Olga Cerezo i David Serrano: "Molta gent de Barcelona havia deixat de venir al Port Olímpic"

BarcelonaL'any 2020, en plena pandèmia, Barcelona de Serveis Municipals (BSM) va fer-se amb la gestió d'un Port Olímpic en decadència i vinculat bàsicament a l'oci nocturn. La directora de la infraestructura, Olga Cerezo, i el director de sostenibilitat de BSM, David Serrano, són dos dels responsables de la transformació d'un recinte que busca reconnectar amb els barcelonins.

Fa quatre anys que vau assumir la gestió del Port Olímpic. Què us hi vau trobar?

— Olga Cerezo (O.C.): Ens vam trobar un port molt deteriorat. Després de 30 anys necessitava una renovació important de les infraestructures i també dels usos i del model de governança. Hem passat d'un model on cada amarratge, local o restaurant tenia una concessió a un model en què ja no n'hi ha cap. Ara hi ha un model de cessió d'ús de metre quadrat –un lloguer– que serveix per als amarratges, els locals d'economia blava i els restaurants. Això és una eina de gestió que et permet controlar millor el que està passant i si hi ha desviacions poder actuar. Amb la concessió no es controlava realment que l'ús fos el que es volia.

Un dels objectius que tenien era reconnectar el Port Olímpic amb la ciutadania. Com?

— O.C.: Pels usos que hi havia molta gent de Barcelona havia deixat de venir. Havíem esborrat que existia aquesta zona. Ara l'objectiu de reconnectar la ciutat amb el Port és una prioritat. S'hi pot venir a passejar, a fer esport i a fer pràctica nàutica, òbviament. També a treballar –tenim 50 locals per a més de 200 llocs de feina–, o a gaudir dels nous restaurants del balcó gastronòmic. A més hi ha l'aposta cultural: el nou conveni amb Mapfre per exposar fotografies, la programació de concerts o ara la fira de Nadal.

S'està aconseguint trencar la barrera amb la ciutadania?

— O.C.: El que notem és que la gent que ve al·lucina. Amb la Copa Amèrica molta gent va redescobrir el port. Però encara tenim molta gent que no ho coneix. És un procés lent de reconnexió.

Hi havia hagut un punt d'estigmatització del Port Olímpic?

— David Serrano (D.S.): Sí. El port no el vam començar de zero, el vam començar des de menys deu.

— O.C.: El que teníem molt clar amb els plans que havíem fet amb l'Ajuntament és què es volia i què no per al Port. I en els nous usos no hi havia opció nocturna.

La Copa Amèrica us ha ajudat?

— O.C.: Està costant molt que la gent sàpiga que hem transformat el Port Olímpic i la Copa Amèrica va ser un aparador increïble. Era una alegria veure el port ple de gent. L'objectiu era que la ciutadania connectés amb el mar i els esports nàutics, perquè tenim 6 quilòmetres de litoral i molt poca gent practica nàutica aquí a Barcelona.

També heu apostat pel balcó gastronòmic, però la sensació és que no acaba d'arrancar.

— O.C.: Abans d'acabar l'any vol obrir el Nuara i ara traurem la licitació dels quatre locals que queden buits. Estem treballant també amb Turisme, amb Fira de Barcelona i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) perquè ens ajudin a promoure aquest balcó gastronòmic també entre els visitants que venen a fires i convencions.

I pel que fa als locals d'economia blava? S'estan omplint?

— D.S.: Ara mateix tenim prop del 65% dels locals ja contractats i arribaríem fins al 80% si afegim els que ja estan prereservats. Hi tenim activitats nàutiques, serveis de manteniment d'embarcacions i empreses d'innovació i sostenibilitat del món marí. Per exemple, companyies que fabriquen embarcacions elèctriques.

L'altre gran objectiu quan vau arribar era adaptar el Port a la crisi climàtica.

— D.S.: L'objectiu és anar generant un relat paral·lel, perquè això és un port esportiu i la seva funció és portuària. També hi ha restauració. Però, a més, volem generar un factor diferencial que és que aquest esdevingui el port més sostenible de la costa catalana i un referent en sostenibilitat i en bones pràctiques.

I què heu fet per aconseguir-ho?

— D.S.: Quan tu entres al Port Olímpic el primer que veus és una gran instal·lació fotovoltaica. Això ja et diu que aquest és un port connectat amb la realitat de la crisi climàtica. Tota l'energia que comprem a BSM ja és d'origen renovable, però ara hi afegim una bona pràctica més. Doncs cobrir una part molt important del consum elèctric del mateix port i de set aparcaments de BSM propers, el Zoo i el cementiri del Poblenou amb energia verda de quilòmetre zero produïda al mateix port.

Com us prepareu per a l'efecte de la crisi climàtica sobre el litoral?

— D.S.: Hem hagut de refer tot el dic de recer amb una intervenció estructural brutal. Tots els pilars s'han hagut de fer de nou.

— O.C.: També hem hagut de refer els esculls submergits que estan a uns 70 metres del dic i que fan de barrera de defensa. Després de 30 anys s'havien anat enfonsant i els hem hagut d'aixecar. També estem canviant els pantalans perquè deixin de ser estructures rígides i passin a ser flotants.

Els ports són vistos sovint com a factor de contaminació.

— D.S.: Nosaltres intentem minimitzar els efectes negatius de la nostra activitat i potenciar al màxim els positius. Hem fet moltes coses. Tenim la instal·lació fotovoltaica; els carregadors ràpids per promoure l'electrificació de les embarcacions; els locals de Mestral condensen la climatització amb aigua de mar sense escalfar l'atmosfera... I tindrem una instal·lació d'una xarxa freàtica dins del port perquè la neteja d'embarcacions no es faci amb aigua de boca.

— O.C.: I estem regenerant la vida marina.

— D.S: Sí. Entre aquests esculls submergits i el dic de recer hem instal·lat 25 biotops, que són estructures de formigó submergides, amb molts forats i perforacions, perquè els peixos puguin amagar-se i perquè es regeneri l'ecosistema.