"Obrim com cada dia": els antics ocellaires de la Rambla desafien l'amenaça de desnonament
Les cinc primeres parades ja tenen caducat el termini de 30 dies que els va donar l'Ajuntament per entregar les claus
BarcelonaMatí d'incertesa a la Rambla de Barcelona. Per a cinc de les onze parades d'antics ocellaires caducava avui el termini de 30 dies que els va donar l'Ajuntament per entregar les claus voluntàriament i evitar-se un desnonament menys amistós. La resta tenen el mateix destí marcat d'ara fins al dia 1 de març, quan totes veuran caducar els ultimàtums. I totes coincideixen a dir que no tenen cap intenció de marxar. "Jo obro com cada dia, que és el que m'han dit que faci", explicava aquest matí un dels treballadors de les parades amenaçades.
Ni la Guàrdia Urbana ni cap representant del consistori s'han presentat al lloc per impedir-los obrir o per recordar-los que haurien d'entregar les claus. Les mesures cautelars d'última hora que va demanar un dels paradistes per sol·licitar una pròrroga associada a la crisi del covid i per donar temps a la iniciativa legislativa popular que el col·lectiu vol promoure per declarar el mercat patrimoni immaterial de Catalunya han donat una mica més de marge als afectats. L'Ajuntament espera que es resolgui aquest tràmit abans de passar a la pantalla següent, però continua convençut de retirar-les.
Aquest dimarts el mercat funcionava com els últims anys, amb l'única alerta de les pancartes que recorden que el col·lectiu no vol marxar de la Rambla i exigeix diàleg al govern de Colau. "Els acords, les lleis i les persones es respecten", recorda una de les pintades en referència als 98 treballadors amenaçats pel tancament i a l'entesa que van segellar paradistes i Ajuntament, el 2009, per decidir què passarien a vendre les parades quan l'ordenança ja els prohibia exposar animals a la via pública.
Ara ofereixen des de souvenirs fins a dolços o entrades d'espectacles. I l'estètica de les botigues reconvertides no ha convençut mai ningú. "Són un atemptat a l'estètica", reconeix Xavier Cuenca, que és el titular de cinc de les parades, però afegeix que aquests comerciants s'han ofert força vegades a redissenyar-les o rediscutir què s'hi ven: "El que no pot ser és que ens facin fora sense cap alternativa i sense esperar la resolució dels processos judicials que tenim oberts. El mercat forma part de la història de la Rambla. Fa més d'un segle i mig que li dona identitat".
El govern municipal s'agafa a l'argument que les llicències d'aquestes botigues van caducar l'any passat: reiteren que tenien un permís a 50 anys que se'ls va concedir el 1971, quan les parades d'animals van passar a ser fixes a la Rambla. I els paradistes neguen que les seves concessions estiguin caducades i defensen, com ja han portat als tribunals, que els van quedar renovades quan es va decidir que ja no hi vindrien ocells, hàmsters i rèptils o peixos, sinó una gamma variada de productes. Les cinc botigues de la família Cuenca exhibien aquest matí una rèplica de la llicència en cartró de gran format per evidenciar que, segons l'últim acord, encara podrien continuar a la Rambla: la data que figura al document com a any de la llicència és el 2007 i, per tant, defensen que tenen garantit el futur fins al 2057.
Abans de la reforma
El govern de Colau està decidit a retirar-les fins i tot abans que s'engegui l'esperada reforma de la Rambla, que de fet en començarà a transformar la part baixa i no es preveu que arribi a la part on hi ha les parades fins al 2028. El que sentencia els antics ocellaires no és tant la reforma física de la Rambla com el pla d'ordenació que es va aprovar el 2016 i que buscava alliberar espai.
El col·lectiu de paradistes, que ja està movent una incitava legislativa popular perquè el seu mercat sigui declarat patrimoni immaterial de Catalunya, critica sobretot les formes que fa servir el govern municipal per expulsar-los, perquè no se'ls donen alternatives: ni indemnitzacions, ni la possibilitat de traslladar les botigues a uns altres marcats municipals. Aquesta segona era l'opció que van demanar la majoria de parades en les trobades que van mantenir amb l'Ajuntament, a instàncies de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquest estiu. Unes trobades que van acabar sense cap retorn. El govern municipal considera que no són admissibles les propostes que ha fet el col·lectiu per traslladar les parades a un altre mercat perquè no se'ls pot fer una concessió directa, ni tampoc abonar-los una indemnització que consideren que no pertoca amb la llicència caducada. I ja té a punt de licitar el projecte per retirar les parades, que preveu poder desplegar aquesta primavera.
288 metres quadrats
L'equip de Colau va aprofitar que el jutjat va denegar les primeres mesures cautelars sol·licitades pels paradistes per engegar el procés de desnonament i els afectats lamenten que no s'hagi ni esperat a la resolució judicial del conflicte i que s'opti per fer-los fora. Remarquen que hi ha 98 persones que es quedaran sense feina amb el tancament de les parades i que, amb les xifres a la mà, la seva és l'activitat privada que menys metres quadrats ocupa a la Rambla: 288 metres quadrats, que representen un 12% dels elements destinats a activitats econòmiques. Però són l'activitat –indefinida des que no venen animals– que s'ha decidit desterrar de la Rambla, on sí que continuaran floristes, quioscos de premsa i parades de l'ONCE. Els afectats hi veuen un pas més del conflicte que mantenen des de fa anys els comerciants i hotelers del lateral de la Rambla amb els del centre, i acusen l'associació Amics de la Rambla de pressionar per aconseguir tancar les parades.