La Model mantindrà deu cel·les museïtzades i obrirà la capella gitana

BarcelonaEl procés ha sigut força més lent del que s'havia anunciat, però l'Ajuntament de Barcelona diu que ara sí que està en condicions de fixar una data per a la posada en marxa dels primers equipaments a l'antiga presó Model, a l'Esquerra de l'Eixample. S'espera que l'institut escola Xirinacs, que és la peça que es vol desencallar abans i que s'ubicarà a l'antic edifici de Tallers, al carrer Nicaragua, pugui obrir les portes el curs 2027- 28 per acollir els alumnes del centre, que ja funciona en mòduls al mateix recinte. És a dir, el primer equipament s'estrenarà una dècada després de la sortida dels últims presos. En aquesta part del recinte, també hi haurà el poliesportiu semisoterrat i el nou sistema de subministrament d'energia. I la primera part de la reforma inclourà, també, l'espai memorial, que s'habilitarà en el conjunt de la quarta galeria, que és la que s'ha modificat menys i la que va acollir més presos polítics. La redacció del projecte de tot aquest àmbit té un pressupost d'1,3 milions d'euros i la previsió és que les màquines hi comencin a treballar el 2025 i que ho facin sense enderrocar el gruix de l'antiga presó, sinó rehabilitant els antics edificis penitenciaris i mantenint-ne l'estructura.

Segons ha anunciat avui el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, s'ha decidit habilitar el conjunt de la quarta galeria (que té tres plantes) i també part del panòptic central com a espais expositius per recordar la història del recinte i la seva vinculació amb la història de la ciutat i del sistema penitenciari i la repressió. Deu de les cel·les es mantindran intactes i es museïtzaran amb diferents temàtiques, des de les reformes legals de la Segona República fins a la dictadura de Franco. I la reforma permetrà també fer visitable, per primera vegada, la capella gitana que Helios Gómez va pintar a la primera planta d'aquesta galeria durant els anys 50, quan estava pres a la Model, i que, des del 1998, està tapada amb capes de pintura blanca. Sota el blanc, però, hi ha encara els frescos amb la imatge de la Verge de la Mercè (patrona de Barcelona i dels presos), el nen Jesús, els àngels i un grup de presos demanant clemència. Tots, amb trets calés.

Ara aquest espai que ha pogut veure tan poca gent es restaurarà i quedarà obert al públic, com era reivindicació de les entitats memorials que han participat en el procés de debat sobre el futur de la Model. "Tot ha trigat moltíssim perquè fa anys que per la llei de propietat intel·lectual haurien de restaurar la capella i ja fa anys que la presó està buida i es podria haver anat fent, però millor tard que mai", assegura Gabriel Gómez, fill del pintor. Recorda que la capella és una "al·legoria de la persecució dels gitanos, també, i un homenatge als presos republicans".

Segons el nou calendari, aquest equipament de memòria ocuparà 5.800 metres quadrats i estarà operatiu el 2027. A banda de la visita a les cel·les i al panòptic, també està previst programar exposicions a la planta -1 de la quarta galeria. I el govern de Colau confia poder reforçar aviat aquests espais dedicats a la història de la repressió sumant-hi l'edifici que actualment ocupa la Prefectura a la Via Laietana.

Tant Rabassa com el regidor de l'Eixample, Pau Gonzàlez, però, han reconegut avui que el procés fins a arribar al punt on som, a les portes de licitar els primers projectes d'equipaments, ha sigut llarg (inicialment es va dir que les obres començarien el 2020), perquè ha calgut una llarga tramitació urbanística i encara queda temps per poder tenir tota la Model a punt. Per això, han insistit que, en paral·lel, als primers projectes es treballa per anar donant nous usos provisionals a l'espai. Sobretot a l'edifici d'oficines, que és el que queda al carrer Entença i on es projecta una residència de gent gran que depèn del Govern i que es dona per fet que serà l'últim element de la reforma.

De fet, l'Ajuntament ha insistit avui que si es pot desencallar ja l'institut escola és perquè és el mateix consistori el que avança els diners del projecte. I per donar més ús provisional al recinte, preveu que les entitats puguin guanyar espai per a magatzem a la primera planta de l'edifici d'administració (no podran ser activitats obertes al públic perquè l'edifici no té ascensor). En podran fer ús les entitats juvenils i de cultura popular que també acabaran tenint el seu espai en una de les galeries transformades. Un cop acabada tota la reforma, els braços del recinte, on abans hi havia les cel·les, acolliran habitatge públic a les plantes superiors i equipaments com l'espai de joves o una llar d'infants a les plantes baixes.