Operació Miró: així es preservarà el mosaic de la Rambla durant les obres

BarcelonaLa renovació de la Rambla és una de les transformacions més emblemàtiques que afronta Barcelona en aquest mandat i també una de les més delicades. No només per la dificultat que comporta intervenir sobre un dels passejos més concorreguts de la ciutat, sinó també per la necessitat de preservar icones com ara el mosaic de Joan Miró al Pla de l'Os. Quan falten dues setmanes perquè comencin les obres del tram principal de la Rambla, l'ARA pot explicar com es prepara l'Ajuntament per protegir una de les obres que Miró va entregar a Barcelona per donar la benvinguda als visitants.

L'Operació Miró no és senzilla, perquè la reforma de la Rambla comporta renovar-ne completament el paviment. ¿Això vol dir que també s'hauran de retirar un a un els 6.000 panots quadrangulars que conformen el mosaic? No ben bé. Segons consta en el projecte executiu de l'obra, la proposta, tant de l'equip d'arquitectes que van dissenyar el projecte –l'equip KM-Zero, liderat per Itziar González– com de la responsable d'Intervencions del Servei d'Arqueologia, Montserrat Pugés, preveu la neteja, cura i restauració del mosaic de Miró in situ. És a dir, sense moure'l en cap moment del passeig.

Per dur a terme aquesta intervenció quirúrgica es crearà un equip format per una mitjana de quatre tècnics restauradors especialistes en treballs de conservació i restauració de mosaics, que estaran sota la direcció tècnica del Servei d'Arqueologia. Ells seran els encarregats de supervisar uns treballs que es dividiran en tres fases i que han de garantir que, quan a principis del 2027 hagin marxat les màquines, les tanques i la pols i s'inauguri la nova Rambla, el mosaic de Joan Miró llueixi com el primer dia.

Durant la primera fase es farà tota la feina prèvia per protegir el mosaic. D'una banda, es documentarà i es valorarà l'estat actual de l'obra per comprovar quines tessel·les necessiten ser rehabilitades. De l'altra, es netejarà el mosaic i es taparà per protegir-lo de l'impacte de les obres al seu voltant. La fase intermèdia serà un cop ja comenci a aixecar-se el paviment al voltant del mosaic –les obres a la part central de la Rambla es preveuen per a l'inici del 2026, ja que abans es faran al cantó Besòs i al Llobregat– i consistirà bàsicament en una feina constant de supervisió per impedir que es malmeti l'obra. I, finalment, l'última fase, un cop l'obra al voltant del mosaic estigui acabada, implicarà l'aixecament de la protecció, una nova neteja general i la substitució de les peces que puguin haver-se fet malbé.

Història d'un regal a la ciutat

Inaugurat el 1976 –les obres faran que estigui tapat quan compleixi els 50 anys–, del mosaic original de Miró ja només se'n conserven les peces negres i blanques. Les de color blau, vermell i groc –més sensibles– van haver de ser substituïdes per degradació en dues intervencions fetes el 1992 i el 2007. Cada panot, fet amb la tècnica del terratzo, és un cub de 10 centímetres de costat i 8 de gruix. Si s'observen de ben a prop, es pot apreciar com la part superior –la visible– està coronada per un quadrat descentrat en relleu, cosa que dona una textura irregular al mosaic. Totes juntes, les 6.000 peces formen un cercle imperfecte d'uns 60 metres en el qual destaca una fletxa que indica als visitants que arriben a Barcelona des del mar com endinsar-se en la ciutat.

El mosaic forma part de les obres que Miró va voler regalar a Barcelona per donar la benvinguda als visitants. Aleshores el turisme encara era vist com una esperança i no com un maldecap, i l'artista va dissenyar el mosaic de la Rambla com l'obra que havia de rebre els visitants que arribessin a Barcelona per mar, mentre que el mural de l'aeroport –el primer que es va fer– rebria els visitants vinguts per aire. Per als que venien per terra, Miró va imaginar una escultura gegantina per al parc de Cervantes que va resultar fallida –la maqueta es pot veure al pati nord de la Fundació Joan Miró–, i va acabar brindant l'escultura Dona i ocell, que és al Parc Joan Miró.

De Santiago Carrillo al 17-A

Concebut amb l'objectiu de poder ser viscut i trepitjat, Miró no va voler protegir el mosaic com si fos una peça de museu. D'aquí que l'obra hagi hagut de suportar les inclemències del temps, l'incivisme –la retirada de xiclets del mosaic és una feina titànica dels serveis de neteja– i el pas de la història. Poques hores després de la inauguració, el 23 de desembre del 1976, ja va veure com li passava per sobre la manifestació en protesta per la detenció de Santiago Carrillo, que acabava de tornar a Espanya després de la mort de Franco. En veuria moltes altres, convertit a poc a poc en un element discret del paisatge que, el 17 d'agost del 2017, va cobrar una altra dimensió quan el final del recorregut de la furgoneta de l'atemptat terrorista de la Rambla el va convertir en un símbol per la pau.

Les cròniques de l'estrena del mosaic expliquen que Miró va trigar un mes a poder-lo visitar en persona. Relaten que, quan el va visitar, es va quedar en un cantó observant el pas de la gent sobre la seva obra i escoltant les reaccions dels que hi passaven. També la d'un paleta que, diuen, li va dir que trobava que les rajoles estaven mal posades. Mig segle més tard, aquells panots volgudament irregulars es preparen per sobreviure a la reforma de la Rambla.