El 'mercat de la misèria' s'enquista als carrers del Raval
L'Ajuntament el va expulsar de la ronda de Sant Antoni al febrer i ara atapeeix la plaça del Dubte i l'entorn
BarcelonaUn home s'asseu al costat del seu carro de la compra i s'emprova unes sabates. D’altres tafanegen fent voltes entre els llençols –i les estovalles– estesos a terra. N'hi ha una quinzena, els uns a tocar dels altres, i s'hi exposen sabates usades, joguines (algunes amb caixa i d'altres de velles), teclats, alguna peça de bijuteria, roba de segona o tercera mà... És el que es coneix amb el malnom del mercat de la misèria, que ofereix moltes coses recuperades de la brossa i que, des que al febrer va ser expulsat de la ronda Sant Antoni, s'instal·la cada tarda als carrers del Raval. Sobretot, a la petita plaça del Dubte, al carrer de Riera Alta, a tocar de la mateixa ronda, però també en carrerons veïns com Cendra o Requesens. Algunes estones són deu venedors i d'altres una trentena o fins i tot més, i ara a l'estiu s'hi solen estar des de primera hora de la tarda fins més enllà de les onze de la nit. Si veuen la Guàrdia Urbana, marxen una estona i tornen més tard.
Ja fa mesos que, tarda rere tarda, el mercat atapeeix la plaça del Dubte, amb els productes exhibits a pocs centímetres de les portes de negocis i dels blocs de pisos. Hi ha molts venedors. Els veïns de la zona s'han queixat en més d'una ocasió al districte de Ciutat Vella que tenen problemes per poder caminar per la plaça i els carrerons de l'entorn o per arribar fins a casa, especialment les persones grans o amb mobilitat reduïda. No entenen per què sí que es va actuar contra aquest mercat quan l'escenari era la ronda de Sant Antoni, on el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va decidir al febrer col·locar una patrulla fixa de la Guàrdia Urbana les 24 hores del dia (encara hi és), i en canvi no es té la mateixa contundència quan el mercat s'enquista als carrerons del seu barri, que són més estrets.
"Com que és al Raval i tot queda amagat no passa res", ironitza una veïna, que es queixa que aquesta activitat és "insostenible" en un espai tan petit perquè ocupa tota la plaça, tapa els portals i intimida els veïns. A més, bona part dels objectes que durant la tarda s'exhibeixen com a mercaderia, a la nit acaben abandonats al costat de les papereres: "També és un problema de neteja". D'altres veus recelen que entre rampoina i rampoina algunes persones també puguin aprofitar per traficar amb droga o vendre productes robats. Alguns veïns apunten, en aquest sentit, que més enllà de l'evident problema de pobresa també n'hi podria haver algun de delinqüència i asseguren haver presenciat escenes sospitoses.
L'Ajuntament respon que els informes de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana neguen aquest punt i diuen que si s'hi dona algun tipus de delinqüència és puntual. Però els veïns, que ja són experts en el funcionament del grup i saben, per exemple, quins són els que alerten la resta quan arriba la policia, estan farts de conviure amb aquesta gran ocupació de l'espai públic. Ho estan, també, al Taller de Músics, al carrer de la Cendra: el seu director s'ha dirigit per carta al regidor del districte, Jordi Rabassa (BComú), per implorar solucions urgents que evitin que la problemàtica es cronifiqui en aquest punt de la ciutat. En el seu escrit relata els problemes que els comporta conviure amb el mercat que, assegura, van més enllà de l'ocupació del carrer i que es tradueixen en conflictes a les portes de l'escola i intimidacions a veïns.
"Actuació social i policial"
Consultat per aquest diari, Rabassa defensa que "des del primer dia" que el mercat es va instal·lar a l'entorn de la plaça del Dubte s'hi està actuant des de diferents vies: amb el servei de gestió de conflictes i intentant saber qui són les persones que participen en el mercat, en coordinació amb Mossos i Guàrdia Urbana. El regidor reitera que els agents no hi han detectat cap problema important de delinqüència. "Cal una intervenció social i policial coordinada", defensa, i apunta que fins ara han pogut constatar que la majoria de venedors són veïns del Raval i que ja són usuaris –o ho han sigut– dels serveis socials del barri. Busquen –explica–un espai on "sociabilitzar" i "buscar-se la vida" encara que sigui amb les petites quantitats que obtenen de la venda de rampoines. I el que sí que ha canviat respecte a quan estaven sobre la llosa de formigó de la ronda de Sant Antoni és, segons el regidor, el nombre: si abans hi podia haver fins a un centenar de venedors ara no són més d'una quarantena.
Rabassa admet que la ubicació del mercat en els carrerons del Raval genera tensions i assegura que és una situació que s'hauria de solucionar "com més aviat millor", però que s'ha d'abordar prioritzant la part social i no repetint, per tant, el que es va fer a la ronda: una patrulla fixa de la Guàrdia Urbana va desplaçar el problema cap a una nova ubicació. Defensa que s'està actuant amb "tolerància zero" si es detecta algun tipus de delicte, però que el pla municipal ha de tenir en compte que es tracta de persones en una situació greu d'exclusió.
"Necessiten una solució social o un espai on no generin aquestes molèsties", diu Carmela Torró, de la Xarxa Veïnal el Raval, que també radiografia el problema per a la mobilitat dels veïns que representa l'estesa diària de llençols i l'acumulació de persones a la plaça del Dubte i als carrers de l'entorn.