Urbanisme

El miracle de l'últim gran hort de Barcelona

L'Ajuntament blindarà la Ponderosa, al barri de Vallbona i ara en mans de la Sareb, com a espai agrícola i tanca la porta a qualsevol projecte constructiu

Els horts de la Ponderosa amb les carreteres i la benzinera al fons
26/02/2023
5 min

"Han dit tantes coses que jo ja no sé què pensar. Que si uns aparcaments, que si molts pisos... Però això són horts i els horts són importants, els pagesos som la base de la piràmide". Carles Zaragoza és un dels últims pagesos de Barcelona. Juntament amb la família Ortuño conrea els camps de la Ponderosa, una gran explotació de 6,4 hectàrees que queda enclotada entre carreteres i vies de tren al barri de Vallbona, al límit entre Barcelona i Montcada. Fins i tot més enllà d'on hi havia la Quinta Forca. Que aquests horts no hagin acabat arrasats per l'asfalt i el totxo fins ara és un "miracle", com reconeix Zaida Palet, de l'associació Vallbona Viu, que recorda com abans dels Jocs del 92, quan es construïa el nus de la Trinitat, es van arrasar molts dels horts que hi havia en aquella zona.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Però la Ponderosa, que deu el seu nom a la popular sèrie Bonanza, va continuar dempeus, perquè es troba en un enclavament prou aïllat (i a vegades "oblidat", com denuncien els veïns) per passar desapercebut per a aquests plans urbanístics. I no va ser fins al 2009 que es va aprovar el projecte de l'àrea residencial estratègica (ARE), que hi preveia fins a 2.000 habitatges, el 60% dels quals de protecció oficial, en el que havia de ser el primer ecobarri de la ciutat. Aquells plans van topar de nassos amb la crisi immobiliària i van acabar desats en un calaix. I ara l'Ajuntament, després de moltes reclamacions del teixit veïnal de la zona, ha anunciat que la Ponderosa no es convertirà en un barri ni eco ni de cap mena, sinó que es blindarà perquè mantingui el seu ús agrícola. S'hi vol consolidar el que ara funciona en els llimbs perquè els terrenys van anar canviant de mans (hi ha qui diu que pertanyien al marquès de Sentmenat, però no està documentat) fins a arribar a les de Renta Corporación i ara estan en possessió de la Sareb.

Un pagès treballant a la Ponderosa.

Els pagesos que hi treballen ja fa dècades que ho fan en precari. "Jo vinc aquí des que tenia set o vuit anys, m'encanta la terra. Però amb els creixements de població, les ciutats van anar eliminant tots els seus camps", explica Zaragoza, que diu haver sentit de tot sobre en què s'acabaria convertint la Ponderosa i que assumeix que ell i la seva dona seran l'última generació de pagesos de la família: "Qui vol ser pagès ara? Però si fallem nosaltres cau tot". El projecte de l'Ajuntament preveu que l'explotació faci el pas a l'agricultura ecològica i que estigui molt lligada a programes educatius que s'impulsin des del barri.

A peu de carretera

El que ja no hi ha, des que el 2019 va morir Juan Ortuño, pagès que hi treballava les terres des de 1951, és el punt de venda en una barraca on es muntaven cues de veïns (i no tan veïns) a la recerca dels que deien que eren els millors tomàquets que es podien comprar a Barcelona. Ara el que es conrea a la Ponderosa es pot comprar en algunes parades de mercats, com la que té Zaragoza al Mercat de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. A peu d'hort, s'hi sent el brogit constant dels vint carrils de trànsit que sumen la C-58, la C-33 i la C-17 a la frontera entre els barris de Torre Baró i Vallbona i que són, juntament amb una benzinera, el paisatge de fons de l'última explotació agrícola de la ciutat.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de Montcada i Reixac, Laura Campos, van explicar dissabte passat, precisament des de la Ponderosa, el projecte AgroVallbona, que té com a punt de partida bàsic fer una modificació del planejament urbanístic perquè aquesta zona deixi de ser sòl urbanitzable i passi a ser reconeguda com a agrícola. Un pas que, segons Colau, ha de contribuir a trencar la imatge de les ciutats vivint al marge dels camps, donant-los l'esquena. El projecte, que encara no té pressupost ni calendari globals, s'engega ara aprofitant les obres d'Adif per soterrar les vies de la R2, uns treballs que ja s'ha licitat en el tram de Montcada i que es calcula que estaran acabades en sis anys. El més immediat ha de ser tramitar la modificació necessària del Pla General Metropolità (MPGM), que es preveu poder aprovar de forma inicial abans de l'estiu i tenir tancada en 18 mesos.

L'oasi de l'antiga granja del Ritz

La transformació inclou, a banda de preservar la gran explotació agrària, un projecte per rehabilitar, per fi, l'antiga granja Montserrat, més coneguda com a granja Ritz perquè als anys 40 del segle passat va passar a mans de la família propietària de l'Hotel Ritz de la Gran Via (l'actual Palace) i, durant anys, va proveir d'aliments la cuina de l'hotel. La família de masovers que hi treballava hi va viure fins poc abans de l'expropiació per part de l'Ajuntament, l'any 2003. I, des de llavors, l'espai no ha deixat de degradar-se. El que havia sigut un oasi, com recorden veïns com Palet, que de petita es banyava a la bassa de la granja i recorda amb molta estima la senyora Carme i els animalets que hi havia en aquest espai. "El pla és una triple victòria veïnal perquè no inclou només els horts, sinó que també parla de dignificar el rec Comtal al seu pas per la zona i de rehabilitar i donar ús a l'antiga granja que són tres elements identitaris de la zona", celebra Palet. Però ho fa amb el to amarg de qui fa 20 anys que lluita per aconseguir-ho. I la “indignació” d'haver vist degradar-se fins als extrems l'antiga granja del Ritz: "Això ho haurien permès a l'Eixample? Però, clar, aquí a Vallbona...". I amb un missatge après de la mare: "És molt bonic, ¿però quan comencen a treballar?".

L'estat actual de l'antiga granja del Ritz.
Així està l'antiga granja del Ritz.

Ara els plans per a aquest espai passen per configurar-lo com un centre de formació i recerca aplicada en matèria d’agroecologia. I l'Ajuntament també es compromet a tirar endavant un projecte molt reivindicat pels veïns: el del nou pont dels Dos Ulls, que ha de solucionar l'actual pas estret per sota de la via al carrer Oristà, on no hi ha espai reservat per als vianants i on alguns autobusos han tingut ensurts per poder creuar.

El pas que es vol millorar amb el nou pont dels Dos Ulls.

L'Ajuntament ja va anunciar, també, fa unes setmanes, que té un pla per dignificar el mil·lenari rec Comtal, que és el que rega els horts de la Ponderosa i que compta amb injecció econòmica dels Next Generation per fer-ho. I el gran projecte promès a la zona també inclou actuacions com traslladar a una ubicació (un solar situat al final del Torrent de Tapioles) el camp de futbol del Ràcing de Vallbona –aquell on es va gravar la ja mítica frase del "Se ha matao Paco" de l'APM!– per poder fer les obres de soterrament i retornar-lo després a la seva ubicació actual. I també dibuixa un gran parc en un punt elevat entre Barcelona i Montcada i fins a 200 habitatges en zones ja construïdes, lluny dels 2.000 anunciats a la Ponderosa.

El rec Comtal al seu pas per Vallbona.
stats