"Els immigrants i els seus fills no volem fires de la diversitat, sinó igualtat de drets": el pregó de Najat el Hachmi en 10 frases

Aquestes són les 10 frases més destacades del pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona de l'escriptora vigatana Najat El Hachmi:

Si és necessari, ens hem de forçar a celebrar tot el que es pugui celebrar. Les festes són tan importants com la part més seriosa de la vida. 

Si escurcem la distància de la deshumanització de seguida veurem que “els altres” no són ni aliens ni tan diferents, que els “altres” som “nosaltres”.

Som moltes les mores de la perifèria, de la perifèria de la perifèria, de la perifèria de comarques, de barris que semblen apartats de tot, on els valors de la democràcia i la igualtat s’escolen per escletxes molt estretes; som moltes les que hem tingut i tenim en Barcelona una mena d'El Dorado de la independència, l’emancipació individual i la llibertat. 

Els immigrants i els seus fills el que volem no són ni fires de la diversitat ni reconeixement de la nostra singularitat, no hem vingut aquí a ser pastilles de caldo que enriqueixen la substància principal del plat. El que volem és viure amb els mateixos drets que la resta de ciutadans, tenir garantida la dignitat mínima per sentir-nos part de l’espècie humana i a casa ja veurem si fem cus-cus o paella, tall rodó o tajin. Perquè aspirem a ser ciutadans i no poble o tribu o comunitat o creients o identitat.

L’emoció del que he viscut a Barcelona i l’emoció del que he llegit sobre Barcelona tenen exactament la mateixa intensitat i fan que la ciutat sigui molt més que el que es veu a simple vista. 

La llibertat de les dones fa tanta por que sovint ens prohibeixen les coses que no semblen importants, les que no suposen per si soles un desafiament a l’ordre establert.

Avui encara hi ha moltes noies que es veuen obligades a fer la tria més dolorosa que se li pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat i la pertinença; entre ser qui ets i assumir el preu que et faran pagar i sotmetre’t per continuar formant part de la teva família.

Ara mateix hi ha moltes noies per a qui Barcelona és el lloc on han pogut caminar per primer cop amb el cap descobert. Diria que hi ha un turisme important de joves que quan arriben es guarden el tros de tela a la bossa de mà i es deixen anar els cabells i no es poden creure que no passi absolutament res.

¿Us incomoda que us expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que no poden aprendre a nedar ni anar d’excursió? ¿Que creixen creient que només seran valuoses si es tapen?

Barcelona serà la ciutat de la llibertat com ho ha estat per a mi si protegeix, promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones.

Les Barcelones de Najat El Hachmi es barrejaven en el seu pregó de les Festes de la Mercè, que ha llegit aquest divendres al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, per reivindicar la llibertat de les dones. De totes, també la de "les mores de la perifèria" que han hagut de créixer carregant el pes d'una tradició en què elles, les nenes, sempre eren les filles, les dones, les mares d'algú i que encara ara han de batallar per deslligar-se dels vels. El Hachmi s'ha convertit en la primera pregonera de la festa grossa de la ciutat triada per l'alcalde Jaume Collboni, una decisió que no ha estat exempta de polèmica, per les crítiques de l'escriptora a la llei trans. "Barcelona continuarà sent la ciutat de la llibertat si protegeix, difon i promou els drets de les nenes", ha afirmat.

De Barcelona ha dit que en la seva joventut la somiava com si fos "El Dorado de la independència, l'emancipació individual i la llibertat" en contraposició al règim estricte que vivia a casa, amb un pare que la volia lligada, com havien viscut les seves avantpassades en una societat arcaica que a ella la va asfixiar de ben joveneta, atreta ja pels seus "anhels de llibertat". El Hachmi no es va conformar amb la vida que li havien guardat a casa, on "una dona sola pel món era un fet insòlit". Al final, ha afirmat, no li va quedar "més remei que el trencament" amb els lligams biològics per avançar amb la seva vida. "Hem de treballar molt per ser anomenades amb el nostre propi nom", ha afirmat.

