La petjada metropolitana de les restriccions als pisos turístics a Barcelona
Els pisos turístics s’han multiplicat en els últims anys a les ciutats properes a la capital
BarcelonaQuan fa dues setmanes l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que la ciutat eliminaria tots els seus pisos turístics en els pròxims cinc anys, moltes mirades es van adreçar cap a Nova York. La ciutat nord-americana és pionera en la lluita contra aquesta mena d’allotjaments des que el passat mes de setembre va aprovar una mesura que popularment s’ha denominat Veto a Airbnb i que, entre altres coses, obliga l’amfitrió a compartir el pis amb els visitants mentre hi són. Els nou mesos que han passat des d’aleshores han permès començar a observar ja algunes conseqüències derivades d’aquesta restricció, que ara des de Barcelona i el seu entorn s’analitzen amb lupa.
Un dels aspectes derivats de la restricció ha sigut la creació d’un mercat negre de pisos turístics contra el qual Nova York ha de dedicar molts esforços. Però la conseqüència de la mesura que més atenció suscita a la capital catalana i els municipis del seu entorn és, sobretot, com des del setembre s’han multiplicat els pisos turístics en ciutats properes com Nova Jersey, especialment en les zones més ben connectades amb la gran ciutat.
L’impacte del Peuat
D’aquí que la pregunta legítima que s’hagi fet molta gent és si en el cas de Barcelona pot estar a punt de passar el mateix en els municipis del seu voltant. És a dir, si l’anunci de Collboni de suprimir tots els pisos turístics pot acabar traslladant aquest tipus de negoci a ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs o Badalona, per exemple. La resposta, però, és que això ja ha passat: Barcelona ja va restringir l’arribada de nous pisos turístics amb l’aprovació l’any 2017 del Pla Especial Urbanístic per a Allotjaments Turístics (Peuat) que, si bé a diferència d’ara, no tancava pisos turístics, sí que n’havia d’evitar l’obertura.
Només cal mirar les dades que publica el departament d’Empresa per veure l’impacte que, des d’aleshores i fins al 2023, ha tingut la mesura. Tal com podeu veure en el gràfic, a l’Hospitalet de Llobregat el nombre d’habitatges turístics legals ha passat de 210 a 508 (un 142% més); a Sant Adrià de Besòs, de 26 a 280 (un 997% d’increment); a Badalona, de 57 a 227 (un 298,5% més) i a Sant Cugat del Vallès, de 19 a 95 (un 400% d’increment).
Ara bé, ¿vol dir això que la voluntat de Barcelona d’eliminar tots els pisos turístics multiplicarà aquest creixement en altres ciutats? No cal que sigui així. D’entrada, totes aquestes ciutats estan afectades pel decret de la Generalitat sobre els pisos turístics, pel qual no poden concedir noves llicències de pisos fins que no adaptin el seu planejament urbanístic a la nova norma. A més, en els últims anys totes elles pres mesures per comptar amb les seves pròpies regulacions.
En el cas de l’Hospitalet, per exemple, fonts municipals recorden que el 2019 ja es va aprovar una primera modificació del PGM perquè només es concedissin llicències per a pisos turístics, albergs, hostals i pensions en edificis sencers. També a Badalona es reivindiquen les mesures preses, i fonts del govern municipal recorden que des de fa deu anys tenen una limitació "prou exigent" que, entre altres coses, impedeix donar llicències en tot el front litoral.
Tant l’Hospitalet com Badalona, a més, remarquen que malgrat el creixement dels últims anys a les seves ciutats no hi ha cap problema amb els pisos turístics com sí que passa a Barcelona. Tampoc Sant Cugat en té. La regidora de Promoció de la Ciutat, Esther Madrona, opina que l’eliminació dels pisos turístics a Barcelona "no tindrà un gran efecte en el dia a dia de Sant Cugat", i explica que gran part de l’ocupació turística de la ciutat recau en els dies entre setmana perquè la ciutat rep "més empresaris que no turistes de cap de setmana o festiu".
En canvi, Sant Adrià de Besòs sí que admet una problemàtica gran amb els pisos turístics, ja que segons les xifres de l’Ajuntament n’hi ha 320 dins d’un parc d’habitatge de 13.000 pisos. "És una xifra molt alta", subratlla el tinent d’alcaldia de Territori, José Antonio Gras, que en conversa amb l’ARA explica que l’objectiu del consistori és fer com Barcelona i poder eliminar tots els pisos turístics de la ciutat en els pròxims anys.
Cal una regulació metropolitana?
Però no només els pisos turístics s’han multiplicat al voltant de Barcelona des de l’aprovació del Peuat. També els hotels. A Sant Adrià, per exemple, ha passat de poc més de 60 habitacions a més de 800 amb l’obertura de dos grans hotels a la zona del Fòrum, mentre que a l’Hospitalet en els últims anys s’ha duplicat l’oferta i ara hi ha 30 hotels, en bona part gràcies a l’activitat derivada de la Fira.
Això porta també a preguntar-se si no caldria una normativa unitària a escala metropolitana a l’hora de regular també el turisme, ja que el trasllat de l’allotjament turístic a ciutats properes a Barcelona no redueix la pressió sobre l’espai públic de la ciutat i pot acabar, per exemple, tensant el transport.
Des de Sant Adrià, Gras creu que seria positiu que els municipis de la regió metropolitana tinguessin informes o un model d’ordenança compartit. També que se centralitzés des de l’AMB un "equip potent d’inspectors" per poder lluitar contra l’oferta il·legal, ja que molts municipis no poden disposar-ne.
Des de Barcelona, el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, subratlla que la capital catalana és "molt respectuosa amb l’autonomia local que té cada municipi", però admet que, de la mateixa manera que inclou les estructures de mobilitat o la gestió de l’aigua, la planificació metropolitana en un futur també haurà d'incloure la gestió del turisme.