El porta a porta i els contenidors intel·ligents fan créixer la recollida selectiva de residus

BarcelonaPoblacions com Santa Coloma de Cervelló, Montgat i Ripollet han aconseguit millorar la recollida selectiva de manera molt considerable amb la instal·lació de contenidors tancats, que s'obren amb targetes personals, o amb la implantació del sistema porta a porta. El seu èxit explica, en part, la xifra històrica de 39,3% dels residus reciclats durant el 2022 que van assolir en conjunt els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La xifra suposa una millora d’1,1 punts respecte a l’any anterior, però encara queda “molt lluny de complir els objectius de la Unió Europea”, que marquen per a l'any 2035 ser capaços de recollir i tractar el 65% de les deixalles generades, ha lamentat el vicepresident d'Ecologia de l'entitat supramunicipal i regidor barceloní, Eloi Badia, en la presentació aquest dijous del balanç anual.

En paral·lel a l'augment del reciclatge, hi ha hagut una lleugera reducció de la producció de residus —que en l'últim any ha passat dels 447 quilos per habitant a 445— i es confirma l'estancament de les taxes de reciclatge. ¿Per què passa això, tot i tenir disponibles les alternatives per millorar la recollida selectiva de residus? Es calcula que amb els contenidors intel·ligents la recollida selectiva augmenta un 5% i en el cas dels sistemes mixtos i del porta a porta els resultats milloren en un 30%. 

Renda i densitat

Però el problema és la implantació parcial d’aquests sistemes més eficaços: el Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat, Tiana i Corbera de Llobregat ja opten des de fa temps per nous models que individualitzen la recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, atès que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats. Així, només 8 dels 36 municipis arriben al 50% de recollida selectiva que la Unió Europea exigia per al 2020.

Es tracta de localitats o barris amb rendes per càpita superiors a la mitjana catalana, cosa que posa en relleu les desigualtats socials i econòmiques de la metròpoli catalana també en la brossa. Per exemple, el districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi amb el porta a porta i el municipi de Sant Just Desvern amb els contenidors tancats assoleixen més d’un 60% de la recollida selectiva de residus, mentre que a l'altra banda de localitats de població amb menys ingressos, com Sant Adrià de Besos, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, que no disposen d'aquests nous sistemes de recollida de brossa, presenten baixes taxes de reciclatge o reutilització de residus.

A més, hi ha un altre factor que impacta en la recollida i és la densitat. En aquest aspecte, Badia ha reconegut que "a les zones més denses i on hi ha edificis de més alçada la gestió de residus és més lenta i també depèn de la tipologia del barri". De fet, si no es corregeix aquesta realitat l’AMB calcula en 20 milions d'euros el cost de no desplegar uns sistemes de recollida selectiva més eficients de cara al 2025, a causa de l’increment de la taxa dels dipòsits controlats o de la incineració. Alhora, s'està perdent la possibilitat d’aprofitar els residus orgànics reciclats com a font d’energia verda, una alternativa vital en un context de crisi climàtica i energètica.