Mànegues i granissats de cucs perquè els animals del Zoo puguin suportar la calor

BarcelonaL'elefanta africana Bully, d'aproximadament 40 anys, obre la boca per rebre un raig d'aigua que un cuidador projecta cap a ella amb una mànega. Al seu costat, la Yoyo, de 54, es queda quieta mentre el cuidador dirigeix el raig en la seva direcció. Al fons, la Susi, de poc més de mig segle, busca l'ombra per arrecerar-se del sol que cau amb força sobre el Zoo de Barcelona. Són les dotze del migdia i el termòmetre marca 31 graus. "A les elefantes se les remulla fent ús de mànegues o aspersors, sobretot a la tarda i al migdia, que és quan fa més calor", explica la conservadora de mamífers del Zoo, Pilar Padilla. "Ho combinem amb el llac i els fangars, on es poden hidratar i reproduir el seu comportament natural. Són elles qui trien on volen anar", afegeix, mentre una altra cuidadora llança un tros de verdura a la Yoyo. "És com si s'estiguessin refrescant i prenent el vermut. Estan a gust", explica Padilla.

L'ús de mànegues o aspersors per refrescar algunes espècies, com les elefantes, però també el bisó i el búfal, és una de les mesures extraordinàries adoptades pel Zoo per pal·liar els efectes de les altes temperatures en els animals. Malgrat que la seva ubicació privilegiada a tocar del parc de la Ciutadella i l'abundant vegetació permet que al Zoo es registrin temperatures que, de mitjana, són uns tres graus inferiors a les de la resta de la ciutat, estiu rere estiu acaba sent necessari activar un protocol especial per als mesos de calor. "El nostre objectiu és el benestar animal. Quan els termòmetres s'enfilen, aquí adaptem els protocols igual que fem a casa nostra", ha explicat aquest dimarts la tinent d'alcaldia, Laia Bonet. "Apliquem la mesura que resulta més efectiva per a cada espècie", ha puntualitzat. Així, per exemple, als felins i als ossos se'ls activen els ventiladors que tenen a les seves estances interiors per facilitar la renovació de l'aire i controlar la climatització d'aquestes instal·lacions.

L'alimentació és un altre dels elements que s'adapta durant els períodes de calor, i els ximpanzés en són un dels principals beneficiats. Entre el goril·la de plana i el mangabei de coroneta blanca, els ximpanzés esperen, atents, que els cuidadors els ofereixin el seu menjar refrescant, que consisteix en fruita congelada i gelats de brou o de suc de fruita. Un dels cuidadors primer llança una peça al Yogui, que és el mascle dominant, i la resta l'espargeix entre els altres sis membres de la família de ximpanzés. La Blanquita ràpidament s'apodera d'un tros de fruita vermella i, mentre se'l posa a la boca, estira l'altre braç per demanar-ne més. "També hi ha aliments que es pengen; els han d'aconseguir ells mateixos i això els estimula", explica Iñaki Ezquerro, conservador de primats del Zoo. Els simis, però, no són els únics als quals se'ls ha adaptat l'alimentació: a les girafes se'ls dona gel amb fruita i a les mangostes i els suricates, granissats de cucs.

A més d'aquestes mesures, els treballadors del Zoo intenten que tots els animals estiguin ben hidratats. Per fer-ho, posen més abeuradors a les instal·lacions i renoven amb més freqüència l’aigua perquè estigui fresca. També intensifiquen la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany i els fangars que tenen algunes espècies, uns espais que juguen un paper important en la regulació tèrmica d'animals com els facoquers i les elefantes.

El consum d'aigua, en el punt de mira

A la vegada, el parc zoològic és plenament conscient de la situació de sequera que arrossega Catalunya i assegura que totes aquestes accions es porten a terme "procurant el màxim estalvi d'aigua possible". "La sequera ens ha obligat a estar més atents al subministrament", destaca el director del Zoo, Antonio Alarcón. "S'ha implantat un sistema de monitoratge del consum d'aigua i un altre per detectar fuites; s'ha reduït la freqüència de neteja i buidatge dels llacs fora de la temporada d'estiu i s'ha incorporat el reg per degoteig i amb aigua freàtica", detalla. D'aquesta manera, s'ha aconseguit passar d'un consum diari de 1.500 m³ el 2018 als 900 m³ actuals.

De manera paral·lela, el Zoo comptarà a partir de l'estiu del 2025 amb una planta pilot de regeneració d'aigua provinent de la neteja de les instal·lacions. "L'objectiu és optimitzar l'ús de l'aigua i conservar-la al màxim", explica Alarcón. La planta s'emmarca en el programa LIFE, finançat per la Unió Europea, i funcionarà mitjançant un sistema similar a les zones humides en què les plantes i els microorganismes fan de sistemes naturals de depuració i l'aigua tractada es reaprofitarà dins el Zoo per regar, netejar o reomplir basses naturalitzades.