L'oblit de les víctimes del 17-A marca el cinquè aniversari dels atemptats

BarcelonaUn nen francès de 20 mesos va ser, amb la seva família, una de les 350 víctimes reconegudes a la sentència sobre els atemptats del 16, 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona. L'infant va patir diverses fractures, però actualment no se sap quina és la seva situació. El mateix passa amb unes 250 víctimes més que, malgrat estar reconegudes al judici, ni se sap on són ni si tenen conseqüències arran dels atacs. La Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha aprofitat el cinquè aniversari dels atemptats per denunciar l'oblit que les persones afectades han patit per part de les administracions. Ara, amb una sentència que finalment els reconeix la condició de víctimes del terrorisme, no volen quedar-se enrere i demanen una compensació que estigui a l'altura.

Més enllà de buscar més possibles persones afectades pels atemptats del 2017, cinc anys després l'objectiu és que els reconeguts com a víctimes del terrorisme tinguin la compensació que necessiten. Des de l'associació esperen que les víctimes tinguin principalment un seguiment psicològic. De fet, la salut mental d'aquestes persones els va generar dificultats per obtenir la condició de víctimes del terrorisme perquè els requisits imposats pel ministeri de l'Interior no assenyalaven els atemptats com el nexe causal. "Haurien de ser criteris forenses de causa-efecte", ha assegurat la presidenta de la UAVAT, Sara Bosch.

A més d'assenyalar que el ministeri només es va fer càrrec dels familiars dels morts i els ferits greus, la UAVAT tem que l'oblit de les víctimes amb lesions psicològiques s'estengui a les compensacions amb només una medalla d'honor. A Catalunya, el departament de Presidència ja s'ha mostrat obert a tirar endavant una de les peticions de l'associació: la creació d'una oficina especialitzada en l'atenció a les víctimes del terrorisme. De totes maneres, la UAVAT demana agilitat al Govern perquè, mentre Madrid ja té quatre oficines, Catalunya no en té cap.

Una llei amb "mancances"

Una altra de les exigències de la UAVAT és la creació d'una llei catalana de reconeixement i reparació de víctimes del terrorisme. A Catalunya no n'hi ha, mentre que en altres comunitats, com Madrid o el País Basc, sí. "No es tracta de donar més diners a les víctimes, que ja ho són", ha assegurat Bosch, que posa èmfasi en la necessitat de cobrir les mancances de la llei estatal tant per a les víctimes reconegudes com per a les desconegudes. Tal com ha explicat Robert Manrique, víctima de l'atac a Hipercor i assessor de la UAVAT, un exemple de millora seria l'ampliació del termini per demanar el reconeixement com a víctima: "A l'estat espanyol és un any, des del dia de l'atemptat o des de la consolidació de les agressions. A França són 10 anys".

De la mateixa manera, Manrique apunta que "el jutge Guevara es va quedar curt quan va dir a la pàgina 992 de la sentència que «les víctimes han sigut les grans oblidades»". La UAVAT també ha assenyalat diversos errors durant la fase d'instrucció del cas (es va parlar de víctimes d'atropellament i no de víctimes de terrorisme) i la manca d'informes mèdics forenses de lesions en molts casos. Donada la falta de seguiment, 211 persones van trucar a la UAVAT per sol·licitar ajuda en el reconeixement i 74 van decidir recórrer a la via judicial per tenir l'estatus de víctima.