Origen i final de Barcelona: la Torre Baró de Manolo Vital

BarcelonaUn petit rètol sobre la parada de la línia 182 de bus indica que Torre Baró també forma part de Barcelona. "Origen i final", assenyala l'escrit. Malgrat que molts barcelonins mai trepitjaran aquest barri humil de l'extraradi barcelonès, el veïnat fa més de mig segle que reivindica que Torre Baró no és un cul-de-sac apartat de tot i de tothom. Una reclamació que Manolo Vital va fer durant tota la seva vida i que el 7 de maig de 1978 el va portar a segrestar el bus de la línia 47 per dur-lo a través de carrers costeruts i polsegosos fins al seu barri i exigir que el transport públic no s'oblidés dels seus veïns. Aquest dissabte, aprofitant el ressò del film sobre aquesta història que ha realitzat el cineasta Marcel Barrena, Barcelona ha homenatjat Vital. L'alcalde, Jaume Collboni, ha descobert una marquesina que recorda la gesta del conductor i, durant els pròxims mesos, s'espera que Vital doni nom a la plaça fins on va dur el 47.

Des de la parada que recorda l'activista es pot observar les muntanyes de Montserrat al fons. El Vallès, per una banda; per l'altra, un bocí de l'altra Barcelona, amb el mar de fons i tones d'asfalt envoltant la ciutat. I a l'altre extrem tota l'exuberància de Collserola que contrasta amb les cases humils que formen part de l'orografia de Torre Baró. Abans de començar l'acte els veïns ho recordaven als responsables del districte. "Els arbres fa deu anys que no es poden", reclamava un home. "A veure si és veritat que feu alguna cosa. Només hi ha esvorancs i no hi ha ni voreres. Com es nota que passeu poc per aquí", recriminava una veïna. I és que la lluita per no ser oblidats forma part de la idiosincràsia del barri. "Tota la vida que ho hem fet", assumia la Luisa. "Ho reivindicàvem tot perquè ens posessin un contenidor, l'any 2005 vam aturar un bus tot evitant que pogués continuar", afegeix una de les activistes històriques que continua el llegat de Vital, la seva veïna Gregòria García. A ella li ha cedit la paraula Collboni que, en lloc de llegir el discurs preparat pel seu equip de comunicació, ha volgut fer un pas al costat. "Ella em va parlar del Manolo Vital fa set o vuit anys", ha apuntat l'alcalde per presentar-la. Això sí, el dirigent socialista ha agafat el guant llençat pel Barrena: la nit que es va estrenar El 47 els veïns de Torre Baró van tornar a casa enmig de la foscor, guiats per les llums dels seus mòbils. Es van quedar sense electricitat durant una vintena de dies. L'estat del cablejat que unia les cases davant d'on ha fet el discurs Barrena reforçava el missatge del cineasta. I Collboni l'ha fet seu assumint "l'assignatura històrica" de Barcelona amb Torre Baró i la necessitat de soterrar el cablejat elèctric. "Que tots els barris de Barcelona siguin Barcelona", ha conclòs l'alcalde, acompanyat també per la neta de Vital, Joana Vital, i l'actriu Clara Segura.

De segrest en segrest

La comitiva ha fet el trajecte fins a la part més alta de Torre Baró amb dos busos. Més de vint minuts de trajecte, resseguint els passos que Vital va fer el maig del 78 amb un autobús articulat ple de veïns i veïnes que es negaven que el seu barri quedés oblidat i apartat del batec de la ciutat. Durant la tornada Collboni ha compartit seient amb la Dolores, que ha aprofitat l'homenatge a Vital per explicar que el seu marit, el Gerardo, va segrestar un altre bus per donar més força a la reivindicació. Ella, amb els seus dos fills de nou i tretze anys, van pujar al 47 de Vital, que no ho va tenir fàcil per maniobrar enmig dels empinats carrers de Torre Baró. Fins al punt que en un revolt tancat tothom va haver de col·laborar per eixamplar la calçada. "La setmana que ve segrestem un altre bus?", va preguntar el fill de la Dolores i el Gerardo uns dies després als seus pares, engrescat amb l'aventura. El barri bullia.

Durant el trajecte els veïns han rememorat les anècdotes del passat. "Dèiem que baixàvem a Barcelona perquè no ens consideraven de Barcelona", li explicava un home a un amic de joventut. Al barri ningú oblida el llegat de Vital i el que va lluitar durant anys per convertir Torre Baró en una part més de Barcelona. "L'homenatge li haurien de fer en vida, no ara", lamentava una veïna, conscient que sense la pel·lícula de Barrena, Vital probablement no tindria una plaça al punt més alt del barri que tant va defensar.