Nou assalt en el conflicte pel verd al barri barceloní de Vallcarca
Els veïns que volen preservar els actuals jardins del Doctor Comas i Llaberia denuncien que el nou espai que projecta l'Ajuntament no serà prou accessible
BarcelonaEl conflicte pels espais verds al barri barceloní de Vallcarca continua obert. Una de les batalles es lluita als jardins del Doctor Comas i Llaberia, després que l'Ajuntament anunciés que aquest seria l'espai on s'aixecaria el nou Institut Vallcarca, un equipament molt reivindicat. En aquest escenari, topen els interessos de les famílies que defensen que falten places públiques de secundària a la zona i els dels veïns que viuen a prop d'un parc que no volen perdre. En el seu moment, l'Associació de Veïns de Vallcarca-Baró de la Barre va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per intentar frenar el projecte, però va quedar rebutjat, perquè l'espai està qualificat d'equipament públic (i no de zona verda). On ara hi ha el parc, de fet, s'hi havia projectat un equipament esportiu que es va descartar i, durant el mandat de Xavier Trias, es va invertir en la rehabilitació d'aquesta zona infantil.
Segons els plans municipals, el parc es mourà a un solar que ara està en desús a pocs metres de l'actual, entre l'avinguda de Vallcarca i el carrer d'Anna Piferrer. Els veïns mobilitzats, però, es queixen que el nou parc, que rebrà el nom de la fotògrafa austrohongaresa Margaret Michaelis, serà pràcticament inaccessible per a moltes persones. Denuncien que les entrades seran molt complicades per a persones amb mobilitat reduïda, gent gran, cotxets... Per aquest motiu, han presentat un nou contenciós al TSJC amb l'objectiu que es tingui en compte aquesta problemàtica. Tornen a reivindicar que es conservi l'espai verd al parc de Doctor Comas i Llaberia, que "està a peu de carrer", explica Laura Sufrategui, membre de l'associació de veïns. "Vallcarca no compta amb grans rambles ni places i aquest parc és l'espai de reunió de molts veïns", afegeix. A més, per a ells, l'acció de destruir els jardins actuals xoca amb la voluntat del govern municipal de naturalitzar la ciutat. Defensen que l'ús de l'espai com a zona verda ja ha quedat consolidat.
L'Ajuntament admet l'incompliment de la normativa
Els tres accessos principals als nous jardins, segons el projecte urbanístic, estaran ubicats al carrer d'Anna Piferrer. Els veïns asseguren que no compleixen el codi tècnic d'edificació, ja que el carrer té un pendent mitjà de l'entorn del 12%, i això dobla el percentatge permès en rampes de més de 9 metres accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. L'associació de veïns va presentar una al·legació queixant-se d'això i l'Ajuntament els va respondre que, efectivament, no compleix amb els criteris d'accessibilitat, però que eren la millor ubicació per garantir l'accés a tots els espais.
El parc també té un altre accés a través d'unes escales per l'avinguda de Vallcarca, que tampoc no serien una solució per a persones amb mobilitat reduïda. Els veïns van demanar que es canviessin les escales per una rampa, però l'Ajuntament va negar la petició: considera que aquesta entrada és secundària i que, com que està situada just al costat de l'accés de vehicles al pati de la Guàrdia Urbana, es podrien generar situacions d'inseguretat viària. També argumenta que una rampa produiria espais foscos i amagats que contravindrien el disseny urbà segons la perspectiva de gènere. El consistori recomana a les persones amb mobilitat reduïda fer servir les rampes d'accés del carrer d'Anna Piferrer, malgrat que tingui un fort pendent, així com utilitzar l'autobús, que té una parada davant de cada accés en aquest carrer.
El cinquè accés és al carrer de Cesare Cantù mitjançant unes escales, cosa que repeteix el mateix problema per a persones en cadira de rodes, pares i mares amb cotxets... L'últim és el que connecta els jardins de Margaret Michealis amb el parc de Pere Virgili. Aquest es fa a través d'unes rampes d'accés que tampoc compleixen el codi tècnic, ja que cada rampa fa més de 9 metres, el màxim permès.
Solucions alternatives
L'Institut Vallcarca s'està construint al costat de l'Escola Pare Poveda, on, segons els veïns que han judicialitzat el projecte, hi ha prou espai per obrir més línies. En un inici, hi havia cinc ubicacions alternatives on fer el centre de secundària, però en cap moment es va dir als veïns quines eren. El president de la Federació de Barris de Gràcia, Francesc Ruestes, assegura que "no fa falta construir un nou edifici de cinc plantes quan a deu minuts caminant hi ha l'Institut Vall d'Hebron, que caldria reparar, perquè està caient a trossos, i obrir-hi més places, una opció viable segons la direcció de l'institut". La Coordinadora d'AMPAs de Gràcia defensa des de l'inici de la polèmica que ja ha quedat més que acreditada la manca de places i que la necessitat d'un nou institut, que donaria continuïtat a l'Escola Pare Poveda, és una realitat.