Perill, gavines: “He de córrer si porto menjar”

BarcelonaSembla mentida, però no fa ni cinquanta anys que les gavines van arribar a Barcelona. La primera parella de gavians argentats –l’espècie més comuna ara a la ciutat– va ser registrada a la capital catalana l’any 1978. Des d’aleshores, la població d’aquestes aus ha crescut exponencialment. Una mena de gentrificació animal que ha suposat un maldecap per als coloms –les seves víctimes preferides– però també per a les persones. Cada cop és més freqüent veure-les rondar els llocs on hi ha gent menjant a l’aire lliure, i no dubten a atacar les persones per aconseguir que els donin aliment. Escenes de persones fugint de les gavines que les persegueixen són el pa de cada dia al mercat de la Boqueria, al Maremagnum i, fins i tot, al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Un petit retrat robot de l’espècie. Distribuït per tota la costa mediterrània, la costa nord-oriental atlàntica i la central, el gavià argentat vivia originàriament lligat al mar, a illes i a zones costaneres. En les últimes dècades, però, l’espècie ha mostrat una adaptació creixent als hàbitats urbans a tot Europa. També a Barcelona, on més enllà dels penya-segats de Montjuïc ja fa niu també en terrats i teulades de pràcticament tota la ciutat.

L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona Joan Navarro posa xifres a la sensació que cada cop són més presents a tot arreu. Explica que si fa deu anys podia haver-hi 200 parelles de gavians a tota la ciutat –sense comptar les colònies de la Zona Franca i Montjuïc– ara ja n’hi pot haver més de 300. Una xifra que, precisa, no té en compte les cries que pot tenir cadascuna d’aquestes parelles. Navarro apunta que les condicions de la ciutat –pròxima al mar– fan que sigui difícil que l’espècie deixi de criar a Barcelona. També la facilitat per obtenir aliment un cop han sumat a la seva dieta de peix altres aus –sobretot coloms i cotorres– però també restes orgàniques que troben a les deixalles i, fins i tot, aliments processats propis dels humans. Navarro afegeix tres dades més per pronosticar que el creixement pot continuar en els pròxims anys. Comencen a criar als quatre anys, viuen fins als divuit o dinou i no tenen grans depredadors a l’entorn.

Més agressives?

Resolta la incògnita sobre si n’hi ha més, la següent pregunta: són més agressives? “No ens veuen com un depredador. Perden una mica la por i són més confiades”, concedeix Navarro. Subratlla, tanmateix, que si bé poden intimidar volant molt a prop i cridant, és difícil que arribin a atacar. “Saben que no som depredadors, però que potencialment ho podem ser”, anota. Això no impedeix que la seva presència pugui arribar a ser problemàtica. Des de l’Ajuntament, avisen que, a diferència dels coloms, els gavians són agressius en la recerca d’aliment que poden obtenir de les persones, i per això recomanen evitar alimentar-los i reduir-hi les interaccions.

Aquesta agressivitat es pot constatar a la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria. L’abundància de turistes que hi degusten el menjar per emportar que han agafat al mercat converteix aquest racó del Raval en un dels indrets preferits de les gavines. És fàcil observar molts migdies com pispen el dinar a algun turista. Escenes similars són visibles a les terrasses dels restaurants pròxims a la plaça de Catalunya, però també en altres espais oberts de la ciutat. Per exemple, a l’entrada del campus de la UPF a la Ciutadella, on fins i tot hi ha cartells alertant del perill d’atacs de gavines que busquen menjar.

Diversos treballadors i estudiants de la universitat relaten a l’ARA experiències semblants. “Cada dia he de córrer si no vull que em robin l’entrepà”, explica una estudiant. “Se’t posen just davant, obren les ales i grallen perquè deixis anar el menjar. Algun cop fins i tot se’t posen sobre el cap”, descriu una companya. Treballadors de la universitat expliquen que el primer atac va ser l’any 2017, però que han anat a més des de la pandèmia. En alguns casos han hagut d’atendre estudiants ferits amb esgarrapades. “Si fan niu, has begut oli”, admet un responsable de manteniment de la universitat, que explica que fa anys que entre les seves funcions hi ha també la de vigilar constantment que això no passi.

L'època de criança, crítica

Malgrat tot, és difícil posar-hi remei. Fonts municipals asseguren que últimament les incidències relacionades amb gavians ronden les 300 a l’any. Per intentar minimitzar-les, el Programa de vigilància del gavià argentat a la via pública que executa el Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) inclou recomanacions de mesures preventives –com ara no alimentar les aus– però també mesures específiques de control actiu –com ara retirades de nius o d’ous– quan es considera que hi ha un risc per a la seguretat de les persones.

Fonts de l’ASPB subratllen que les incidències es concentren principalment en els mesos d’abril a juliol, que és l’època de reproducció dels gavians. “Són agressives si tenen el niu i intentes apropar-t'hi”, apunta Navarro. Això provoca conflictes en alguns terrats, on a vegades les persones que surten a estendre la roba es troben una actitud agressiva per part dels ocells. El mateix passa al cementiri de Montjuïc, lloc de criança habitual d’aquests ocells. Allà ja fa temps que recomanen als visitants portar paraigües per evitar atacs si s’han d’acostar als nínxols més pròxims als penya-segats.