Quins errors urbanístics ha comès Barcelona?

BarcelonaExamen per a l'urbanisme passat, present i, sobretot, futur de Barcelona. L'Ajuntament ha celebrat aquest dimecres la segona sessió de la comissió d'experts que discuteix sobre el model de ciutat. Aquest cop, centrada en la comparativa amb el que han fet altres ciutats, i ha escoltat experiències com la de la zona de molt baixes emissions de Londres, que només eximeix els vehicles més nets de pagar per circular pel centre i que ara es vol estendre al conjunt de la ciutat. "Un èxit" en resultats, segons Shirley Rodrigues, tinenta d'alcaldia de Medi Ambient i Energia de Londres. O la proposta de Carlos Moreno, que assessora l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en temes urbanístics i defensa un model de ciutat policèntric en què no siguin necessaris desplaçaments llargs per fer les coses bàsiques perquè tot et queda a un quart d'hora a peu o en bicicleta. Un model que molts dels assistents han considerat que a Barcelona, amb l'excepció dels desplaçaments laborals –cadascú treballa on pot i això no vol dir sempre a prop de casa–, ja es dona.

L'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, ha obert foc i ha presentat el projecte barceloní de superilla com la millor síntesi del que ha de ser el nou model urbà postpandèmic: que fomenti la proximitat (allò de la ciutat dels 15 minuts), tingui una escala humana i sumi verd. El que ha fet la pandèmia, segons el govern municipal, és accelerar uns canvis que les ciutats d'arreu del món ja començaven a aplicar.

Les preguntes les ha llançat la regidora de Mobilitat, la socialista Laia Bonet, que ha demanat als experts pels errors que hauria d'evitar la Barcelona del demà i pels que ja ha comès. I qui més ràpid ha recollit el guant ha sigut l'arquitecte Juli Capella, que ha lamentat que anys enrere es facilités l'arribada en cotxe fins al centre de Barcelona: "Els cotxes són com l'aigua. Si obres l'aixeta, l'aigua s'escampa. Si poses pàrquings al centre de la ciutat, s'omplirà de cotxes".

I encara més errors, sota l'òptica de Capella: haver omplert d'oficines part de l'espai que fa unes dècades es va guanyar al mar, no fomentar la barreja d'usos al 22@ i pensar massa en les persones que visiten la ciutat i massa poc en les que la viuen. Obsessionar-se –ha dit– amb el concepte "marca". L'arquitecte té clar, però, que Barcelona està ara "al costat bo de la història", el de les ciutats que prenen mesures per fer front a l'emergència climàtica. L'error fonamental, segons el també arquitecte Luis Basabe, de l'estudi Arenas Basabe Palacio, és intentar trobar models massa "perfectes" i replicar-los idènticament en un lloc i un altre sense correccions. Segons aquest expert, cal una "revolució psicològica" també dels ciutadans perquè siguin ells els que intentin viure en àmbits en què tot queda a 15 minuts.

La Barcelona dels 15 minuts

"La bona notícia és que ja vivim a la ciutat dels 15 minuts", ha defensat el catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona Germà Bel, que ha remarcat que l'única funció que s'escapa d'aquest règim de distàncies és la laboral. Bel ha considerat contradictori, però, voler tendir a models de 15 minuts de distància i, al mateix temps, impulsar sistemes de transport públic interns d'alta capacitat com el tramvia. "El teletreball augmentarà l'ús del vehicle privat i reduirà el del transport públic", ha avisat, convençut que ara hi haurà més persones que marxaran a viure lluny d'on treballen i, com que no hi aniran tan sovint, optaran més pel vehicle privat: "Els cotxes no s'evaporaran", ha insistit, per demanar dades del que podrà passar a l’Eixample de la superilla.

I en el torn dels polítics, que són els que tanquen la sessió, poques sorpreses. ERC ha defensat la implantació d'un peatge urbà com una "decisió valenta" que la ciutat hauria de prendre encara que es triguin quatre o cinc anys a revertir la percepció negativa de la ciutadania. JxCat ha alertat que el projecte de superilla tindrà conseqüències per a la mobilitat del conjunt de l'àrea metropolitana. Cs ha dubtat que el model dels 15 minuts sigui sostenible amb el gran volum de mobilitat metropolitana que rep Barcelona i el PP ha acusat els de Colau de simplificar-ho tot sota el paraigües de la superilla.