El padró també dona informació de com han canviat els noms més habituals entre els barcelonins i les barcelonines. Si Maria, Carme i Montserrat es disputen el podi entre les nascudes des de 1930 i fins als anys 60, després van entrar en el rànquing noms com Núria, Cristina, Marta o Laura i, a partir dels anys 2000, van guanyar pes les Paules, Laies, Júlies i Martines. Ara, entre les barcelonines més joves s'imposen Emma, Sofia i Júlia, però els noms més triats el 2022 van ser Emma i Olívia. Entre els homes, els noms més freqüents entre els nascuts entre 1930 i 1960 són José, Antonio, Juan i Manuel. Entre els que tenen menys de 60 anys ja guanyen protagonisme Jordi, David i Daniel. I, a partir de l'any 2000, comença el domini dels Marcs, els Àlexs i els Pols. Entre els barcelonins nascuts entre 2020 i 2022 predominen els Pols, els Brunos i els Marcs. I el 2022, els només més escollits van ser Leo (que ja lidera el rànquing català), Bruno i Pau.
Més del 30% dels barcelonins han nascut a l’estranger
La ciutat deixa enrere el sotrac del covid i torna a guanyar població gràcies al flux migratori
BarcelonaDesprés de dos anys a la baixa, Barcelona torna a guanyar població. Segons les dades del padró a 1 de gener del 2023, a la ciutat hi viuen 1.660.435 persones, el que suposa un augment de l'1,2% respecte a l'any anterior i passar pàgina del sotrac que van representar els anys de la pandèmia. De fet, la xifra de veïns és ara la més alta des del 1991 si es deixa de banda el pic del 2020, just abans de la crisi del covid, que va ser el moment de rècord. I l'augment de població no ve, òbviament, d'un repunt de la natalitat, que està sota mínims (el 2022 hi va haver 11.295 altes al padró per naixement i 15.571 baixes per defunció), sinó dels moviments migratoris, que aporten 26.634 veïns. "Barcelona es veu com una ciutat segura, atractiva i obertament tolerant", radiografia María Jesús Calvo, del departament d'estadística de l'Oficina Municipal de Dades (OMD), que apunta que les nacionalitats que més han augmentat a la ciutat, com la colombiana, la peruana, la veneçolana, la ucraïnesa, l'argentina i l'hondurenya, solen venir de països amb "presents turbulents".
Es manté i s'accentua la tendència dels últims anys i a la ciutat hi viu més gent nascuda fora que no pas nascuda aquí: els barcelonins que ho són des del primer dia ja representen només el 47,6%, el percentatge més baix de la història recent. El que més creix, en canvi, és el percentatge de població nascuda a l'estranger (31,3%), deu punts més que fa deu anys i per primer cop per sobre de la barrera del 30%, mentre que els que arriben des d'altres punts de l'Estat (14,1%) o de Catalunya (7%) van a la baixa. De fet, ara la proporció de veïns nascuts a l'estranger que hi ha a Barcelona és la mateixa que representaven els espanyols arribats a la ciutat a principis dels 90.
Més diversa: 177 nacionalitats
Dels 519.066 barcelonins nascuts a l'estranger, prop del 29% tenen nacionalitat espanyola. I la xifra dels que tenen nacionalitat estrangera (391.703) també marquen un rècord històric (pugen un 7,8%). En total, representen fins a 177 nacionalitats, una més que l'any passat. Els països d'origen més habituals són l'Argentina, Colòmbia, el Perú i Veneçuela. Predominen els països llatinoamericans, sobretot pels tractats de doble nacionalitat amb Espanya. Les persones de nacionalitats americanes (quasi 143.000) ja superen les d'europees (sense comptar espanyols, és clar). La nacionalitat estrangera més predominant al conjunt de la ciutat és la italiana (amb més de 45.000 persones), seguida de la colombiana (23.000), la pakistanesa (22.800) i la xinesa (poc més de 20.000).
Les zones on viuen més veïns dels de Barcelona de tota la vida són Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu i Horta-Guinardó. I zones pròximes a les universitats, com les Corts o Pedralbes, concentren més veïns d'altres punts de Catalunya, mentre que Ciutat Vella és el districte amb més veïns nascuts a l'estranger. El mapa dibuixa, això sí, curiositats, com el predomini dels pakistanesos a la zona del Besòs o els hondurenys a Nou Barris.
Menys centenaris
L'augment de població que ha viscut Barcelona l'últim any és generalitzat en el conjunt dels districtes, però és menys pronunciat a Ciutat Vella, que encara no ha recuperat la barrera dels 110.000 veïns (en té 106.446). Com a curiositat: a la ciutat hi viuen més dones (52,4%) que no pas homes, però, en canvi, ells són majoria entre les generacions més joves. El nombre de persones centenàries s'ha reduït lleugerament respecte al pic del 2022, quan eren 931. A principis d'aquest any eren 912, el 83% de les quals són dones. Segons l'informe, part de l'augment de mortalitat entre la gent més gran es pot atribuir a les altes temperatures de l'últim estiu, que va ser el més càlid des de 1961 a bona part de l'Estat.
Natalitat, sota mínims
La mitjana d'edat dels barcelonins es manté estable entorn dels 44 anys. El que augmenta és el nivell de formació: les persones de més de 16 anys amb estudis superiors (universitaris o cicles de grau superior) ha passat del 22,6% l’any 2009 al 35,5% el 2023, en una tendència que no ha deixat de créixer en cap moment i que afecta tant homes com dones. El que no canvia són les baixes xifres de natalitat: els poc menys d'11.300 naixements se situen un 15,2% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2020 i són la xifra més baixa des del 1900 si no es compta el final de la Guerra Civil, el 1939. On sí que es nota que s'ha passat pàgina de la pandèmia és en la mitjana d’edat de les persones que van morir l'any passat a la ciutat, que va augmentar fins als 82,2 anys, molt similar a la del 2020.
Persones soles en un terç dels pisos
Als pisos de Barcelona hi viuen, de mitjana, 2,5 persones. En quasi un terç, però, hi viu una persona sola, sobretot dones (60,9%). En quasi un 23% de les llars no hi viu ningú en edat de treballar. I a la ciutat hi consten 12 adreces que són centres on s'empadronen persones que no tenen llar: hi ha més de 33.000 veïns empadronats sense domicili fix.