Després que l'Ajuntament hagi confirmat que començarà al carrer Enric Granados les converses amb veïns i restauradors per buscar solucions contra el soroll nocturn, que com va avançar l'ARA poden passar per avançar una hora l'horari de tancament de les terrasses, el Gremi de Restauradors i organitzacions patronals com Foment, Pimec o Barcelona Oberta ja han emès un comunicat conjunt oposant-se a qualsevol canvi horari i lamentant que el consistori ja hagi anunciat que hi haurà sis zones de l'Eixample on no es mantindran les taules i cadires afegides durant la pandèmia. El primer tinent d'Alcaldia, el socialista Jaume Collboni, s'ha desmarcat avui dels seus socis de govern i ha negat que s'hagi parlat en cap cas de tocar l'horari de les terrasses en el que ja és l'última discrepància entre comuns (amb el suport d'ERC) i socialistes. "Tothom pot estar molt tranquil perquè això no va d’horaris, va d’ús de l’espai públic", ha assegurat Collboni, que ha defensat que el que faran és no consolidar les taules i cadires extres a les zones saturades, però ha negat que s'hagi obert el debat sobre els horaris.
El moviment veïnal acusa Colau de mimar amb inversions el centre i no els barris vulnerables
La FAVB retreu al govern municipal que hagi prioritzat projectes com la superilla de l'Eixample i desatès rehabilitacions pendents en zones perifèriques
BarcelonaQue els projectes estrella del govern d'Ada Colau a Barcelona siguin la connexió dels tramvies per la Diagonal, la nova superilla al voltant del carrer Consell de Cent de l'Eixample o grans transformacions com la de la Via Laietana fa arrufar el nas al moviment veïnal de Barcelona, convençut que les grans inversions haurien d'anar a resoldre dèficits històrics de zones com el Besòs o Nou Barris. En definitiva, invertir més als barris de renda més baixa i no tant al centre. Així ho ha defensat avui la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que ha comparegut en roda de premsa per deixar clar que el seu model urbanístic no és el de les grans transformacions al centre. Sense fer una crítica frontal a la gestió dels de Colau, els representants veïnals sí que han criticat el model urbanístic de comuns i socialistes.
"Barcelona està composta de múltiples centralitats i totes elles són tan importants com la superilla de Consell de Cent", ha defensat Camilo Ramos, que forma part de la comissió d'Urbanisme i que juntament amb Lisa Marrani, que és la responsable tècnica d'aquesta comissió, ha llistat alguns dels projectes llargament reivindicats a les zones més perifèriques: des de la rehabilitació dels habitatges del Besòs o Can Peguera fins a la gran transformació pendent al voltant de l'estació de la Sagrera, aprovada el 1995 i encara sense un calendari tancat per a totes les connexions.
Els dos portaveus veïnals han reconegut que la priorització d'inversions del govern de Colau no els ha agafat per sorpresa, sinó que ja avança en aquesta direcció des de l'inici del primer mandat de l'alcaldessa. I han demanat posar més el focus sobre les necessitats socials com l'habitatge o els equipaments educatius i sanitaris, encara que pugui semblar que això és contradictori amb la defensa del medi ambient, en referència a les grans transformacions que està fent l'Ajuntament per restar espai al cotxe. Han defensat, en aquest sentit, que no estan en contra de la gran obra dels tramvies –la FAVB, de fet, es va significar a favor de l'enllaç–, però que si haguessin d'escollir un sol projecte per millorar el transport públic no seria aquest, sinó la connexió en metro entre Trinitat Nova i Trinitat Vella, que suposaria unir tot Nou Barris amb Santa Coloma. És, asseguren, una qüestió de "prioritat social", que ja s'incloïa en el Pla Director d'Infraestructures del 2011-2020.
El pla de barris, una arma de doble tall
Sobre les superilles, han dit que no hi estan ni a favor ni en contra, però han demanat millorar la qualitat de vida i dels habitatges en aquells barris més deprimits. I s'han referit al pla de barris (ara es troba en la seva segona edició per invertir 150 milions a les zones més vulnerables) com una arma de doble tall: si bé ha servit per destinar més recursos a les zones més vulnerables, també ha permès "crear la sensació que ja es compleix amb aquests barris".
La FAVB ha demanat una reflexió global sobre quines han de ser les grans transformacions urbanístiques dels pròxims anys i fer una revisió del Pla General Metropolità (PGM) per evitar que hi hagi projectes aprovats i pendents des de fa dècades, com el pla dels Tres Turons. I ha criticat, també, que els processos participatius s'hagin convertit en "un mer instrument burocràtic".
Els dos representants veïnals, però, no han criticat amb duresa l'actual alcaldessa, a qui sí que han reconegut que hagi deixat clara la necessitat d'invertir al Besòs o d'haver avançat en polítiques d'habitatge, i han qüestionat també els dèficits inversors de la Generalitat i l'Estat a la ciutat, sobretot en qüestions d'habitatge i equipaments sanitaris i educatius.