Profanen el panteó Coromina, una joia modernista del cementiri de Barcelona

BarcelonaDescansar en pau s'està convertint en tot un repte al cementiri de Montjuïc. A l'onada de robatoris en nínxols que hi va haver aquest estiu, quan uns lladres van profanar més de 160 tombes per fer-se amb joies dels difunts, s'hi ha sumat en els últims mesos un altre acte de pillatge. Algú s'ha endut pràcticament tota la barana de ferro forjat que encerclava la terrassa del panteó Coromina, un dels pocs d'estil modernista que hi ha al cementiri.

Ho explica desolat Albert Sáenz, besnet de l'industrial Lluís Coromina i ara propietari del mausoleu. Lamenta que no sigui el primer cop que el monument pateix robatoris o actes de vandalisme. Fa anys ja van entrar a la cripta per robar uns canelobres també modernistes d'alt valor i més recentment també es van haver d'arreglar uns vitralls que algú havia trencat a pedrades. "Sempre que m'apropo al cementiri ho faig creuant els dits", relata.

Arran d'aquests incidents passats, Sáenz explica que Cementiris de Barcelona li havia promès que s'incrementaria la seguretat, i s'havia instal·lat alguna càmera de seguretat a la zona. Tanmateix, això no va evitar que el 16 de desembre uns altres assidus del cementiri amb qui té relació avisessin Sáenz de la nova destrossa. "Si fos veritat tot el que diuen que havien fet, això no hauria d'haver passat", denuncia Sáenz.

Reixa insubstituïble

Des del cementiri, però, defensen que "la seguretat és una prioritat" per a ells, i que l'espai compta amb vigilància 24 hores a través de vigilants, càmeres i elements dissuasius. Subratllen, a més, que tan bon punt van ser coneixedors de la sostracció d'un tram de la tanca del panteó van presentar la seva pròpia denúncia als Mossos, a qui van facilitar les gravacions de les càmeres de seguretat.

Fonts policials expliquen a l'ARA que ja investiguen el cas i també un robatori similar en una altra tomba del cementiri sense valor patrimonial. La teoria amb què treballa la policia és que els lladres "no són conscients" del valor de la barana que es van endur, i sospita que vulguin vendre-la com a ferralla. Ho desvinculen completament de la profanació de 160 tombes a l'estiu, on l'objectiu sí que era endur-se objectes de valor com ara joies i metalls.

Sáenz, però, no les té totes i sospita que els lladres sí que són conscients del valor del reixat modernista, que vaticina que a hores d'ara deu estar "decorant algun jardí privat o en alguna balconada d'un xalet". En tot cas, dona pràcticament per perduda la reixa, i explica que restituir-la tal com era serà pràcticament impossible. De moment, explica, el cementiri s'ha ofert a presentar-li una proposta de recuperació i fer-se'n càrrec.

Patrimoni cultural

"És una llàstima que no es cuidin més aquest tipus d'obres. Si estigués a plaça Catalunya seria un reclam turístic", reflexiona Sáenz, que es mostra crític amb el fet que Cementiris de Barcelona no vetlli més per cuidar aquest patrimoni. En aquest cas, a més, el panteó Coromina està inclòs en un dels itineraris d'interès dissenyats pel mateix cementiri, que a la seva web destaca precisament "els importants treballs de bronze" de l'obra i l'enalteix com un "model sumptuós d'arts aplicades dins les tendències més modernes d'aquella època".

Fa un temps, en un article a l'ARA, l'escriptor i antropòleg Xavier Theros s'hi referia així: "[...] edificada entre els anys 1906 i 1907. Es tracta d’un dels pocs panteons modernistes de Montjuïc, projectat per l’arquitecte municipal que es va encarregar de planificar tot el cementiri, Leandre Albareda, autor també de la tomba de Joan Pàmies a la Via Santa Eulàlia o del panteó de la família Riera, a poques passes d’aquí. Aquest cenotafi consisteix en una terrassa de marbre, amb una doble escalinata i unes baranes de ferro forjat, fetes per la foneria de la Vídua Argelaguet, al damunt de la qual hi ha un àngel espectacular esculpit per Rafael Atché. A sota es troba una cambra subterrània, amb una capella decorada amb columnes, on hi ha situades les tombes familiars. Un espai il·luminat per tres finestrals, amb vitralls de Rigalt i Granell. Alhora, una classe d’arquitectura i de disseny, per a un luxós lloc de repòs". Avui, de les baranes de ferro forjat fetes per la foneria de la Vídua Argelaguet ja només en queda un petit tros.