Oberta pels quatre costats i envoltada de verd: així serà la nova estació de Sants

BarcelonaProjecte milionari per solucionar un doble repte a Barcelona. El primer: la necessitat d'ampliar les instal·lacions ferroviàries de l'estació de Sants, que ara ja queden petites i que la previsió és que ho siguin encara més en el futur. El 2030 s'estima que hi haurà 12 milions més d'usuaris de tren que els 46 milions que van arribar o marxar des de Sants el 2019. I, per això, l'avantprojecte de transformació de l'estació que s'ha presentat avui preveu pràcticament doblar aquestes instal·lacions, que arribaran als 36.000 metres quadrats. Hi haurà quatre noves sales per a viatgers (dues per a l'Alta Velocitat i dues per a Rodalies), i també un vestíbul nou per als usuaris del metro, que quedarà connectat amb el tren. I el vestíbul de l'estació creixerà cap a les places que té davant i darrere, però sobretot cap a la plaça dels Països Catalans, que és una altra de les peces clau en la transformació.

De fet, el segon repte –i aquest és històric– que ha de resoldre el projecte és acabar amb el caràcter inhòspit que té ara aquesta plaça, que va ser l'exemple paradigmàtic de plaça dura (va néixer sense ni un sol element verd), i que el 1984 va suposar el premi FAD per als arquitectes que la van dissenyar, Albert Viaplana i Helio Piñón. L'objectiu ara és aconseguir que l'àmbit de l'estació de Sants deixi de semblar una rotonda i quedi ben lligat als barris de l'entorn, com remarca la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

Després d'un procés participatiu d'un any i mig en el qual, a banda de veïns i representants municipals, també han participat representants d'Adif i de l'equip d'arquitectes que va guanyar el concurs de la reforma (la UTE formada per l'estudi RCR, Sener i Fhecor), l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, han presentat avui l'avantprojecte de la reforma, que suposa una gran inversió amb un pressupost estimat de 410 milions d'euros a càrrec d'Adif (més una aportació municipal que encara no s'ha concretat) i un calendari de més de sis anys que comença a desplegar-se el 2023 i s'allargarà fins al 2029 o el 2030.

A grans trets, el projecte preveu que la nova estació sigui accessible pels quatre costats per guanyar en permeabilitat i lluminositat i elimina els dos vials de trànsit que ara separen el vestíbul de la plaça dels Països Catalans, que queda lliure de trànsit rodat i envoltada de verd –un element que era difícil d'incorporar sobre la mateixa superfície de la plaça perquè aquí el terra té poc gruix perquè és la llosa que cobreix les vies–. El nou projecte recull, també, el que s'ha batejat com a "bosc Viriat", al carrer Viriat, una arbreda situada al costat d'on ara hi ha l'estació d'autobusos, una instal·lació que en una primera fase primer es redueix i que, més endavant, es traslladarà a l'àmbit de la plaça Espanya.

Sense trànsit

Més canvis: el trànsit roda passa a concentrar-se al costat mar, tocant al Parc de l’Espanya Industrial, on el passeig de Sant Antoni tindrà dos carrils de trànsit (un per sentit) i dos d'autobusos (també, un per sentit) i això permet alliberar espai per al verd i per a la mobilitat sostenible. Hi haurà un nou carril bici al costat muntanya i, segons les xifres que s'han presentat avui, la previsió és que l'espai lliure de trànsit arribi a suposar el 85% de tota la zona.

Un dels trets característics de la nova estació és que serà molt més transparent i estarà presidida per un mantell, que té la doble funció de crear ombra a les places i de captar llum natural per al vestíbul. Desapareixerà el pàrquing que actualment hi ha a la coberta i es generarà un nou espai amb comerços, oficines, establiments de restauració i coworkings, a més de 14.000 m² de plaques fotovoltaiques. L'estació també sumarà un nou equipament públic: una ludoteca. Un dels temors de veïnat i comerciants de la zona era que Sants acabés convertida en un gran centre comercial, però els responsables d'urbanisme han defensat que "això no passarà" i que prioritzaran aquells locals de caràcter més urbà.

Espai per als 'skaters'

La plaça dels Països Catalans, que és un espai catalogat, recuperarà elements originals com les fonts, que es faran servir com a zones de joc, i es restauraran les pèrgoles. També es reservarà un espai per als skaters, que ara són els únics que es fan seva la plaça i que així ho han demanat en el procés participatiu. La reforma de la plaça ja queda inclosa dins de la primera fase de la reforma, que és la que comença el 2023 i es tindrà enllestida a mitjans del 2026. Inclou també les noves obertures a l'estació, el trasllat del vial de trànsit al costat mar, la ludoteca i un nou contenidor subterrani per a bicicles i patinets. Aquests primers treballs suposen una inversió de 130 milions, que es finançaran en part amb fons europeus de recuperació, cosa que, segons Adif, garanteix que el calendari es complirà. La segona fase, on s'inclou la reforma de la plaça de Joan Peiró, la nova coberta i l'estació soterrada per als taxis, podria estar acabada el 2029, segons la previsió que ha fet l'alcaldessa.

L'anunci del projecte s'ha fet en una nova jornada d'incidències a Rodalies i només una setmana després de l'avaria informàtica que va deixar Catalunya sense trens. Una realitat que no han passat per alt ni Colau, que ha defensat que n'ha parlat amb la ministra per assegurar "els màxims esforços per fer que Rodalies funcioni", ni la mateixa ministra, que ha assegurat que són "conscients" que calen moltes millores i que, ha dit, es deixaran la pell per "revertir la sensació de mal funcionament".

Una de les persones més visiblement contentes en l'acte d'avui era el veterà activista veïnal de Sants Josep Maria Domingo, que ha recordat que el debat sobre aquesta transformació va començar el 2003, i ha assegurat sentir-se "encoratjat" amb el projecte actual: "És potser el que necessitàvem". El dibuix també agrada el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i tanca tots els debats i intents fallits de reforma que hi ha hagut fins ara en aquest espai. "Clamava al cel des de feia molt de temps", ha admès Colau.