Un llençol i unes sabates: suïcidi a tocar de la Sagrada Família

BarcelonaUn llençol lligat amb diferents peces de roba i unes sabates blanques tipus croc. Són l'últim rastre, abandonat als peus d'un arbre, de l'home que aquesta nit s'ha suïcidat en un parc públic de Barcelona. La policia ha trobat el seu cos, penjat d'un arbre, a la plaça Pablo Neruda, a poc més de 400 metres de la Sagrada Família. Eren dos quarts de vuit del matí i la ciutat vivia en aquest punt, a l'encreuament dels carrers Marina i Aragó, la circulació frenètica de l'hora punta. Faltava poca estona perquè els autocars comencessin a descarregar turistes a només uns metres d'aquí per caminar en grup fins a la Sagrada Família. I perquè els operaris que treballen en les obres del tramvia a la Diagonal comencessin a posar en marxa la maquinària. Ells han vist tot just arribar que algú havia decidit treure's la vida en un dels punts amb més bullici de la ciutat, en una zona de la plaça que queda per sota del nivell del carrer. La policia, que no té dubtes que ha estat un suïcidi, ja estava desplegada a la zona. Segons els testimonis amb què ha parlat l'ARA, tenia entre 30 i 40 anys.

"No sabem res, ningú no ens ha explicat res, només hem vist com acordonaven el parc", explica Rixy Abreu, que treballa en una cafeteria del carrer Aragó just davant de la plaça. Ho ha documentat tot al minut. I s'ha desesperat veient com passava el temps i ningú s'emportava el cos.

La policia hi ha arribat poc abans de les vuit del matí i han tingut la zona acordonada fins passats dos quarts de deu, que és quan han acabat els treballs dels agents. S'han endut el cos i a terra hi ha quedat un tros de roba i les sabates. No ha sigut fins a dos quarts d'onze del matí, quan ja feia una hora que tot semblava haver tornat a certa normalitat (i els grups de turistes ja desfilaven aliens a tot), que han arribat les brigades de neteja de Barcelona per escombrar els últims rastres del suïcidi. El llençol i les sabates com a record punyent del que havia passat.

A la plaça hi havia ja, llavors, algunes de les persones que hi solen portar els gossos i que avui no sabien què havia passat. No hi havia ni rastre, en canvi, de les persones sense sostre que solen passar la nit en aquests jardins. Només un carretó ple de cartons en un dels racons i una bossa de roba abandonada a la part de dalt del parc. Avui, amb tota l'atenció policial en aquesta zona, havien marxat a algun altre lloc.

Ni la Rixy ni cap dels treballadors o clients de la zona no sabia qui era l'home. Ni molt menys quins motius l'havien portat a suïcidar-se. No ha transcendit si va deixar alguna nota o va avisar algú del que volia fer. Però és evident que va decidir fer-ho en un lloc molt visible.

Per què? Potser per fer evident la decisió que havia pres (qui sap si per enviar un missatge algú o a tots com a societat) o potser, al revés, perquè aquests jardins li eren el lloc més íntim, li eren casa. "Podem pensar que hi ha algun tipus d'intenció de denunciar alguna cosa, com fan algunes persones que anuncien abans les seves intencions de suïcidar-se o ho fan en llocs molt públics, o, tot el contrari, que fos el seu lloc més personal", explica Carles Alastuey, psicopedagog i membre de l'associació Després del Suïcidi. Insisteix que aquest tipus de decisions no es poden atribuir a una única causa. "Se solen acumular moltes vulnerabilitats i acaba havent-hi un factor que precipita la decisió, sobretot perquè es pensa que el patiment no té una solució i que la mort serà també el millor per a la gent de l'entorn", explica. I afegeix: "És important remarcar que sempre es pot demanar ajuda".

"Deixar de patir"

I el psicòleg Roger Ballescà, que és vicesecretari del Col·legi de Psicòlegs, remarca la importància de parlar més de salut mental: "El suïcidi és un drama que encara està molt ocult i que, en canvi, afecta moltíssimes persones. Qui se suïcida, la majoria de vegades no vol morir, sinó deixar de patir, i és important poder parlar de maneres de trobar sortides a aquest malestar". Parlar-ne ajuda a prevenir.

No sabem quins eren els malestars que van portar l'home dels jardins de Pablo Neruda a decidir treure's la vida. Però, com ell, el 2020, 556 persones es van suïcidar a Catalunya. I, segons l'enquesta de salut de l'Ajuntament de Barcelona, el 13% de les dones i el 10,8% dels homes han pensat en suïcidar-se alguna vegada i el 3,3% de les dones i l’1,9% dels homes admeten que ho han intentat.