De col·laboradors de Navalni a refugiats LGTBI: la Barcelona que parla rus

BarcelonaÉs un dia qualsevol en un restaurant vegetarià molt popular a la rambla de Catalunya de Barcelona. Les sis taules que ressegueixen la paret del local estan ocupades: hi ha un trio de hipsters, una família amb un nadó, un home amb americana i corbata enganxat al telèfon, dos dissenyadors, un grup de noies rosses... Una escena molt habitual al centre de la Barcelona moderna. Però hi ha un detall curiós: tots els ocupants de les sis taules, sense excepció, parlen rus. De fet, cada vegada se sent més rus a la platja, als cafès i a les exposicions de Barcelona.

Entrevistem Sasha Rakhmànov el dia que rep la resolució positiva de la seva sol·licitud com a refugiat a Catalunya com a membre del col·lectiu LGTBI. És alt i simpàtic. Somriu molt. Encara no parla gaire castellà i no sap català. Té més de 86.000 seguidors al seu compte d'Instagram, on comparteix la seva experiència com a home gai que s'ha acceptat a si mateix. Ara bé, la temàtica inicial del seu bloc pot resultar una mica sorprenent: era un jove creient, preparat per convertir-se en capellà. "Em vaig adonar que era gai quan tenia 11 anys. Immediatament, em vaig dir que hi havia alguna cosa incorrecta dins meu. [A Rússia] hi havia una manca total de representació homosexual. A l'escola, «marica» era l'insult gairebé més ofensiu. L'única cosa pitjor que podies sentir era «sembles una dona»", recorda.

El Sasha va créixer a la ciutat de Nijni Nóvgorod, a l'oest de Rússia, però creu que aquesta situació era típica fins i tot a Moscou. Aleshores, l'església es plantejava com la resposta a l'horror de ser gai. Pensava que el Déu omnipotent, un cop content amb el seu servei, l'alliberaria de la maledicció de l'homosexualitat, diu. Però no va ser així: quan estava a punt de ser ordenat es va enamorar d'un noi i ho va deixar tot. Junts, el març del 2022, van emigrar a Barcelona com a refugiats del col·lectiu LGTBI amb bitllet només d'anada. Ara no pot tornar. Però el Sasha diu que no li fa res: “A Rússia ja no queda gairebé cap dels meus amics, tots han marxat”.

Només el 2022, els ciutadans russos van presentar més de 15.000 sol·licituds d'asil a la UE, gairebé quatre vegades més que abans de la guerra a Ucraïna. Segons el govern rus, el 2022 el país va patir una pèrdua migratòria de 96.700 persones. Investigacions independents donen altres xifres, com Re: Russia, una plataforma que analitza dades, i que augmenta aquesta xifra fins a les 920.000 persones.

Refugiats polítics

"Sis dies després del començament de la guerra jo ja era a Istanbul", afirma Roma, de 35 anys. "Sentia que podia passar qualsevol cosa. [El govern rus] podia tancar les fronteres o declarar l'estat de guerra. De tota manera, [l'atac a Ucraïna] per a mi era la línia vermella", afegeix. Per viatjar a la UE, fins i tot de turista, un rus necessita un visat, presentar el contracte laboral, la reserva d'avió i allotjament i una assegurança mèdica privada. Per fugir de manera immediata, però, la majoria dels russos es van traslladar a països exempts d'aquesta documentació com Armènia, Geòrgia, Turquia, el Kazakhstan o Sèrbia.

Segons les fonts d'aquests països, el 2022 Armènia va rebre 110.000 ciutadans russos, i Geòrgia, 62.300. Uns 100.000 van rebre permís de residència a Turquia (per comparar, el 2021 aquesta xifra era de 22.300). El Kazakhstan va obrir fronteres a 150.000 russos, i gairebé 220.000 van entrar a Sèrbia. Però, per a molts, aquests països només eren una mena de purgatori per preparar la immigració “real” a la Unió Europea, els Estats Units o el Canadà. El Roma va triar Barcelona i va fer una residència d'estudiant. "Vaig participar en moviments polítics durant molt de temps. Un cop després d'un ciberatac el meu nom va aparèixer a les llistes de persones que donen suporta a Navalni. I [la policia] va venir a casa meva", explica. Roma no hi era, vivia en una altra direcció; va ser la seva mare qui va parlar amb la policia. Eren tres homes que li parlaven de manera agressiva.

Però per què el Roma no va sol·licitar refugi polític? "Perquè soc idiota. No em vaig adonar que el meu cas entrava dins de la definició de refugiat polític; diguem-ne que al meu cap els refugiats polítics són persones que arriben amb pasteres des d'Àfrica", admet. És professor de castellà. Abans de la guerra va visitar Espanya moltes vegades i va treballar de traductor en un festival de cinema a Alacant. Ja no podrà tornar a Rússia. "He enviat tants diners a l'exèrcit ucraïnès! He escrit a les xarxes socials tot el que penso...", diu. El 4 de març Rússia va aprovar una llei sobre difusió pública de "falsedats" sobre l'exèrcit, segons la qual les accions del Roma es castiguen amb una pena de presó de fins a tres anys.

