts de recàrrega. També demanen fomentar l'ús de vehicles compartits i resoldre el conflicte entre taxis i VTC. I millorar el repartiment de mercaderies, que és un dels grans reptes que la ciutat té sobre la taula a l'hora de treure grans vehicles dels barris i d'evitar els aparcaments en doble fila.