Quin és el teu refugi climàtic més proper a Barcelona?
L'Ajuntament inclou mercats municipals, parròquies i una quarantena de piscines públiques a la xarxa d'espais de confort tèrmic
BarcelonaAquest estiu serà encara més calorós a Barcelona que de costum, amb diversos pics de calor que posaran a prova la paciència i la resistència dels veïns i veïnes, segons indiquen les prediccions meteorològiques. I per a totes les persones que no tenen aire condicionat a casa –que no en són poques a la Ciutat Comtal–, enguany l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat fins a 354 refugis climàtics. És a dir, centenars d’espais d’accés lliure i gratuït per protegir-se de les altes temperatures i que són especialment importants per a la gent gran, els infants i els malalts crònics, així com les persones que treballen a l’aire lliure.
Aquest dilluns, en la presentació del Pla Calor 2024, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha detallat que la xarxa de confort tèrmic s’allargarà fins a la primera quinzena de setembre i sumarà 120 localitzacions noves respecte a l’any passat, com ara piscines i mercats.
L’any passat es van batre tots els rècords de calor nocturna amb 105 nits tropicals (amb mínimes superiors als 20 °C) i 14 nits tòrrides (25-29,9 °C de mínima), mentre que l’agost del 2023 va ser el mes més càlid en 110 anys. Barcelona es prepara, doncs, per un nou any amb unes temperatures més elevades de les que tocaria –el de 2023 va ser l’estiu més càlid dels últims dos mil anys a l’hemisferi nord– amb un arsenal d’espais públics i privats. Aquests, com a mínim, hauran de ser accessibles, oferir ombra i un punt d’aigua per beure.
Entre les instal·lacions que s’obriran al públic hi haurà biblioteques, centres cívics o museus, però també parcs, jardins, patis d’escola o escola bressol i interiors d’illa. Entre les novetats d’aquest any, es destaca la incorporació a la xarxa d’alguns mercats municipals, centres comercials, espais d’altres administracions (com dos espais de la Universitat de Barcelona) o alguns de privats (com equipaments culturals o parròquies) que s’hi han sumat per primera vegada.
Altres ubicacions que podran funcionar com a llocs de confort tèrmic seran les pèrgoles fotovoltaiques i 183 àrees de jocs infantils. Bonet ha subratllat que arreu de la ciutat hi ha 1.700 fonts públiques per beure aigua, que poden ser localitzades amb l'aplicació per a mòbils Fonts BCN, però també ha admès que hi ha un miler de parcs en tota la ciutat i que encara "queda marge" per millorar la garantia d'ombra.
Bonet i la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva, han recordat que les piscines municipals de la ciutat també seran refugis climàtics i es regularan segons el preu públic fixat amb els ajuts corresponents. "Cap ciutadà per raons econòmiques es quedarà fora d'accedir a les piscines públiques", ha garantit. Amb aquestes incorporacions, ha assegurat Bonet, s’aconseguirà que el 98% de la població tingui un refugi climàtic a menys de deu minuts de casa i el 68% a menys de cinc minuts. A més, durant els diumenges d’agost (que són els dies en què més equipacions tanquen), "el 89% de la població té un refugi a menys de deu minuts caminant des de casa i el 44% en té un a menys de cinc minuts", ha afegit.
Segons Bonet, l’objectiu és continuar incrementant el nombre de refugis perquè el 2030 tots els veïns de Barcelona tinguin accés a un refugi climàtic a cinc minuts caminant des de casa. Ara bé, com que aquests espais no obren cada dia en el mateix horari, l’Ajuntament recomana consultar aquests temps d’obertura i el mapa que permet identificar quins són els més propers, a més de saber els dies en què cada centre romandrà tancat durant l’estiu.
Tres fases
"La calor compromet la capacitat de regular la temperatura interna i representa un risc per als adults grans i els nens, com així també per als que tenen malalties cròniques", ha resumit Villanueva. A la capital catalana, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) serà l'encarregat d'actuar com a referent d'atenció social en cas que la pujada de les temperatures obligui a elevar l'alerta per onada de calor.
Aquest pla d'actuació inclou una fase d'alerta per calor intensa en cas que la temperatura diürna màxima superi els 33,7 graus centígrads, o bé quan la temperatura mínima nocturna sigui superior als 25,9 graus. A més, si la temperatura màxima supera els 35,7 graus o la mínima s'ubica per sobre dels 27,9 graus, s'activarà la tercera i última fase d'emergència per calor molt intensa.
Durant la fase preventiva, que va començar dissabte passat, s'executa una campanya de comunicació a la població general sobre què és una onada de calor, amb les recomanacions generals per afrontar-les i un llistat d'espais de refugi climàtic activats. En la fase d'alerta, el Cuesb, com a Espai Refugi, habilitarà una sala d'espera amb climatologia de confort i font d'aigua per a persones vulnerables. I, si cal, ampliarà aquest espai i farà desplaçaments a domicili per fer valoracions de risc. Durant la tercera fase, anomenada d'emergència, també es proposarà a persones vulnerables el seu trasllat fins a centres habilitats com a refugis climàtics i s'activarà el Cuesb com a lloc per passar la nit per a persones fràgils i amb problemes de salut.
L’eix Besòs –Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet–, els districtes barcelonins de Ciutat Vella i Nou Barris i l’àrea que inclou l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà són les zones més vulnerables a la calor. Així es desprèn de l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic de l’Institut Metròpoli, fet a partir de variables socioeconòmiques com la renda, així com l’any de construcció dels habitatges, la densitat urbana i la quantitat de zones verdes al voltant dels domicilis.
La cap de l’àrea de sostenibilitat del consorci, Elena Domene, estima que fins al 90% dels residents a Ciutat Vella viuen en condicions de risc davant les onades de calor, mentre que a Santa Coloma són el 50% i a Nou Barris, el 40%. "Totes aquestes zones tenen població amb rendes baixes, habitatges construïts entre els anys 50 i 60, petits i on s’acumula la calor, i poques zones verdes", afegeix l’experta.
L’Institut calcula que unes 500.000 persones d’aquestes àrees viuran en zones molt vulnerables l’any 2040 si no es prenen mesures de mitigació d’àmbit nacional i internacional. I, tot i que les pacificacions a Barcelona o l’habilitació d’espais verds ajuden a refrescar, Domene alerta que no n’hi ha prou per compensar la vulnerabilitat. "Aquestes qüestions no poden ser decisions personals com posar aire condicionat a casa; això reforça les desigualtats", diu.
