"Neteges un grafiti i ja sents l'esprai preparat per repetir-lo"

Barcelona"Ara netegem, però potser demà tornem a trobar la mateixa pintada o una de molt semblant al mateix lloc". És el lament d'un dels treballadors de les brigades que netegen grafitis als carrers de Barcelona. "A vegades n'estàs eliminant un i ja sents com algú sacseja l'esprai esperant que acabis per repetir-lo", afegeix una companya. Asseguren que des que al setembre es va posar en marxa el reforç del servei, amb sis equips més (dotze persones) a peu de carrer, s'estan netejant més grafitis que mai. Però que no ha parat el ritme amb què es tornen a pintar. Una mena de bucle: "Hi ha qui es queixa que fa dies que veu una pintada, però a vegades és que ja l'hem netejat i l'han tornat a fer tan de pressa que sembla que no l'hàgim tret mai". Ara hi ha 32 equips de dues persones amb furgonetes hidronetejadores en torns de matí i tarda. Aquest reforç suposa sumar 800.000 euros als 4,5 milions anuals que ja es destinen en la contracta de la neteja a eliminar pintades. Però el problema persisteix, com va denunciar divendres l'oposició en bloc en un ple que va censurar que la brutícia (inclosos els grafitis) no s'ha solucionat amb el canvi de contracta.

Els membres de la brigada prefereixen no identificar-se amb nom i cognoms per evitar-se problemes i són experts en diagnosticar el temps i els esforços que hauran de destinar a treure cada pintada. Sobretot, firmes, el que es coneix com a tags. I, també, en assumir les seves limitacions: la contracta els autoritza a treure pintades de murs, voreres i calçada, però no a intervenir sobre portes, finestres o espais que estiguin catalogats i que requereixin una actuació de Patrimoni, que sol ser més lenta. Treuen moltes pintades, però també en deixen moltes en llocs on no poden intervenir. I des de fa un temps, els grafiters s'han atrevit, també, amb edificis patrimonials com les basíliques de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi.

Els membres de la brigada atenen l'ARA mentre s'enfronten a dues pintades a la plaça Castella del Raval, un dels llocs per on més passen en els seus itineraris per Ciutat Vella. Hi netejaran dues firmes fetes sobre un mur, però no la rampa d'accés al pàrquing –molt pintada, però de responsabilitat privada– o els murs de la parròquia.

No tenen dubtes sobre el lloc on actuen més: el carrer Joaquim Costa, també al Raval. I allà, certament, costa trobar-hi una paret neta de pintades i en moltes s'hi veu el rastre de les que no es van poder eliminar del tot perquè ja havien penetrat a la paret. Hi ha tags en portes, persianes, pilones i caixes elèctriques. I alguns grafitis s'han fet a l'altura del primer pis per fer més difícil que algú els pugui eliminar. "Jo fa trenta anys que visc aquí i no havia vist mai el carrer tan deixat", es queixa la Nessrin, que treballa en una botiga d'aquest carrer. I el Hanif afegeix que el que caldria, en lloc de netejar tant durant el dia, és controlar a la nit que ningú pinti tot el que queda al seu abast. Actuar abans.

"Una tela al seu abast"

"Per a alguns, veure la paret acabada de netejar és com un reclam per tornar-la a pintar: una mena de tela al seu abast", expliquen els membres de la brigada antipintades, que treballen guiats per una aplicació que els informa d'on s'han detectat grafitis. Fotografien l'abans i el després de la seva actuació per acreditar que han fet la feina. Per fer front a les pintades sobre un mur de la plaça Castella, primer apliquen un químic sobre la superfície pintada i després l'aigua a pressió. En qüestió de minuts, les signatures desapareixen. "Però queda el terra, eh? No és tan ràpid", avisen. Tot ha de quedar exactament com estava i actuar sobre qualsevol grafiti té un ritual: aïllar l'àmbit d'actuació, netejar la pintada i, en acabat, el terra. Si és sobre una paret pintada també caldrà encertar el to per repintar-la. No és el cas de les d'avui.

"Ens podem passar 45 minuts per un grafiti no especialment gros", expliquen. I hi ha superfícies més complicades de netejar, sobretot les que són poroses, com la pedra i el grafit. Però hi ha encara reptes més majúsculs, contra els quals no tenen eines, com quan en lloc de pintades es fan missatges o firmes amb llaunes o rajoles enganxades a la paret que costen de retirar sense fer malbé les façanes. A la mateixa plaça Castella hi ha mostres de les dues coses enganxades a les parets. "Els materials que fan servir han evolucionat molt, però les eines que tenim nosaltres per fer-hi front no", reconeixen. Manel Pérez, que és el responsable municipal de la secció de pintades de la contracta de neteja, insisteix també en la necessitat de fer campanyes de conscienciació i de perseguir els infractors.

Catàleg de 'tags'

En aquesta línia, es treballa en la confecció d'una mena de catàleg de tags que permeti sancionar els grafiters per totes les pintades que se'ls puguin atribuir. Entre gener i agost d'aquest any s’han imposat 216 multes per fer grafitis, mentre que en el mateix període del 2019 van ser 190 i el 2021, 192.

També hi ha espais on els propietaris dels edificis demanen que les brigades municipals no actuïn i on es perpetuen les pintades. L'exemple paradigmàtic és una residència de gent gran de Gràcia, que dona a la plaça del Poble Gitano, on els responsables de l'equipament ja fa anys que no admeten que s'hi faci cap actuació. "S'ha netejat tantes vegades que la pedra ja no aguanta més tractaments", expliquen al centre, que és de titularitat de la Generalitat. Si un comerç (o qualsevol particular) vol que les brigades municipals netegin les pintades de la seva porta o persiana, ho pot fer pagant un preu públic de 94,52 euros més IVA per hora. Però molts ho fan només una vegada perquè la persiana reapareix pintada massa aviat. L'Ajuntament ha impulsat fa poc una línia de subvencions d’un milió d’euros (ajudes de fins a 2.000 euros) per renovació de persianes.