Urbanisme

Un pol audiovisual, un nou barri i una zona verda: el futur de les Tres Xemeneies rep el sí dels municipis

Sant Adrià de Besòs i Badalona avalen els plans per reflotar l'entorn del Besòs enmig de crítiques veïnals

La zona de la platja de les tres xemeneies
27/09/2022
3 min

BarcelonaUn districte digital amb un hub audiovisual, un nou barri amb més de 1.800 habitatges i una zona verda. El projecte dissenyat per reflotar econòmicament i socialment l'entorn de les Tres Xemeneies a la desembocadura del riu Besòs ha superat aquesta setmana un nou tràmit: el dels avals municipals. Ahir dilluns l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va votar a favor de tirar endavant el pla director urbanístic (PDU) al ple del consistori (amb els vots del PSC, ERC i el regidor no adscrit) i aquest dimarts a la tarda ha estat el torn del ple de Badalona, que també s'hi ha pronunciat favorablement amb el sí de tot el govern municipal (excepte les dues regidores d'ECP, que s'han abstingut). La votació no és vinculant i, per tant, no pot aturar el projecte, però en aquest cas la Generalitat va accedir a la validació del món local abans de l'aprovació definitiva per enfortir el consens sobre els seus plans, que tindran un efecte directe sobre la configuració dels dos municipis i que, des de fa anys, també tenen l'oposició de diverses plataformes veïnals.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El fet és que, des que van ser clausurades com a central tèrmica, ja fa més de deu anys, l'entorn de les Tres Xemeneies és el gran espai en desús pendent de definició de l'àrea metropolitana i un punt estratègic per revitalitzar aquesta zona del Besòs. En la seva redacció inicial, el 2020, el PDU ja dibuixava un nou macrobarri i reordenava les 32 hectàrees que hi ha entre les vies del tren, el mar i les xemeneies. També un altre espai de 98 hectàrees de magatzems i naus industrials.

La setmana passada les administracions implicades van fer front comú i van presentar públicament el projecte audiovisual del Catalunya Media City. "Ja tocava", va dir aleshores l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro: "En aquest costat del Besòs portem molt de temps reclamant el nostre paper al país". La zona manté des de fa anys un nivell baix de formació i una taxa d'atur alta. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també va admetre durant la presentació del hub audiovisual que el Besòs ha estat històricament infradotat, sobretot en comparació a l'altre extrem de la capital catalana, el Llobregat. Segons el Govern, ara el projecte que tot just comença a caminar pretén "erradicar vulnerabilitats econòmiques, socials i residencials".

L'oposició veïnal: terrenys inundables i destrucció del litoral

Però el nou capítol d'aquesta setmana no serà l'últim. El camí fins a la construcció de tot plegat es preveu llarg, i no s'espera que les eventuals obres acabin abans del 2030. Durant aquest temps, a més, l'oposició veïnal ja avança que "la lluita no s'aturarà". "No pararem fins que retirin el PDU actual i se'n signi un de consens real", diu el president de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, Roger Hoyos. Els opositors al projecte critiquen que la Generalitat s'avingui a edificar tan a prop del litoral "en una zona clarament inundable", apunten. "Els mateixos organismes assessors del Govern recomanen no construir en els litorals i recomanen que es comprin els terrenys privats per evitar la construcció", assenyala Hoyos, que afegeix: "Sembla que això val per a la Costa Brava i la Costa Daurada però no per a Sant Adrià".

Els veïns, que aquesta setmana també han exposat els seus arguments als plens municipals, també adverteixen que les imatges d'inundacions d'aquest cap de setmana passat a Tarragona seran "cada cop més freqüents". "Tal com està el canvi climàtic, pretendre urbanitzar el litoral amb un macrobarri amb 30 blocs de 10 plantes potser és legal però és immoral i de molt poc sentit comú", diu Hoyos. Per això, la plataforma defensa que "un altre pla urbanístic és possible" i demana que la zona verda se situï entre les vies de tren i el mar i que, en canvi, els edificis i les naus industrials es reubiquin per sobre del ferrocarril, per tal de protegir al màxim el litoral.

Les seves reivindicacions, però, no han estat escoltades, com a mínim fins ara. "Els propietaris dels terrenys són Endesa, Metrovacesa i el Santander, i també hi ha al darrere fons voltor que fa anys que tenen unes expectatives de guanys que no estan disposades a perdre", diu Hoyos, que afegeix que els moviments en contra del projecte no estan en contra del hub audiovisual i que també aposten per dinamitzar econòmicament la zona, però "amb límits". "El hub audiovisual no pot tapar el despropòsit urbanístic que volen aprovar i, a més, creiem fermament que tirar-lo endavant és compatible amb un litoral preservat", conclou.

stats