El peatge de conviure amb un pis turístic: “L'únic que vull és descansar”

BarcelonaAlba Sala passa hores mirant a l'aplicació quins dies estarà lliure un pis turístic del carrer Bruc de Barcelona, a la Dreta de l'Eixample. No és que tingui especial interès en reservar-lo. És que hi viu a sota. Les nits en què no està reservat, explica, són les nits que sap del cert que podrà dormir. No són gaires. “L'únic que vull és descansar. Fa dos anys va haver de venir a buscar-me una ambulància després de tres nits sense poder dormir”, recorda. L'insomni, però, és només un dels maldecaps que li suposa conviure paret per paret amb un pis turístic.

En conversa amb l'ARA, Sala desgrana algun dels episodis que s'han viscut durant l'últim any al seu bloc del carrer Bruc, on, a més del de sobre de casa seva, hi ha un segon pis turístic. Tots dos són legals. “Ens trobem de tot”, apunta, i arrenca un relat salpebrat d'escenes que van des de restes d'orina i excrements als replans fins a ampolles de vidre esmicolades a l'ascensor, extintors buidats a l'escala i destrosses al porter automàtic i en la moto d'un dels veïns. El pitjor, diu, és el soroll. “Molts cops els turistes que venen són grups de gent jove que organitzen festes al pis”, diu. Ho corrobora Esther Roset, que comparteix replà i disgustos amb Sala: “Alguna vegada han portat fins i tot prostitutes”, lamenta.

Casos similars als que descriuen Sala i Roset es repeteixen en altres blocs de pisos de Barcelona. Per exemple, en el de Ferran Peris al barri de la Vila Olímpica, a tocar de la platja i en una comunitat de veïns amb piscina. Un caramel per als turistes. En el seu cas, ell viu al baix i té un pis turístic a sobre i un altre al costat. També tots dos són legals. “Arriben borratxos de matinada fotent crits i continuen la festa aquí”, denuncia. Al mòbil hi té un àudio enregistrat una matinada des del seu menjador en què es pot sentir perfectament com retrona la música techno dels veïns. “Una nit fins i tot em vaig trobar un paio que intentava accedir al seu pis des de la meva terrassa”, explica.

El protocol recomanat davant d'aquests conflictes implica trucar als telèfons 24 hores que els pisos turístics han de tenir disponibles. Aquests veïns, però, diuen que no sempre és efectiu i que molts cops, a més de trucar a la policia, no els queda altra opció que pujar ells a demanar silenci. “Els crides l'atenció i a sobre et poses en un compromís”, lamenta Peris. Hi coincideix Sala, que admet que molts cops puja amb por de si els turistes se li encararan. En el seu cas, a més, assegura que, des que ha denunciat el cas als mitjans i ha aconseguit que la comunitat de veïns posés el cas en mans d'una advocada, ha rebut pressions per part de l'agència que gestiona els pisos turístics del seu bloc, que l'ha amenaçat amb denunciar-la per assetjar els turistes.

Una xarxa d'afectats

Per combatre aquesta sensació d'indefensió, Sala i Roset estan intentant articular un grup d'afectats. Reparteixen per les bústies de la Dreta de l'Eixample –un barri on el 66% dels llits ja són per al turisme i on hi ha 1.700 pisos turístics, segons dades de l'Ajuntament– fulletons en què animen la gent que conviu amb pisos turístics a organitzar-se per pressionar les institucions i trobar una solució. En unes setmanes ja han aconseguit desenes d'adhesions d'altres veïns. Un d'ells és Àlex Soria, que viu de prop la situació d'un bloc sencer de pisos propietat d'una única persona que, just abans que l'Ajuntament restringís les llicències, va registrar tots els habitatges com a pis turístic malgrat que encara hi tenia inquilins. Alguns d'ells són gent gran amb una renda antiga que ara conviuen amb pisos turístics al costat.

Encara no forma part de la xarxa una veïna d'Enric Granados que comparteix problemes, però que prefereix mantenir l'anonimat. Ella conviu amb un pis turístic legal i un pis de lloguer temporal que, denuncia, molts cops “funciona com a pis turístic il·legal”. Fa un any que pren ansiolítics. Entre les argúcies que, denuncia, fan servir els propietaris del pis per no ser atrapats pels serveis d'inspecció hi ha “fer entrar i sortir els turistes fora dels horaris habituals d'inspeccions” o posar una persona a viure al pis que és qui s'encarrega de rebre els turistes perquè sembli que lloga habitacions. Fonts de la Direcció de Serveis i d'Inspecció de l'Ajuntament admeten que aquests casos són especialment difícils de detectar.

Les queixes d'aquests veïns ja han arribat a la taula de l'Ajuntament. El regidor de l'Eixample i responsable de turisme Jordi Valls s'hi va reunir recentment i va admetre les dificultats d'actuar quan es tracta de pisos turístics amb llicència, ja que ara mateix només se'ls podria revocar si no tinguessin cèdula d'habitabilitat en vigor o si acumulessin més de tres sancions fermes per no disposar de telèfon d'atenció 24 hores. Valls subratlla que la intenció de l'Ajuntament és reduir "substancialment" en el futur els pisos turístics i prioritzar els llocs més massificats i els que generen molèsties en comunitats de veïns.

Mentre no s'aterra el decret de la Generalitat que convertirà en temporals (cinc anys) les llicències actuals i permetrà revocar-les, l'Ajuntament intenta treballar amb les plataformes perquè "col·laborin amb la convivència de la ciutat" i s'estableixi alguna mena de protocols per restringir els anuncis dels pisos turístics legals que acumulin diverses denúncies per molèsties a la comunitat.

Apartur demana dret d'admissió

El president de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara, apunta que és clau que els pisos turístics tinguin sonòmetres "per evitar qualsevol molèstia als veïns", però demana més eines per poder fer front als turistes que no es comporten. En aquest sentit, reclama que les plataformes com Aibrnb o Booking permetin als gestors dels pisos exercir el dret d'admissió i cancel·lar reserves sense penalitzacions quan creguin "que algú pot ser molest". També demana que les administracions els autoritzin a "desallotjar un pis turístic que sigui molest".

Tanmateix, Alcántara reivindica el sistema de mediació impulsat per l'Ajuntament entre veïns, propietaris de pisos turístics i operadors i que, diu, permet que "la gran majoria de possibles molèsties s'arribin a resoldre completament" amb mesures com la instal·lació de bàscules als ascensors per evitar-ne l'ús excessiu, senyalitzar clarament els intèrfons o prioritzant que els check-ins no es facin de nit.

Així i tot, el sistema de mediació no sempre té èxit. Alguns cops l'entesa entre les parts és impossible, perquè uns es consideren "propietaris de segona" pel fet que en una mateixa finca hi hagi qui guanyi diners i s'enriqueixi amb el seu pis mentre que la resta de veïns n'hagin de patir les conseqüències. Per això, demanen que es prohibeixi que els pisos turístics puguin conviure en blocs de pisos amb veïns. "Haurien d'estar tots en un mateix edifici", conclou Sala.