Només tres multes al mes per no recollir la caca del gos a Barcelona

BarcelonaA Barcelona hi viuen cada cop més gossos. Fins al punt que, segons les últimes dades del Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya, a la capital hi ha avui 174.316 gossos identificats amb xip, una xifra rècord que ja és més alta que la del conjunt d'infants de fins a 12 anys empadronats (171.863) i que supera amb escreix la dels veïns de districtes com Gràcia, Ciutat Vella o les Corts. Barcelona és una ciutat cada cop més canina però manté obert des de fa anys el debat sobre quins són els espais on els propietaris podran portar les seves mascotes sense lligar –que és el pas previ a multar a qui les porti deslligades–, i la part més lletja de la convivència amb els animals continua sent la de la minoria d'incívics que no en recullen les caques i converteixen els carrers en camps minats.

Aquesta infracció està sancionada amb multes de fins a 300 euros –que s'incrementen fins als 900 si es produeix en espais delicats com els parcs infantils–, però a la pràctica és molt difícil de perseguir perquè la Guàrdia Urbana hauria de sorprendre el propietari en el mateix moment en què el gos fa les seves necessitats i ell continua caminant com si no hagués passat res. I això passa poc. Durant l'any passat, la xifra total de denúncies per no netejar pipis o caques de les mascotes va ser de només 37. És a dir, unes tres al mes. Un número similar al del 2020 dels confinaments (36) i més baix que el del 2019, quan es va sancionar 51 persones.

"El problema és que la majoria dels que no recullen les caques ho fan quan surten a passejar a la nit o a primera hora del matí, quan és fosc i hi ha menys gent al carrer que els pugui recriminar el seu comportament. Així, ningú no sap qui són", explica Àngela Coll, d'Espai Gos, cansada que massa sovint es fiqui tots els propietaris de mascotes dins d'un mateix sac: "La gran majoria fem les coses bé ".

Els mateixos responsables municipals de la neteja admeten la dificultat de perseguir aquestes pràctiques que, com també passa amb les pintades a les parets o els veïns que baixen els trastos sense tenir en compte si és el dia que passa el camió de recollida, fan que encara que acabin de passar les brigades, la sensació immediata sigui que ningú no ha netejat el carrer. I això és especialment delicat ara que mig Barcelona ja ha estrenat el nou contracte de neteja, el que havia de ser l'antídot contra les queixes de brutícia de l'últim estiu i que preveu un increment pressupostari del 14% respecte a l'anterior: 307 milions anuals en neteja i recollida d'escombraries. Però les queixes continuen. I l'estiu, amb el retorn del turisme massiu i sense restriccions sanitàries, es preveu encara més complicat.

Menys multes (també) per necessitats humanes

El problema de les caques de gos, que el consistori té especialment identificat (amb dades del 2017) en punts negres com el passatge Vilaret a la Sagrada Família o carrers com el d'Aiguablava, a Nou Barris, no és l'única pràctica incívica que contribueix a la imatge de deixadesa. També hi juguen les necessitats fisiològiques humanes a la via pública o les pintades per tot arreu. En el capítol de les pixades (o escopinades, que entren en la mateixa categoria), les sancions han caigut en picat els últims anys.

El 2021 es va sancionar 2.548 persones per incomplir l'ordenança de civisme en aquest apartat, unes 670 més que el 2020 pandèmic, però 1.800 menys que el 2019, quan la xifra ja era força més baixa que la dels cursos anteriors. De fet, les sancions per fer les necessitats al carrer del 2021 són menys de la meitat de les que es posaven el 2018 (5.865).

En el capítol de les pintades, que és un tema que ha guanyat molt de protagonisme aquests setmanes pels atacs a edificis patrimonials, el problema és el mateix que amb tot el que té a veure amb l'incivisme: per poder sancionar, cal trobar l'infractor in fraganti. L'any passat es va denunciar 281 persones per fer grafitis, una xifra equiparable a la del 2019, però força més baixa que la del 2018 (351). Imatges com la de les pintades a les parets de la basílica del Pi o de l'antic Hospital de la Santa Creu han disparat les crítiques sobre com tenir cura del patrimoni i grups municipals com el PP han demanat al govern de Colau un pla específic per fer-hi front.

Des de l'arquebisbat de Barcelona, que és qui s'ha de fer responsable de la neteja dels temples que té a Barcelona, no han detectat un increment de la problemàtica. Asseguren que no els fan més pintades que les moltes que ja són habituals els últims anys, però avisen del perill d'un possible efecte crida per l'atenció mediàtica que rep ara la problemàtica. Fonts de l'arquebisbat demanen distingir aquelles pintades que són meres bretolades de les que són expressions artístiques, i s'obren a mantenir un diàleg amb moviments artístics per veure com canalitzar aquestes obres.

Més neteja de pintades al centre

Només en aplicació del pla de xoc de neteja que es va activar a l'octubre s'havien netejat al febrer 7.733 metres quadrats de pintades de façanes i terres, el gruix de les quals als carrers de Ciutat Vella (2.915), l'Eixample (1.095) i Gràcia (1.092) I també s'havien netejat 7.271 pintades de diferents elements de l'espai públic.

El que continua avançant del bracet de la nova contracta de neteja és la incorporació de nova maquinària elèctrica pensada específicament per a espais com les superilles o els carrils bici. I també la renovació dels contenidors: els cinc districtes que ja han estrenat el nou contracte en tenen ara el 67% de renovats. I el govern municipal continua explicant els canvis en una exposició dedicada a la història de la neteja a la ciutat, que es pot visitar fins al 5 de juny a la Model i que ha comptat amb un pressupost de 100.779 euros.