Comunitats

El 2022 la Unió Europea va concedir més de 94.000 permisos de residència a ciutadans procedents de Rússia. L'emissor més gran és Alemanya, que té vincles històrics amb Rússia, però el segon ha estat Espanya: el 2022 va concedir més de 12.000 permisos. D'aquests russos, molts s'han instal·lat a Barcelona. "Tenim més de 4.500 subscriptors a Telegram, amb 250 visitants únics d'esdeveniments per mes", detalla Iúlia Sérguina, la fundadora d'Ensalada Russa, una comunitat únicament per als russòfons que organitza esdeveniments culturals, com anar a menjar calçots a Valls o fer un tast de vins catalans.

Segons el registre d'empadronament, el 2022 a Barcelona hi vivien 7.675 ciutadans russos, però el 2023 ja eren 9.275. El canvi més dràstic es dona en el gènere: abans de la guerra, hi havia 5.000 russes i 2.500 russos. Llavors, les dones, educades i preparades, fugien d'un país masclista. En canvi, ara hi ha 5.800 dones i 3.500 homes. Per a molts, ser rus després de la invasió d'Ucraïna es viu com un dolor peculiar, explica la Iúlia. "El fet que la nostra emigració sigui bastant forçada fa que sigui molt important compartir aquesta experiència. Ara una comunitat russòfona és més important del que era fa cinc anys", assegura.

La Lana és la fundadora d'una altra comunitat de russòfons a Barcelona, Kvartirnik, una paraula que en rus significa "una festa a casa", i hi coincideix: “Quan vaig venir a Barcelona va passar allò de Butxa [una massacre en què almenys 420 civils van ser assassinats i alguns dels seus cossos van quedar abandonats al mig del carrer]. Em sentia miserable. I alhora no hi havia ningú amb qui compartir el dolor. A qui trucaràs? Als amics que s'han quedat a Rússia? Ells ho tenen pitjor. Als refugiats ucraïnesos, les famílies dels quals estan sota bombardejos? Ni parlar-ne. Però el dolor hi era i s'havia d'expressar”. D'allà va néixer Kvartirnik. Sí, hi ha dues comunitats per a més o menys el mateix públic. Ara té 2.500 seguidors a Telegram i fa coses semblants a Ensalada Russa, però amb un enfocament més català. El projecte el van iniciar tres noies russes, l'Anya, l'Alina i la Lana. Després s'hi va incorporar el David, un tarragoní que parla rus.

De la majoria de russos establerts a Barcelona, uns 2.000 viuen al districte de Sant Martí. I a Sarrià-Sant Gervasi els russos són la tercera comunitat estrangera més gran, després dels francesos i els italians. Parlem amb els “nous barcelonins” sobre la seva vida a Barcelona. La majoria encara tenen alguns problemes amb el català, però alguns ja el parlen. El Roma es queixa de la calor, però admira l'esperit revolucionari de la ciutat. Absolutament tots rondinen a l'hora de parlar del lloguer. “Potser els nòmades ho tenen més fàcil!”, diu la Iúlia.

Nòmades digitals

El 21 de desembre del 2022 Espanya va aprovar el nou tipus de residència, per teletreball, o per a “nòmades digitals”. Per rebre aquest visat el sol·licitant necessita guanyar com a mínim dos salaris mínims (SMI), que per al 2024 serien 2.646 euros al mes. "És possible que el primer visat de nòmada digital el concedissin al meu amic, que va presentar els papers el primer dia que es podia fer", explica Denis Moskalets, de 35 anys i propietari de Magma Bar, al barri del Born. El Denis es va instal·lar a Barcelona el 2016 amb un permís de residència per a emprenedors per desenvolupar una app bancària en un programa accelerador. "En aquella època, l'experiència russa anava 10 anys per davant de la mundial sobre com havien de ser els bancs digitals", recorda.

No és un rus apolític: a Rússia va treballar amb la Fundació Anticorrupció d'Aleksei Navalni, amb altres polítics d'oposició, i era observador voluntari a les eleccions. La situació política al país li preocupava, però el 2016 no va venir a Barcelona per quedar-s'hi. "La ciutat no m'agradava; abans del programa havia vingut una vegada i vaig veure les Rambles, m'havia semblat pèssima. Pensava «d'acord, vinga, la ciutat és una merda, però l'aguantaré durant els tres mesos de feina», explica rient. Ara ja parla castellà i català i té una filla de gairebé 2 anys. "Quan va començar la guerra, molts amics es van quedar atrapats de viatge, en terra de ningú. No podien tornar a casa. Calia fer alguna cosa", recorda.

Tot just una setmana després de l'inici de la invasió, Mastercard i Visa van tallar els seus vincles amb Rússia i els ciutadans russos atrapats es van quedar sense la possibilitat d'utilitzar les targetes o els comptes bancaris. Fins ara, el Denis ha ajudat més de 500 sol·licitants per a la residència d'emprenedor i més de 250 “nòmades digitals”. Assegura que amb l'inici de la guerra la quantitat de professionals altament qualificats russos que han sol·licitat la residència s'ha triplicat. “Ai, el lloguer!” –diu el Denis rient–, no, no és més fàcil per als nòmades. T'explico un secret: res, absolutament res no facilita el lloguer d'un pis a Barcelona. L'únic que volen veure és un contracte fix indefinit. A mi, amb tots els meus ingressos, la darrera vegada em van rebutjar. Els vaig ensenyar la declaració de la renda i em van dir "Sí, els guanys no estan malament, la veritat. Però per què ens ensenyes només tres anys?"