Més llegum, menys carn i ensucrats amb comptagotes: canvis alimentaris a Barcelona

BarcelonaQue els menús vagin traient protagonisme, progressivament, a la carn i donant-ne més a la proteïna vegetal, fins al punt que hi pugui haver un dia que el segon plat siguin llegums com ja es fa en moltes escoles, i no passi res. Que els iogurts ensucrats, els sucs de fruita amb sucre afegit i els refrescos vagin tendint a desaparèixer dels àpats diaris. O que es garanteixi que els productes que es fan servir per cuinar s'adapten a la temporada amb, com a mínim, una proposta de menú per als mesos de fred i una altra per als de més calor. Són algunes de les premisses que l'Ajuntament de Barcelona ha incorporat en la seva instrucció de compra pública alimentària, que la setmana passada va rebre la llum verda de la comissió de govern i que, després d'un període de tres mesos d'exposició pública, començarà a regir totes les compres alimentàries del consistori. I la cistella de la compra de l'Ajuntament no és petita. Inclou els 310.000 àpats en companyia anuals que s'ofereixen, els 522.000 que es fan en menjadors socials, els 752.000 que s'envien a domicilis o tot el que s'ofereix a les màquines de vending en edificis municipals. I la xarxa d'escoles bressol, que ja va a l'avançada en aquests aspectes, i els centres residencials que depenen de l'Ajuntament. Els nous criteris seran, a més, una recomanació també per als bars de tots els equipaments gestionats pel consistori.

El marc normatiu vol ser un "mínim comú denominador" per garantir que en tots els serveis municipals s'avança cap a una alimentació més saludable i sostenible, segons explica a l'ARA el comissionat de Política Alimentària, Álvarro Porro. Alguns exemples d'aquests mínims: tothom que vulgui optar a algun contracte municipal (no es poden modificar els ja vigents, però també tindran la pauta com a recomanació) haurà de garantir que en els menús fa servir com a mínim entre set i deu productes ecològics, que un 75% són frescos i de temporada i que almenys dos s'han comprat directament als seus productors. També s'haurà d'assegurar que, com a mínim el cafè i la xocolata, dos productes molt presents en màquines de vending i càterings, són de comerç just. Si n'hi ha més, més punts.

I pel que fa a la part que es fixa més en la necessitat de reequilibrar el pes que encara té la carn en la nostra dieta: només es podrà oferir carn vermella un cop en menús de cinc dies. Hi haurà d'haver un dia sense cap mena de proteïna animal, i la carn només podrà ser el segon plat dos dies. D'aquesta manera, s'ha de garantir que cada setmana hi ha, com a mínim, un dia amb proteïna vegetal com a plat principal i dos en què s'ofereixin peix o ous. També es fixen pautes per anar eliminant progressivament la presència de productes com els làctics ensucrats o les begudes ensucrades que encara són habituals en àmbits com les residències. La regla, en aquest cas, serà que no n'hi hagi més d'un cop a la setmana, tot i que aquest punt s'aplicarà inicialment només com una recomanació.

"Valent però realista"

La nova instrucció també entra en terrenys com el del transport: es valorarà millor aquelles empreses que facin arribar els aliments des de la cuina fins al lloc dels àpats amb vehicles de baixes emissions o aquelles que demostrin que malbaraten menys aliments. Una instrucció amb 12 criteris que, segons el govern municipal, és al mateix temps "valenta", perquè vol ser referent per a altres administracions, i "realista". "Pot semblar que els criteris són massa alts o massa baixos, la realitat és que s'ajusten perfectament a l'oferta disponible", defensa el comissionat de Política Alimentària. I afegeix que el fet que l'Ajuntament assumeixi aquests compromisos, que són part del llegat de la capital mundial de l'alimentació sostenible del 2021, garanteix un mercat important als productors d'aquest tipus d'aliments. La nova instrucció de compra pública s'inclou dins de l'estratègia d'alimentació saludable i sostenible de la ciutat amb horitzó 2030.