Els límits de la Barcelona dels 15 minuts: menys d’un 20% dels veïns viuen i treballen al mateix districte

BarcelonaQue tot el que necessites per al dia a dia et quedi dins d'un marge de distància d'un quart d'hora i que, per tant, hi puguis arribar a peu o amb bicicleta. És la màxima del model de ciutat dels quinze minuts que promulga Carlos Moreno, urbanista i assessor de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Situa la proximitat com a element clau per aconseguir que perdem menys temps en desplaçaments i contaminem menys. El model encaixa força bé en una ciutat com Barcelona, on bona part dels barris tenen tots els serveis que necessiten els veïns, però és més difícil d'aplicar quan s'inclou la mobilitat laboral. És a dir, quan es pretén que el gruix de la població també tingui el lloc de treball a prop de casa. "La idea no és ser estricte amb el radi dels 15 minuts, però sí disminuir el temps de desplaçaments i atacar aquells models de ciutat que concentren les oficines en uns barris i els blocs de pisos en uns altres", detalla Moreno.

Menys del 20% dels barcelonins treballen al mateix districte on viuen, segons les dades elaborades per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). I, de fet, el temps mitjà que cada veí inverteix per arribar fins al seu lloc de treball és de quasi 26 minuts, segons una anàlisi del 2021 feta a partir de l'enquesta de mobilitat en dia feiner de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). I l'INE assegura que el 54% dels barcelonins en edat de treballar destinen entre 20 minuts i una hora a fer aquest trajecte i que només un 12% fan el viatge en menys de 20 minuts.

Tot i que l'IERMB remarca que les últimes xifres encara estan condicionades per l'huracà de la pandèmia, que ho ha alterat tot, sorprèn que el percentatge de veïns que viuen i treballen al mateix districte era més baix el 2021 que no el 2019, quan el teletreball encara no havia experimentat el boom pel covid. Les últimes dades mostren que només el 17% dels barcelonins es queden al seu districte quan van a treballar o surten a fer gestions de feina, mentre que la xifra s'acostava al 20% dos anys abans i el 2013 s'havia arribat a situar en un 23,3%. Si es mira la sèrie dels últims 15 anys, aquest percentatge sol moure's al voltant del 20%: només un de cada cinc barcelonins, doncs, treballa i viu a la mateixa zona de Barcelona.

Però els resultats no són homogenis al conjunt de la ciutat. Hi ha districtes que retenen més els seus veïns quan van a treballar que uns altres. En un extrem hi ha l'Eixample (26,6%), que és una zona molt densa i amb molts llocs de treball, i també Sarrià-Sant Gervasi (25,8%), on més del 15% dels veïns treballen per compte propi. Les dues zones són les que menys veuen marxar els habitants per anar a treballar. I a l'altre extrem hi ha districtes com Horta-Guinardó, Nou Barris i Gràcia, que tenen molt més èxode laboral. Destaca sobretot Nou Barris, on la durada del trajecte mitjà per anar a la feina s'acosta als 30 minuts. I també Gràcia, que manté unes dades molt per sota de la mitjana si es mira la sèrie històrica dels últims anys. En el seu cas, l''última dada del 2021 resulta extrema, amb només un 4% dels veïns que es queden a treballar al districte, però els investigadors de l'IERMB avisen que pot estar distorsionada perquè la mostra base era baixa. En termes generals, només el 13% dels barcelonins surten de la ciutat per anar a treballar i, per tant, la majoria de desplaçaments es fan dins dels límits municipals.

El repte metropolità

"Barcelona concentra molts llocs de treball i té uns preus de l'habitatge elevats, cosa que fa difícil pensar que ens puguem acostar a l'objectiu dels 15 minuts de desplaçament per anar a treballar", comenta Sergi Saurí, director del Centre d’Innovació del Transport (CENIT) de la UPC. Assegura que la idea de la ciutat del quart d'hora és un eslògan cap al qual cal avançar, una manera de reenfocar els planejaments de les ciutats i pensar-los en paral·lel amb la mobilitat, però que és difícilment aplicable quan es parla de mobilitat laboral. "S'ha de marcar el repte pensant en clau metropolitana i, per tant, en millorar el transport públic, i llavors no és tan important si són 15 minuts, 30 o potser 40", defensa.

I Carlos Moreno, que és el pare de la criatura, també detalla a l'ARA que la clau de tot el model és donar una "dimensió més humana a les ciutats". I que això no té res a veure amb les campanyes en contra de la idea que corren per les xarxes socials amb acusacions com la de voler confinar els veïns als seus barris i crear una mena de guetos: "No parlem d'obligar la gent a estar-se quieta, sinó de canviar les ciutats perquè la mobilitat deixi de ser una obligació i passi a ser una tria". I això, defensa, ha viscut un revulsiu després de la pandèmia quan ja hi ha molta gent, sobretot jove, per a qui ha deixat de tenir sentit anar cada dia físicament a la feina i destinar estones llargues a fer desplaçaments. "El canvi de model de vida, per tenir més temps per fer el que cadascú vulgui fer, està en el model de la ciutat dels 15 minuts", conclou.