L'urbanisme tàctic de la superilla de Sant Antoni ja té data de caducitat

BarcelonaBarcelona deixarà enrere l'urbanisme tàctic en un dels llocs on es va fer emblemàtic: la superilla de Sant Antoni. Aquest dijous s'ha fet públic el guanyador del concurs d'idees obert l'anterior mandat, i l'Ajuntament preveu adjudicar en les pròximes setmanes la redacció dels avantprojectes per convertir en definitiva la pacificació d'aquesta zona abans que acabi el mandat. Una reforma llargament reclamada pels veïns i entitats del barri, que feia temps que denunciaven la degradació de l'espai i reclamaven una solució estructural.

Tot i l'inici dels tràmits, encara caldrà esperar un temps per veure completada la reforma de la superilla. El govern municipal preveu poder començar a principis del 2026 les obres, que tenen una durada prevista d'un any i mig i un cost estimat de 8 milions d'euros. En declaracions als periodistes, la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, ha explicat que no poden anar més de pressa perquè les licitacions "duren el que duren". Ha subratllat, però, que amb l'anunci d'aquest dijous es dona "un horitzó temporal" als veïns per acabar amb el deteriorament de l'espai, i s'ha compromès a continuar treballant per mantenir l'espai "dignament" fins a la reforma.

En concret, s'actuarà sobre els 13.400 metres quadrats que sumen els tres trams del carrer del Comte Borrell entre Paral·lel i Manso i els dos del carrer Parlament entre Viladomat i la ronda de Sant Pau. L'actual govern municipal ha descartat pacificar també la part baixa del carrer Rocafort com pretenia l'executiu anterior, liderat pels comuns.

La proposta guanyadora, però, només és el punt de partida sobre el qual es dissenyarà el projecte definitiu de reforma, que l'Ajuntament descarta que sigui una rèplica exacta del que s'ha fet fins ara en altres eixos pacificats com Consell de Cent o la mateixa part superior de la superilla –entre el Mercat de Sant Antoni i la Gran Via–. "No s'hauria de repetir allò que no ha funcionat en els eixos verds", ha apuntat Bonet.

El consistori deixa obert així el detall sobre com serà aquesta consolidació del tram inferior de la superilla de Sant Antoni. Tot i que encara s'ha de fer públic l'informe detallat en què s'avalua què ha funcionat i què no en l'eix verd de Consell de Cent, des del govern municipal ja s'han anat apuntant algunes de les lliçons que s'han extret del que va ser el projecte estrella de l'anterior mandat. Aquestes van des de l'alt cost del seu manteniment a la necessitat de facilitar la convivència entre els diferents usos evidenciant l'espai destinat a cadascun. O, dit d'una altra manera, passant del paviment homogeni que hi ha per exemple a Consell de Cent a un que defineixi millor els espais per distingir entre el que és zona de pas de vehicles o espai reservat per càrrega i descàrrega, etc. D'aquí que tot estigui obert i que ni tan sols estigui garantida la plataforma única.

Sentències contra els eixos verds

L'anunci de la consolidació de la superilla de Sant Antoni arriba en un moment en què els eixos verds estan sent discutits. No només per l'informe sobre Consell de Cent que està elaborant el mateix Ajuntament sinó també per les diferents sentències judicials contra aquestes pacificacions. Fins a tres jutjats han considerat que la reforma de la via pública no es podia tramitar com una obra ordinària, sinó que, per peatonalitzar el carrer, calia modificar el pla general metropolità (PGM). En tots tres casos, l'Ajuntament ha presentat recurs.