El laberint judicial de la superilla de Consell de Cent

BarcelonaLa pacificació del carrer Consell de Cent no va ser precisament pacífica. El projecte més simbòlic del govern de l'alcaldessa Ada Colau a Barcelona va suscitar de seguida una munió de partidaris, però també de detractors. Entre aquests hi va haver grups de l'oposició i sectors econòmics de la ciutat, que van combatre l'anomenada superilla, primer políticament i després als tribunals.

Això ha donat peu a un grapat de recursos als jutjats que en l'últim any han anat donant pas a fins a sis sentències diferents, l'última a mitjans de desembre. Un ventall de resolucions judicials que ha convertit Consell de Cent en un autèntic laberint jurídic. Si un travessa l'eix verd des del carrer Vilamarí al passeig de Sant Joan, la majoria del temps passejarà per trams anul·lats per la justícia, però a estones ho farà també per trams avalats i d'altres per zones pendents encara de definir.

La primera sentència va arribar el setembre de 2023. La titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va anul·lar l'acord del govern municipal sobre l'eix verd de Consell de Cent, en concret el que feia referència al tram entre els carrers Casanova i Bruc i que inclou la plaça creada en l'encreuament amb Enric Granados. Aquella resolució donava la raó a l'entitat Barcelona Oberta (que agrupa la Unió d'Eixos Comercials Turístics).

La magistrada considerava que la reforma suposava una "modificació encoberta del Pla General Metropolità (PGM)" perquè s'havia tramitat com si fos un projecte d'obres ordinari, sense modificar el planejament general de la ciutat. Un argument que després es farien seu altres tribunals.

És el cas del jutjat del contenciós administratiu número 15 de Barcelona, que el mes d'abril va sentenciar també en contra de la pacificació del tram del carrer Comte Borrell entre Gran Via i Aragó i que genera una plaça en el seu encreuament amb Consell de Cent. Una setmana després el jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona feia el mateix amb el tram del carrer Rocafort.

L'últim a seguir aquest camí ha sigut el jutjat contenciós administratiu número 4, que aquest mes de desembre també es pronunciava en dues sentències contra el tram entre els carrers Casanova i Bruc i contra el tram de Rocafort. En aquest cas, pels seus recursos presentats per Foment i per l'Associació d'Amics del passeig de Gràcia.

L'excepció del carrer Girona

Enmig de tanta sentència contrària, a principis d'octubre va arribar la primera resolució favorable a l'eix verd. El jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona va desestimar el recurs interposat per Foment contra el tram de l'eix verd que uneix els carrers Consell de Cent i Girona.

En aquest cas la jutge sostenia que no era necessari modificar el Pla General Metropolità (MPGM) per tirar endavant la pacificació d'aquests carrers. En la sentència, la magistrada interpreta que "és innecessari" modificar l'MPGM perquè "la intervenció proposada no modifica el traçat, l'amplada, la reserva de sòl, el règim jurídic del sòl o la funcionalitat del carrer". La jutge va argumentar que, com que els cotxes poden continuar circulant –amb restriccions– per aquests carrers, no és necessari fer aquests canvis.

La disparitat de criteris dels jutjats de contenciós i els recursos encreuats que han interposat l'Ajuntament o els demandants en funció de la resolució, empeny ara al fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi de posicionar-se i fixar un criteri comú. Serà la pròxima batalla d'un debat que no s'acaba.