L'endemà de la decisió de Colau s'ha pronunciat el grup municipal d'ERC a Barcelona. En un comunicat, els republicans retreuen a l'alcaldessa que hagi "trencat unilateralment amb Tel-Aviv i Gaza" i dubte que la mesura sigui "la millor manera de contribuir al final de la vulneració de drets humans per part d'Israel sobre Palestina". "Creiem ha de ser l'últim pas d'un procés de diàleg i consultes entre les parts implicades", defensa ERC, i demana a Colau que "convoqui a representants tant de Tel-Aviv i Gaza com de Barcelona per fixar les condicions d'una declaració, veure quina concreció pot tenir l'agermanament i actuar en funció del resultat".
Madrid ofereix a Tel-Aviv agermanar-se, després del trencament amb Barcelona
La decisió de Colau indigna Israel, mentre que Palestina anima la resta de ciutats a seguir el gest de la capital catalana
JerusalemLa decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de trencar relacions amb Israel i suspendre l'agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv ha suscitat, com es podia esperar, reaccions antagòniques a Israel i Palestina i, de retruc, un moviment reactiu a Madrid. L'alcalde, el popular José Luis Martínez-Almeida, ha anunciat que oferirà per carta al seu homòleg de Tel-Aviv, Ron Juldai, que les dues capitals s'agermanin, en un exercici –ha subratllat– d'estar "al costat correcte" i reforçar les "relacions amb una democràcia i un estat de dret com Israel".
Un altre cop Madrid aprofita per confrontar-se o competir amb l'Ajuntament de Barcelona, com ja ho ha fet amb l'organització del Mobile World Congress o el museu l'Hermitage. "El culpable per a l'esquerra és el mateix sempre, és Israel", ha assenyalat Martínez-Almeida en una roda de premsa, per a qui la decisió de Colau condueix a "actituds i conductes antisemites que no beneficien gens no només l'Estat d'Israel sinó la convivència d'una societat plural i diversa".
A Israel, el portaveu del ministeri d'Exteriors, Lior Haiat, ja va criticar ahir dimecres la "lamentable" i "penosa" decisió de Colau, i va afirmar que aquesta mesura "és un reforç per a extremistes, grups terroristes i antisemites". Per la seva banda, aquest dijous el ministeri d'Afers Exteriors palestí ha celebrat l'acció i ha exhortat altres ciutats del món a seguir el camí de Barcelona. "Aquest pas pressiona el govern d'ocupació perquè aturi totes les seves violacions i crims contra el poble palestí". Tot i que l'Ajuntament de Tel-Aviv no s'ha pronunciat oficialment, un portaveu del govern municipal ha indicat, a preguntes d'aquest diari, que la ciutat israeliana i Barcelona "continuaran mantenint una relació d'amistat".
La ciutat de la llibertat
En declaracions a l'ARA, el professor de ciències polítiques de la Universitat de Tel-Aviv Alberto Spektorowski titlla la decisió de "ridícula" i s'ha mostrat contrari a la consideració d'Israel com un estat "apartheid". "Israel no es comporta sempre de manera moral, però decisions així són exagerades i no porten enlloc", ha assegurat Spektorowski. El professor recorda que Tel-Aviv és "completament contrària al govern actual" i que sovint s'oposa a les polítiques de l'estat respecte als palestins. La ciutat ha protagonitzat en les darreres setmanes protestes massives en contra de l'executiu de Benjamin Netanyahu i les seves propostes de reforma judicial, en les quals també s'ha demanat la fi de l'ocupació. "Tel-Aviv, com Barcelona, és la ciutat liberal per excel·lència", afirma Spektorowski.
La notícia ha tingut un seguiment dispar entre els mitjans israelians. Mentre que diaris com Haaretz o Maariv no se n'han fet ressò, un dels principals mitjans en anglès, el Jerusalem Post, sí que hi ha dedicat una notícia. El rotatiu ha destacat que la decisió de Colau arriba menys d'un any després que Barcelona iniciés dues campanyes "per atraure turistes jueus i israelians interessats en explorar el seu patrimoni" i poc després que la ciutat obrís "el primer restaurant kosher del món amb estrella Michelin". Per la seva banda, l'influent diari en hebreu Ynet, considerat de centreesquerra, ha subratllat que Colau va fer l'anunci "acompanyada de representants propalestins", i ha definit les entitats partidàries de la decisió com a "organitzacions d'extrema esquerra".
El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel ha "saludat" el trencament de relacions, "un moviment que recorda els històrics i coratjosos ajuntaments que van ser pioners a trencar vincles amb l'apartheid a Sud-àfrica". Per la seva banda, la majoria d'israelians consultats per aquest diari han lamentat la notícia. "Em sembla una decisió demagògica i populista, que no analitza que els llaços d'amistat són més que acords polítics", ha opinat Mercedes Navares, una espanyola-israeliana resident al nord del país. Isaac Anidjar, que ha viscut 8 anys a Israel i va ser voluntari a l'exèrcit, ha recordat que "a Gaza no es respecten els drets humans" i ha criticat la doble mesura del govern. Altres han recordat que Barcelona manté relacions amb Esfahan i Sant Petersburg, tot i les violacions dels drets humans de l'Iran i Rússia; i han celebrat l'oferta de l'alcalde Martínez-Almeida.