Mig any de soroll "al límit" per les obres de la L8
Generalitat i Ajuntament de Barcelona reprenen aquesta setmana la reunió amb els veïns per informar-los
BarcelonaHi haurà soroll, molt de soroll. Els veïns de Barcelona que viuen a prop de les obres de perllongament de la L8 conviuran els pròxims sis mesos amb el fort impacte acústic que generarà la següent fase de les obres. Els més afectats seran sobretot els residents de la zona del carrer Urgell amb Consell de Cent i també de la Gran Via a tocar de la plaça Espanya i el parc Joan Miró.
Aquesta setmana arrenca la part més sorollosa de les obres: la maquinària ja ha començat a arribar i no passa desapercebuda. Es tracta de màquines de gran envergadura –algunes tenen uns 20 metres d'alçada– que foradaran el terreny cap al subsol per arribar fins on passarà el túnel de la L8 que ha d'unir les estacions de plaça Espanya i Gràcia, al bell mig de Barcelona.
El departament de Territori ha preparat unes grans pantalles o proteccions acústiques a l'exterior, que arriben fins als sis metres d'alt, per intentar pal·liar les molèsties als veïns. Tot i això, fonts de la conselleria admeten que l'impacte acústic estarà fregant els límits permesos de dilluns a dissabte i, en alguns casos puntuals –sempre amb el vistiplau del departament de Medi Ambient– potser hauran de sobrepassar-los per executar totes les actuacions.
És per això que la Generalitat i l'Ajuntament han reprès aquesta setmana les reunions amb els veïns afectats. L'objectiu és explicar-los l'obra i advertir-los de les molèsties.
A més, continuaran les més de 13.500 inspeccions tècniques de pisos i locals per comprovar que tots els immobles del voltant parteixen d'una situació segura.
En què consisteixen les obres?
L'objectiu de les obres és unir la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre plaça Espanya i l'estació de Gràcia amb dues parades i estacions noves, una al Clínic i una altra a Francesc Macià. També es remodelaran les estacions de plaça Espanya i Gràcia. Les actuacions costaran 412 milions d'euros i es preveu foradar el centre de Barcelona a molta profunditat: entre 50 i 70 metres sota terra. Això és així perquè el nou túnel, de 4 quilòmetres de llarg, passarà per sota de totes les infraestructures que ja existeixen en aquest tram: la L1 del metro, les línies d'Adif, el túnel de l'AVE i un dipòsit.
Els pròxims dies es començaran a fer els pous d'atac per on entraran la tuneladora i els materials i també per on s'extraurà tota la terra de les obres. Concretament, a la Gran Via s'hi instal·laran grans excavadores (de les anomenades de cullera) que faran un gran forat i una cavitat subterrània (com una gran capsa de sabates enterrada de 100 metres de llarg i 20 d'ample) per encabir-hi la tuneladora en un futur. Tota la runa sortirà per un altre túnel, al parc de Joan Miró. Més endavant també s'hi farà una gran nau de 10 metres d'altura per posar i treure el material, que tindrà un gran impacte visual, però ajudarà a reduir el soroll.
L'altre gran punt de les obres serà al carrer de Consell de Cent, cantonada Urgell. En aquesta zona s'hi instal·larà una gran màquina foradadora, anomenada hidrofresa, que farà les parets del que ha de ser un gran forat de més de 50 metres cap endins. En aquesta zona hi conviuran dos sorolls diferents: el que fa aquesta gran grua, de més de 20 metres d'altura, i el que fa tota la resta de maquinària del voltant, que es dedica a destriar el material que surt de l'interior.
El metro del Baix Llobregat
Està previst que les actuacions durin fins a la primavera de l'any que ve (2025), moment en el qual el soroll a l'exterior baixarà i començaran les tasques de la tuneladora, sota terra. Territori també ha explicat que aquest mateix mètode de treball és el que es farà servir, d'aquí a pocs anys, a la zona del Clínic i Francesc Macià. És a dir, els veïns d'aquesta part més alta de l'Eixample barceloní patiran els mateixos sorolls més endavant.
Territori s'esforça a recordar que aquestes obres permetran una unió llargament demanada per fer que es pugui arribar al centre de Barcelona amb el que ja s'anomena "el metro del Baix Llobregat". Actualment, la línia té 23 milions de passatgers anuals i amb el perllongament s'espera que s'hi arribi fins als 38 milions.