Més de 20 anys pendent de si t'expropien el pis: "Pensava que ja no passaria"

Barcelona¿És possible que una cosa que esperes des de fa més de vint anys t'agafi per sorpresa? La resposta és que sí. Com a mínim, aquest era el sentiment predominant aquest dijous a la tarda entre els veïns de Vallcarca afectats pel projecte de la rambla verda que l'Ajuntament de Barcelona ha reactivat després de dues dècades. El consistori havia anunciat al matí que iniciava l'expedient per expropiar les quatre finques que hi ha al carrer Bolívar –amb façana també a l'avinguda Vallcarca– entre els carrers Ballester i Agramunt.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi

Inscriu-t’hi

"Ja pensàvem que no passaria. Ens ha agafat per sorpresa", admet un veí que prefereix no donar el seu nom. Fa més de 40 anys que viu de lloguer amb la seva mare –que ja és gran i està malalta– en un dels pisos afectats. Ja hi eren quan l'any 2002 el govern municipal, aleshores liderat per Joan Clos, va aprovar el pla urbanístic de Vallcarca segons el qual l'edifici on vivien havia d'anar a terra. Fa més de dues dècades que viuen amb l'ai al cor.

"Al principi estàvem més preocupats, però amb això que ve el llop, que ve el llop, vam desconnectar una mica", explica. A finals de l'any passat, però, ells i la resta de veïns afectats –uns quinze habitatges i dos locals comercials– van rebre una carta de l'Ajuntament en què se'ls notificava que el procés d'expropiació es reactivava. Només en el seu bloc, hi ha set habitatges més afectats. Alguns són propietaris, altres són llogaters des de fa més de 25 anys i altres, des de fa menys temps.

En el cas d'aquest veí i de la seva mare, tenen la sort que com que ja vivien de lloguer al pis quan es va aprovar el planejament l'any 2002, l'Ajuntament els reallotjarà a l'edifici que l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ja fa temps que té construït a l'avinguda Vallcarca i al qual han d'arribar aviat els primers inquilins. Tot i això, els preocupa que el trasllat els suposi un increment substancial del lloguer, ja que ara tenen un contracte de renda antiga.

L'Andrei, en canvi, forma part dels afectats que no saben on aniran a partir d'ara. Fa pràcticament 20 anys que viu de lloguer en un dels edificis afectats, però hi va arribar després del 2002, un cop el planejament que preveia l'enderroc de l'edifici on viu ja s'havia aprovat. Explica que al principi de viure-hi era més conscient de la possibilitat de l'expropiació, però amb el pas dels anys, i veient que no es movia res, havia deixat de pensar-hi. "I ara què? On anirem?", es pregunta.

En el cas dels llogaters que van arribar després del planejament urbanístic del 2002, l'Ajuntament només preveu indemnitzar-los econòmicament però no reallotjar-los enlloc. L'Andrei demana al consistori que els ofereixi també una alternativa. D'origen bielorús, va arribar a Barcelona l'any 1995. "Porto més anys a Vallcarca que al meu país", subratlla, i explica que té tota la seva xarxa al barri. Al preguntar-li si tem el fet de no trobar un altre pis on viure a Vallcarca, és contundent: "A Vallcarca? Tinc por de no poder seguir vivint a Barcelona directament".

Recomençar en una altra banda

L'expropiació posada en marxa ara també afecta els dos locals comercials –dos tallers de vehicles– que donen a l'avinguda Vallcarca. El Vicente és l'amo d'un dels tallers, on fa més de 25 anys que treballa. Com la resta de veïns entrevistats per l'ARA, explica que estava convençut que ja no hauria de marxar d'on està. "Li donava poc crèdit, després de 20 anys", subratlla. Opina que la catàstrofe de la DANA de València ho ha accelerat tot, ja que una de les claus del planejament urbanístic és el gran dipòsit d'aigua pluvial amb capacitat de recollir fins a 27.000 m³ d’aigua que s'ha de construir just a sota d'aquestes finques.

El Vicente explica que obrirà el negoci en un altre lloc, però admet que trobar un local de característiques semblants a l'actual, espaiós i amb poques columnes, no és senzill. Menys encara en un lloc tan cèntric. Tot i que li sap greu marxar d'un lloc on ha viscut moltíssimes coses –"He vist de tot, tinc molts quilòmetres", bromeja–, està convençut que tirarà endavant.

Veïns que encara hauran d'esperar

El fet de tirar a terra habitatges en un moment de crisi residencial a la ciutat ha aixecat crítiques entre alguns veïns. L'Ajuntament replica assenyalant els 522 habitatges –un 40% dels quals de protecció oficial– que s'hauran fet al barri un cop es completi tot el planejament urbanístic. En el cas de la zona afectada ara, però, l'espai serà una mena de plaça verda molt llarga, que actuarà com un passeig entre la plaça Lesseps i pràcticament el pont de Vallcarca.

Tanmateix, per ara l'Ajuntament només ha posat en marxa l'expropiació del primer tram. Per complir amb el planejament del 2002, queda per a més endavant el projecte que ha de tirar a terra els edificis que hi ha entre el carrer Agramunt i la Casa Comas d'Argemir, l'edifici modernista on hauria d'acabar la futura rambla de Vallcarca. Així, hi ha un grapat de veïns que encara hauran de continuar vivint pendents de si finalment, més de 25 anys després, els arriba l'expropiació.

Barcelona reactiva la rambla verda de Vallcarca vint anys després