'Prohibit el pas per obres': les reformes que inundaran Barcelona el 2022

BarcelonaLa Diagonal, les Glòries, la Rambla, la Via Laietana, els carrers de l'Eixample inclosos en la nova superilla, la Meridiana, Gran de Sant Andreu o Pi i Margall. Són només alguns dels punts de Barcelona que viuran obres aquest 2022 d'autèntica esprintada –o de camp de mines, depèn de com es miri–, després que tot quedés alentit per la pandèmia. Els últims mesos ja s'ha desbloquejat algun projecte que s'eternitzava a la ciutat, com la reforma de la Rambla.

Quan falta menys d'un any i mig per a les eleccions municipals, el govern d'Ada Colau avisa que venen mesos de moltes obres. "La incertesa de la pandèmia ha fet endarrerir la previsió que teníem des de principis del mandat i que tot hagi quedat concentrat en aquest últim tram", justifica la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

Colau comença l'any havent adjudicat les primeres obres d'un dels projectes que més frustració va generar als comuns en el mandat passat: l'enllaç dels tramvies per la Diagonal. Els treballs s'haurien de començar a moure aquest 2022, com la nova superilla prevista al voltant del carrer Consell de Cent, que hauria de començar a aixecar asfalt a la primavera. I havent aconseguit, a banda d'aprovar pressupostos i ordenances fiscals –encara que sigui amb bronca amb ERC–, segellar la polèmica modificació de l'ordenança de terrasses, que permetrà mantenir les que bars i restaurants van guanyar en calçada durant la pandèmia sempre que instal·lin les noves plataformes –i desapareguin els blocs de formigó–. El nou pla d'allotjaments turístics, també desencallat, corregeix possibles fissures de l'anterior, però deixa una gran assignatura pendent: comuns i socialistes no es posen d'acord sobre què fer amb el lloguer d'habitacions, que de moment continua prohibit per a períodes inferiors a un mes, com defensen els de Colau.

El govern municipal ha tancat moltes carpetes en pocs mesos, com la reforma de Pi i Margall i el projecte del Mercat de l'Abaceria, a Gràcia, però en manté d'obertes, com decidir el futur de la Fira de Montjuïc i les Tres Xemeneies del Paral·lel, acabar d'aterrar el pla urbanístic que condicionarà la construcció d'habitatge a Gràcia –un projecte que ara sembla ben encarrilat per aprovar-se aquest mateix mes de gener– o afrontar d'una vegada per totes els plans de futur de la Sagrada Família.

I n'hi ha d'altres, de carpetes, que havien sigut bandera durant el primer mandat i que ara han caigut en l'oblit més absolut, com la funerària pública –el que ha avançat és l'obertura de petits tanatoris com el que es farà a l'antic Happy Parc de Sants–, la municipalització de l'aigua o la celebració de multiconsultes. I temes que entren i surten de l'actualitat municipal sense acabar-se de concretar, com l'anomenada taxa Amazon, que hauria de gravar l'activitat de les empreses que només usen la ciutat per distribuir productes.

Un any d'obres

Del túnel de Glòries a la connexió del tramvia passant per la Rambla

El primer gran projecte que s'hauria de presentar aquest 2022 és el túnel viari de les Glòries en sentit d'entrada a la ciutat, previst per a principis d'any però sense data, després que ja funcioni el túnel de sortida des del 6 de novembre. Tampoc té data l'inici d'obres per fer la connexió dels tramvies entre la plaça de les Glòries i Verdaguer per la Diagonal. L'Ajuntament sí que va anunciar just abans de Nadal que adjudicava els quatre primers lots del projecte, que sumen un pressupost de 46 milions d'euros més IVA. I a la primavera han de començar les obres de l'anomenada superilla Eixample, que ha de transformar, d'entrada, els carrers Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona.

