El pla del PSC per guanyar verd a l'Eixample sense prendre espai al cotxe

BarcelonaXoc de receptes de futur per a l'Eixample de Barcelona. Si aquesta tarda, la nord-americana Jannette Sadik-Khan, impulsora de les mesures per treure cotxes de punts de Nova York com Times Square, inaugura les jornades sobre superilles que acull Barcelona, al matí el socialista Jaume Collboni ha concretat el seu pla per deixar en stand-by els eixos verds dels comuns i centrar els esforços a recuperar interiors d'illa. La proposta del PSC busca, com ha explicat Collboni, guanyar verd sense afectar la mobilitat i fent-ho amb “coherència” amb el pla Cerdà. Més verd, sí, però sense tocar els carrils de circulació.

Tot i que els socialistes encara no concreten on veuen factible ubicar els 30 jardins interiors que ja van prometre que podrien recuperar d'ara fins al 2030, sí que precisen que aquesta gran operació necessitaria una inversió de 171 milions en vuit anys: 135 milions per adquirir espais (sigui expropiant o arribant a acords amb propietaris privats) i 36 més per urbanitzar els jardins. I que el pla permetria guanyar 90.000 metres quadrats de verd –i aquí ve el matís que remarquen– sense posar en risc la mobilitat a l'Eixample. Quinze d'aquests espais es recuperarien a través d'una adquisició directa per part del consistori i 15 més s'haurien de negociar amb els propietaris i les comunitats de veïns. I el preu de l'operació, a parer dels socialistes, és "assumible i raonable", sobretot si el comparen amb els "mil milions" que asseguren que costaria desplegar tot el pla d'eixos verds dels comuns. Els primers quatre eixos i les primeres quatre places, que es financen en part amb fons europeus, costen 52,3 milions. I el pla sencer són 21 eixos i 21 places.

En una roda de premsa que ja semblava inscrita en les dinàmiques de la campanya electoral, l'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, ha retret als que encara són els seus socis de govern que, en els últims anys, hagin centrat els esforços en el projecte dels eixos verds, que ella ara defensa aturar i avaluar, i hagin restat importància als jardins interiors. Creu que els últims anys s'ha aturat el ritme amb què s'actuava en aquest projecte quan manaven els seus, el PSC. Una dinàmica que, diu, ja va començar amb el govern de Xavier Trias (CiU) i que no s'ha revertit en aquests últims anys. Avui, l'Eixample té 45 interiors d'illa recuperats, lluny encara dels 50 que, quan va començar el pla, el 1987, es deia que es podrien assolir el 2011. O abans.

Ressuscitar ProEixample

Els socialistes sí que comparteixen un punt del diagnòstic que fan sobre aquest projecte els comuns: que la decisió del govern de Trias de desmantellar les empreses municipals de districte, com ProEixample, va fer perdre proximitat al territori per captar possibles oportunitats. Les funcions d'aquestes empreses es van concentrar, el 2012, sota el paraigua de Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA). En aquest sentit, Collboni ha assegurat que, si és alcalde, tornarà a posar en marxa un instrument d'aquesta mena.

En el que no coincideixen els socis és en les explicacions. Si el PSC acusa els comuns d'haver abocat tots els recursos en el projecte dels eixos verds, els de Colau es defensen dient que recuperar espai verd als carrers no és incompatible amb fer-ho també als interiors d'illa. I defensen que, si ara es va més a poc a poc, és perquè primer es va actuar en els espais on era més senzill arribar a un acord amb els afectats. Els últims interiors, de fet, s'han fet tots amb acords amb propietaris privats que han pagat la reforma dels jardins i els han cedit a la ciutat canvi de poder utilitzar les plantes subterrànies (als antics cinemes Urgell, Novedades i Niza). Espais que, com recollia una auditoria municipal, tot i ser nous, són els que tenen menys afluència de públic perquè no tenen ombra i, en el cas del Novedades, ni un element de joc... ni una font.

El que té més bona rebuda, en canvi, és el d'Ermessenda de Carcassona, al carrer Urgell, amb jocs infantils diferents (com una tirolina) i al costat del Centre Cívic Teresa Pàmies. I aquest ha sigut precisament l'espai que els socialistes Jaume Collboni i Laia Bonet han triat per fer la seva proposta electoral i per recordar que també els equipaments que hi ha (biblioteca, centre cívic i escola bressol) es van posar en marxa en temps de l'alcalde Jordi Hereu. I que el model de sumar equipament i interior d'illa recuperat, diuen, és el que dona més bons resultats.