Lluny de donar aquesta lluita per la llibertat per guanyada, la vigatana, guanyadora del Premi Ramon Llull, ha reiterat que avui en dia a Barcelona continua havent-hi criatures com ella a qui s'obliga a triar entre "identitat i pertinença". Nenes a les quals se'ls neguen activitats tan innocents com anar a la piscina o fer excursions amb els companys de l'escola, o a qui s'inculca que només tindran valor com a dones si es tapen i vesteixen com diu la tradició del país originari de la família. I ha recordat també les que encara avui "estan terriblement espantades" perquè se les fa servir com a salconduit i es força a casar-se amb un cosí que és al Pakistan o al Marroc per donar-li papers. Per a totes elles, El Hachmi ha reclamat "no mirar a l'altra banda" i defensar els seus drets. Apel·lant directament l'audiència, ha preguntat: "¿No us agrada que us digui que hi ha dones que s’esforcen per presentar el certificat de bona conducta vestint-se de manera decent (el que ara anomenen modest fashion) per poder tenir dret a sortir de casa?" En aquest sentit, ha insistit en el fet que el vel no és una simple peça de roba, com demostra, ha dit, la defensa que en fan els líders misògins que converteixen el mocador en "un símbol molt poderós i clar de sotmetiment" als homes. "No som traïdores per demanar la nostra independència", ha proclamat per rebutjar els postulats bonistes. "Si us volen lligades, agenollades, encaixades en un motlle asfixiant i estret, no us volen. Busqueu, com vaig fer jo, una família que us entengui tal com sou".

L'escriptora considera que Barcelona encara és aquest lloc de llibertat on moltes noies d'origen migrant o turistes procedents de països islàmics s'han tret per primer cop el vel i han sabut que no passa "absolutament res" si deixen anar els cabells al vent. "La llibertat de les dones fa tanta por que sovint ens prohibeixen les coses que no semblen importants –ha afirmat–. Les que no suposen per si soles un desafiament a l’ordre establert".

L'escriptora, nascuda en un petit poble remot del Marroc i criada a Vic, ha fet un passeig per la ciutat viscuda i llegida, resseguint els itineraris dels seus anys de visitant des de comarques, d'universitària o ja de veïna a l'Eixample, agafada de la mà de companys del gremi, com les barcelonines de soca-rel Carmen Laforet, Maruja Torres o Montserrat Roig. "No prenc mai una canya a la plaça del Diamant sense lamentar que la Colometa segueixi allà plantada, reprimint-se les ganes de ballar", ha dit en aquest repàs personal pels racons de la ciutat. Rememorant els seus primers desitjos en aquesta ciutat, que ha dit que mai li ha estat del tot desconeguda, ha admès que "les modestes aspiracions" que la movien en la seva Barcelona d'universitària eren, de fet, "avorrides".

Rebuda amb aplaudiments a l'inici del seu discurs, l'escriptora ha estat presentada per l'alcalde Collboni, que presideix la seva primera Mercè, i que ha tingut un record per a les víctimes de la guerra d'Ucraïna, el terratrèmol del Marroc i l'activista barcelonina recentment morta arran d'un bombardeig rus Emma Igual. A més, també ha volgut donar suport a "les dones que avui obren portes i enderroquen murs", com les jugadores de futbol de la selecció espanyola. "La Mercè és festa, però també és compromís", ha proclamat.

Sense cap referència directa, Collboni ha defensat El Hachmi mentre a la plaça Sant Jaume unes poques desenes de persones protestaven per la seva elecció com a pregonera perquè consideraven que en les seves crítiques a la llei trans havia tingut una actitud de "transfòbia". L'alcalde ha indicat que Barcelona està a favor de la llibertat: "Avui diem sí a la paraula i no a la censura de qualsevol mena".