El govern municipal també ha anunciat que començarà els treballs per reformar la Rambla, que, com recorda un comptador sobre el Cafè de l'Òpera, acumulen més de 2.000 dies de retard. La idea és que passi a tenir un únic carril per sentit i un nou dibuix de paviment unificat de façana a façana, però de moment el 2022 s'hi destinaran només tres milions d'euros per engegar els treballs per la part de baix, la més pròxima a Colom. Les obres a la Via Laietana, un altre dels projectes debatuts i redebatuts de Barcelona, que tindrà com a canvi destacat l'ampliació de les voreres fins a quatre metres, començaran al març i pel tram de dalt, la part més pròxima a Urquinaona.

A l'estiu han d'engegar les obres per convertir el carrer Pi i Margall –on predomina l'asfalt i encara hi ha aparcaments en bateria– en un eix verd sense trànsit de pas. L'últim gran anunci ha sigut el del projecte per reformar el Mercat de l'Abaceria, enderrocant i replicant l'actual estructura metàl·lica, i guanyant-hi una plaça al costat. Però el detall dels pressupostos del 2022 també assigna partides a projectes llargament reivindicats com la rehabilitació de l'hivernacle de la Ciutadella (2 milions), el Palau Marquès Alfarràs (1,4 milions) i la nau central de Can Batlló (1,5 milions).

Projectes pendents

Detallar el futur de la Sagrada Família i els nous usos del recinte de la Fira

Dels projectes que el govern municipal vol acabar d'aterrar aquest mandat el que a hores d'ara sembla més ben situat és la modificació del pla general metropolità a Gràcia. Un pla que inicialment va generar molta polèmica entre el veïnat perquè preveu expropiacions i deixava algunes ambigüitats com si les remuntes en cases unifamiliars havien de ser o no forçosament per a habitatge social. El projecte s'està negociant amb ERC, que insisteix molt en la necessitat de fer un primer estudi de com quedaran les afectacions a la zona de Joanic –fora de planejament– i tot sembla encarat per aprovar-lo a principis d'any.

La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, també confia desencallar a principis d'any el futur del recinte de la Fira a Montjuïc pensant en quan venci, el 2025, la concessió actual d'aquest àmbit per reduir-hi l'activitat firal –que sí que es mantindrà– i sumar habitatge protegit i equipaments. Al procés participatiu ja només li queda una sessió de conclusions.

També avança el procés per tenir concretades quines seran les contrapartides que s'exigeixen a l'empresa propietària de les Tres Xemeneies del Paral·lel, Conren Tramway, si se li permet el canvi de qualificació necessari perquè les antigues instal·lacions de Fecsa Endesa acabin acollint oficines, com fa anys que preveu. I encara una carambola més difícil: aclarir si s'enderrocaran edificis de veïns per permetre la culminació de la Sagrada Família. ¿Es farà la gran escalinata per sobre del carrer Mallorca? En aquest capítol, Sanz assegura que el govern és "optimista" per tancar un acord aquest mandat que trobi un "equilibri" entre els interessos de totes les parts. El primer punt a debatre amb el temple són les condicions d'il·luminació de l'estel de la torre de la Mare de Déu, que de moment apliquen l'horari de les llums de Nadal.

Els grans oblidats

De les consultes ciutadanes a la funerària pública

Un debat que ha quedat enterrat a Barcelona és el de la municipalització de serveis, començant per l'aigua. La batalla judicial amb Agbar va esquitxar, també, els plans de fer una multiconsulta ciutadana, perquè una de les preguntes que s'hi volia incloure era precisament sobre l'aigua, i el reglament de participació ciutadana, aprovat el 2017, va rebre una bateria de recursos i va acabar sent declarat nul.

Ara, la comissió de govern ja n'ha aprovat un de nou que assumeix els límits legals marcats per les sentències judicials contràries a l'anterior i inclou com a canvi principal la multiplicació quasi per sis de les firmes que serà necessari recollir si es vol impulsar una consulta popular: es passa de les 15.000 que fixava el reglament tombat a 88.709, que és el que recull la llei catalana de consultes. I això fa gairebé impossible que prosperi cap iniciativa. El que fa el govern municipal en aquest àmbit és reclamar canvis legals a la Generalitat i l'Estat per facilitar la participació. On no s'ha fet cap pas –com a mínim públic– és en el projecte de la funerària pública, que el mandat passat no va trobar aliats polítics i aquest mandat ha quedat oblidat en algun calaix.