Maragall s'acomiada: "Me'n vaig convençut que Barcelona sabrà trobar el camí"

BarcelonaPunt i final. El fins ara president d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, s'ha acomiadat aquest divendres del consistori després d'una vida dedicada eminentment a la ciutat. Ho ha fet amb un discurs en què ha mirat enrere –ha lamentat no haver assolit "la fita" de ser alcalde el 2019 tot i guanyar les eleccions– però també endavant, posant deures als regidors que seguiran –que decideixin "si Barcelona és subjecte o objecte, si ha de ser només escenari o protagonista del seu futur i si vol ser capital del país o segona ciutat de l'Estat"– i deixant-los, això sí, un missatge d'optimisme: "Me'n vaig convençut que Barcelona sabrà trobar el camí".

Maragall marxa, però no per això deixa de pensar en la ciutat. Ho evidencien els deures que, gairebé ja com a ciutadà de carrer, ha posat als regidors que continuaran a l'Ajuntament. A la Barcelona en la qual a Maragall li agradaria viure a partir d'ara hi hauria d'haver, per exemple, una aposta decidida per transformar la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria històrica, un compromís clar amb la reducció de la desigualtat i la lluita contra el canvi climàtic, i una aposta decidida per posar l'educació i la cultura al servei de la diversitat real d'aquest país.

Figura clau en els mandats del seu germà Pasqual, amb el seu adeu, Barcelona perd avui una part del segell Maragall, clau en la transformació que ha viscut la ciutat i que va tenir el seu zenit en la designació com a ciutat olímpica. D'aquí que entre els deures que ha posat als seus fins avui companys al ple hi hagi també un moment per fer honor al llegat del seu germà apostant decididament per construir la Barcelona dels cinc milions. "No té sentit celebrar Maragall públicament si al mateix temps no ens exigim com a mínim formalitzar el projecte de nova governabilitat per a la realitat metropolitana, avui menystinguda i negada per acció o per omissió", ha apuntat.

També ha fet una lloança del que suposa ser regidor –un privilegi, ha dit–, i ha convidat els presents a no perdre mai de vista que treballen per als ciutadans. "Ens miren als ulls i ho esperen tot de nosaltres, i crec sincerament que reben massa poc", ha lamentat.

Una vida lligada a la ciutat

Amb el comiat d'aquest divendres, Ernest Maragall posa punt final a una vida destinada al servei públic que va començar l'any 1970 com a treballador de l'Ajuntament i que l'ha portat també a ser regidor durant 13 anys, primer amb el PSC i després amb ERC; diputat del Parlament també amb els dos partits; conseller d'Educació durant quatre anys en el segon govern tripartit i d'Exteriors durant uns mesos en el govern de Quim Torra, càrrec que va deixar precisament per tornar a l'Ajuntament on aquest divendres ha tancat el cercle.

Ha sigut en aquesta segona etapa al consistori –ja de la mà dels republicans– quan Maragall ha hagut de viure un dels tràngols polítics que hauran acabat marcant la seva trajectòria: el 2019 va aconseguir que ERC guanyés les eleccions a la ciutat després de 80 anys sense fer-ho, però els vots de Barcelona en Comú, el PSC i Manuel Valls va barrar-li el pas a l'alcaldia. Quatre anys després, una altra suma similar –aquest cop amb PSC, Comuns i PP– va impedir-li ser el primer tinent d'alcalde d'un govern amb Xavier Trias (Junts) al capdavant.

El "patriotisme barceloní"

Precisament Trias –que també preveu marxar en els pròxims mesos– ha sigut un dels més emocionats a l'hora d'acomiadar Maragall. "Barcelona tirarà endavant, però ho farà amb una absència que no passarà desapercebuda", ha dit el líder de Junts, que ha assegurat que el llegat del republicà perdurarà i li ha agraït que sigui "un home de paraula", quelcom, ha lamentat, "molt poc freqüent en la vida política". "Lamento que pactes polítics contra natura no t'hagin deixat ser alcalde. Ha sigut una vergonya", ha afegit Trias, que també ha lamentat que no els deixessin governar plegats aquest mandat: "Hauria sigut un capítol apassionant de les nostres vides".

Precisament dos dels artífexs d'aquests pactes, l'ara alcalde, Jaume Collboni, i l'exalcaldessa Ada Colau també han pres la paraula en el comiat de Maragall. El primer ho ha fet per reivindicar-se també hereu del model de ciutat que van implementar ell i el seu germà. "Hi ha un llegat vinculat a tu i al cognom que tu representes […] Si en algun moment he sentit vertigen en aquesta cadira, ha sigut justament per la consciència del llegat que ens heu deixat", ha dit.

Colau, com també havia fet Trias i com ha fet la successora de Maragall al capdavant d'ERC, Elisenda Alamany, ha enaltit Maragall com a exponent del "patriotisme barceloní" que l'ha dut a prioritzar la ciutat als interessos de partit molt sovint. "No vam poder governar junts, però a mi m'hauria agradat", ha dit Colau. També des del PP i Vox s'ha elogiat el "respecte" als altres de Maragall, que l'any 1970 va entrar a l'Ajuntament com a tècnic informàtic i que aquest divendres, 53 anys després, n'ha marxat convertit ja en història viva de la ciutat.