L'habitatge cooperatiu reclama els solars per a pisos socials que el Govern té aturats a Barcelona
Les entitats sol·liciten també a l'Ajuntament la cessió de 19 terrenys més per fer-hi fins a 1.600 habitatges
BarcelonaLa polèmica decisió del Govern de mantenir aturats els 637 pisos socials que s'havien pactat amb l'Ajuntament de Barcelona ha fet moure fitxa al sector de l'habitatge cooperatiu. Davant el bloqueig del conveni signat entre la Generalitat i el govern de Jaume Collboni a principis d'any, aquest sector ha aixecat el dit per reclamar a l'Ajuntament que recuperi el pla de l'anterior govern municipal i els cedeixi a ells els solars ara reservats per a l'Incasòl. D'aquesta manera, al·leguen, es podria agilitzar la construcció d'habitatge social.
Segons ha pogut saber l'ARA, ja a l'abril tant la Xarxa d'Economia Solidària (XES) com la secció d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús de la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya (Habicoop) van enviar una carta a la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, i el comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament, Joan Ramon Riera, en què mostraven la seva preocupació pel "retard en la construcció d'habitatge social" en els solars cedits a l'Incasòl i pel fet que no hi hagués encara una "previsió d'inici d'obres". Un neguit que ha anat a més des que van saber que per ara el Govern no tenia intenció de tirar endavant els pisos.
Tal com va explicar l'ARA, tot i que el conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament establia que a mitjan abril s'havien de posar en marxa els concursos arquitectònics, l'executiu català encara no els ha convocat ni té previst fer-ho. L'argument, segons fonts oficials del departament de Territori, és que no pot fer-se perquè van caure els pressupostos, un extrem que fonts coneixedores del procés neguen, ja que l'Incasòl té prou recursos per, com a mínim, tirar endavant un concurs que té un cost d'1,5 milions d'euros. Des de la publicació de la informació, el Govern no només no ha fet res per reactivar el procés sinó que va cessar la que fins fa unes setmanes era directora de l'Incasòl, Maria Sisternas, per defensar internament que calia tirar endavant els pisos.
Davant d'aquest escenari i l'emergència residencial que hi ha a Barcelona, el sector de l'habitatge cooperatiu reclama que els solars que ara es reserven per a l'Incasòl passin a ser per a ells i que es pugui accelerar la construcció d'habitatge social, ja que des que se signa el dret de cessió de sòl fins que s'acaben les obres acostumen a passar uns quatre anys. De fet, subratllen que cinc dels solars que formen part de la primera part del conveni amb la Generalitat havien de ser per a ells, perquè així ho havien emparaulat amb el govern d'Ada Colau el febrer del 2023, en el marc de la comissió de governança del conveni ESAL. Fins i tot ja hi havia "diverses cooperatives amb interès i capacitat" per tirar endavant els projectes. Fonts de l'Ajuntament asseguren, però, que els solars cedits a l'Incasòl no estaven formalment "adjudicats" prèviament al conveni amb l'Incasòl.
Al mes de novembre el nou executiu municipal va comunicar a les entitats que formen part del conveni que només els podrien cedir sòl per a 101 habitatges, i no 210, com els havia dit l'anterior govern al mes de febrer. A més, segons expliquen fonts del sector de l'habitatge cooperatiu, tres dels solars que els volen cedir aleshores tenen "problemes tècnics", el que fa que realment només es poguessin fer 64 habitatges. Tanmateix, fins al moment aquests solars tampoc s'han posat a disposició del conveni ESAL ni s'ha donat dret de superfície als promotors socials i cooperatives del sector de l'habitatge social perquè puguin començar els tràmits per fer-hi els pisos.
Per tot plegat, en la carta de l'abril enviada a Bonet i Riera, tant la XES com la secció d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús d'Habicoop van expressar la seva "preocupació" per la "significativa reducció de nou habitatge social" que es preveu i per "l'alentiment" que s'està produint en el procés, ja que no s'estan iniciant noves actuacions. De fet, més enllà dels solars de l'Incasòl, les entitats signants de la carta sol·liciten a l'Ajuntament que els informi sobre els plans que tenen en 19 solars més ara buits i on han calculat que es podrien construir gairebé 1.600 pisos socials.
Fonts municipals remarquen el compromís de l'actual govern amb el conveni ESAL, que emmarquen en l'esforç "d'ampliar el parc públic d'habitatge per totes les vies possibles". Pel que fa als 19 solars reclamats més enllà dels de l'Incasòl, expliquen que s'hi està treballant, perquè alguns es troben en diferents estadis de gestió patrimonial que s'haurien de resoldre abans d'adquirir-los.
Una campanya per demanar més sòl públic
Precisament aquest dimarts es posa en marxa una campanya per reivindicar els èxits que ha tingut fins ara el conveni ESAL i el fet que Ajuntament, promotors socials i cooperatives del sector de l'habitatge social hagin anat de bracet en la construcció d'habitatge social, cosa que ha permès accelerar-ne la proliferació. Tanmateix, en el manifest que acompanya la campanya, també es lamenta que fins ara només s'han complert el 60% dels compromisos i els objectius del conveni i es reclama "més agilitat" a les administracions, i accés a més solars i finques de titularitat pública per impulsar nous projectes cooperatius en cessió d'ús.