Un lleó i un bou a 135 metres d'alçada: les novetats d'aquest any a la Sagrada Família

BarcelonaLa Junta Constructora de la Sagrada Família ja va assumir, en plena crisi del covid, que seria impossible complir amb el termini establert de tenir les obres acabades el 2026, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. I des de llavors ningú no s'ha atrevit a fer una nova previsió de quan podrà estar tot enllestit. Però aquest dijous, en la tradicional roda de premsa que es fa abans de la Mercè a la basílica per analitzar l'estat de les obres, ha tornat l'optimisme: el director general de la Junta Constructora, Xavier Martínez, ha celebrat que les dades econòmiques d'aquest 2022 han sigut bones i que es preveu poder recuperar, l'any que ve, el ritme prepandèmic. No hi ha encara una data per al final d'obres –diuen que no seria prudent donar-la fins al 2024–, però sí que es confirma que el 2026 estarà enllestida la torre de Jesús, que amb 172,5 metres i coronada per una gran creu-mirador, serà la més alta de la Sagrada Família. I ja aquest any s'hi veuran canvis importants, perquè es preveu que al desembre estaran acabades –i coronades amb les seves escultures– les torres dels dos primers evangelistes, les de Marc i Lluc, que tindran a dalt de tot un lleó i un bou fets de marbre blanc. Les altres dues torres dels evangelistes estaran coronades el 2024 per les escultures d'un home o àngel (Mateu) i de l'àliga (Joan). I, per tant, s'arribarà al 2026 amb les sis torres centrals acabades: la de la Mare de Déu, que és la que té la gran estrella i ja es va inaugurar l'any passat; la de Jesús, que és la que tindrà la creu-mirador, i les quatre dels evangelistes.

I què quedarà per fer? Doncs el tema més espinós: la façana de la Glòria, que és la que es preveu que creixi cap al carrer Mallorca amb una gran escalinata i que té en guàrdia els veïns afectats (i els de la rodalia per l'impacte que això tindria sobre el barri). La basílica, diu, compta per ara amb la llicència per treballar en vertical en aquesta façana i la resta està pendent de l'Ajuntament, que des d'abans de la pandèmia que no ha convocat el grup de treball creat entre representants del temple i dels veïns per buscar un projecte de consens, que hauria de reduir el nombre de pisos a enderrocar. Consultat per aquest diari, el govern municipal defensa que la pandèmia va alterar el calendari i que està fent trobades per separat amb les diferents parts per trobar una solució que es preveu "complexa".

A banda d'en aquesta façana, les obres també hauran d'avançar en punts com les cobertes de les naus centrals i laterals o la capella de l'Assumpta, que és la que dona al carrer Provença i es vol tenir acabada el 2025. Però anem a pams: el gran canvi previst ja per a aquest 2022 és el de les dues primeres torres dels evangelistes, les de Marc i Lluc. Les dues primeres escultures del tetramorf, que és la iconografia amb els quatre animals que representen els evangelistes, són un lleó (símbol de la força, el coratge i la reialesa) per a Marc i un bou (un animal de càrrega tranquil i humil) per a Lluc. Tots, alats i acompanyats d'un llibre amb les abreviacions corresponents a cada evangelista. I ja estan exposades al pati de materials perquè els visitants que participin en les portes obertes de la Mercè (s'han sortejat 15.000 entrades) les puguin contemplar. Les escultures són obra de Xavier Medina Campeny i estan fetes de marbre blanc, com les escultures de la Grècia clàssica.

Restauració de la façana del Naixement

La previsió és que al desembre les escultures s'enfilin a la part alta d'aquestes torres, que faran 135 metres i envoltaran la gran torre de Jesús. De fet, als icosaedres d'aquestes torres hi haurà focus per il·luminar la creu que presidirà la torre més alta de la basílica, que ara té fets vuit nivells (126 metres) dels 12 previstos. No hi haurà, però, un gran acte d'inauguració de les primeres dues torres dels evangelistes, sinó que s'esperarà tenir-les acabades totes quatre. Tot el conjunt de les torres centrals hauria d'estar acabat el 2026. "És la nostra il·lusió", ha defensat Jordi Faulí, arquitecte director de les obres.

En uns treballs que s'han allargat durant tants anys, però, a banda d'anar afegint parts noves, també cal restaurar el que ja està fet. I, per, això, part del pressupost es destinarà a partir del mes que ve a restaurar la façana del Naixement, que es va començar a construir el 1891 sota les ordres de Gaudí. Aquesta serà la restauració de més envergadura de les que s'han fet fins ara al temple.

Recuperar els 102 milions d'ingressos

La recuperació de visitants que ha celebrat avui el director general de la Junta Constructora queda clara amb les xifres d'aquest estiu, quan s'ha arribat als 15.000 visitants diaris. Els mesos de juliol i agost van registrar una afluència de públic molt similar a la del 2019. I l'any es tancarà amb 3,4 milions de visitants, un 72% dels que es van comptabilitzar l'últim any abans del covid. Això s'ha traduït, òbviament, en un augment dels ingressos (la previsió és de 87 milions aquest 2022, dels quals 24 milions s'han destinat a les obres). La previsió és que les xifres siguin encara millors el 2023, quan es confia pràcticament recuperar els volums del 2019: rebre fins a 4 milions de visitants i poder destinar 45 dels 102 milions que s'ingressaran a avançar les obres.