Barcelona

El PP utilitza l'homosexualitat de Collboni perquè Casablanca no sigui ciutat convidada de la Mercè

Sirera afirma que al Marroc l'alcalde barceloní seria a la presó

2 min
alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i l’alcaldessa de Casablanca, Nabila Rmili.

Barcelona"Collboni no podria ser alcalde, a Casablanca, i seria a la presó per la seva orientació sexual". Amb aquestes paraules, el líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha criticat que la ciutat marroquina sigui la convidada a les festes de la Mercè d'enguany i ha demanat a l'alcalde Collboni que retiri la invitació. "A Casablanca ser homosexual comporta penes de presó de fins a quatre anys", ha insistit Sirera en una publicació a les seves xarxes socials, i ha afegit que ha enviat una carta a l'alcalde barceloní amb aquesta petició. "Barcelona ha de ser molt clara i ferma amb un país on es vulneren els drets humans", conclou Sirera.

Abans de Casablanca, les ciutats convidades a la Mercè van ser Kíiv (2023), Roma (2022) i l'Havana (2021). "Et demano formalment que retiris aquesta invitació", conclou Sirera en la carta, a la qual ha tingut accés l'ARA, i demana que la nova ciutat convidada sigui consensuada amb tots els grups municipals. L'Ajuntament va anunciar que Casablanca seria la ciutat convidada ara fa nou mesos i llavors Collboni va explicar que suposaria una "oportunitat" per acostar-se a una cultura “que ens és molt propera, però que de vegades no coneixem prou”. Fonts del consistori confirmen que no hi haurà canvis en la tria de la ciutat convidada després de la petició de Sirera. De fet, la Mercè és a la cantonada: queden amb prou feines dues setmanes perquè comenci.

El líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, en una imatge recent.

"La falta de llibertat democràtica existeix en tot l'estat marroquí, i el PP se n'oblida moltes vegades", critica el periodista marroquí i símbol de la lluita per la llibertat d’expressió al país àrab Ali Lmrabet. Hi coincideix Itzea Goikolea-Amiano, investigadora sobre el Marroc i sobre qüestions de gènere, que titlla de "vergonyoses" les paraules de Sirera i creu que és una "instrumentalització dels drets LGTBI".

Tot i mostrar-se crítics amb la manera com el Marroc tracta aquesta qüestió, tant la investigadora com el periodista conviden els populars a recuperar l'hemeroteca. "El Marroc era una dictadura quan governaven González, Zapatero, Aznar i Rajoy", ha recordat Lmrabet.

Una hemeroteca que mostra com el 2012 el president popular, Mariano Rajoy, es va definir com "un amic del Marroc". Una relació que va consolidar el 2015 amb una trobada a la Moncloa amb el govern marroquí per signar acords de col·laboració econòmica: "El Marroc és el nostre principal client fora de la Unió Europea després dels Estats Units", va dir llavors. De fet, no cal anar tan lluny perquè en campanya electoral l'actual líder popular, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que si era president el primer viatge oficial que faria seria al Marroc.

Més enllà de valorar les paraules de Sirera, Lmrabet recorda que l'article 489 del Codi Penal del Marroc marca fins a tred anys de presó per a aquells que mantinguin relacions amb una persona del mateix sexe. En aquest sentit, el periodista constata que al país àrab no hi ha "llibertats fonamentals", mentre que la investigadora critica com el Codi Penal marroquí també castiga el sexe entre persones que no estiguin casades i "es fa servir per criminalitzar moltes poblacions".

stats