Collboni comença l'any amb examen

BarcelonaJaume Collboni va tancar el 2024 amb un triomf in extremis. Un acord d'última hora amb els comuns va permetre-li salvar, també de la mà d'ERC, les ordenances fiscals. Si allò va ser un pacte puntual o la base d'una entesa que pugui consolidar-se al llarg del mandat és la gran pregunta a la qual l'alcalde de Barcelona haurà de respondre durant aquest 2025. L'any en què Collboni ja travessarà l'equador del mandat.

El primer examen arribarà ben aviat, amb els pressupostos. Si no es torça res, el govern municipal vol presentar-los abans que acabi el mes de gener. A partir d'aquí, haurà d'intentar lligar el suport de Barcelona en Comú i Esquerra. El PSC va comprovar amb les ordenances fiscals que els pactes amb els comuns són possibles ara que Ada Colau ja no és al capdavant del grup, però també que són difícils. L'embolic amb les terminals de creuers del port va estar a punt de fer descarrilar l'acord que ja es donava per descomptat.

La negociació dels pressupostos –que un cop més aniran molt lligats al destí que tinguin també els comptes de la Generalitat i de l'Estat– tornarà a posar a prova una relació –la del PSC i els comuns– sempre tempestuosa a Barcelona. Tanmateix, des de l'executiu de Collboni s'ha prioritzat en les últimes setmanes l'entesa amb el grup de Janet Sanz. Un gir que s'explica pels dubtes que existeixen envers ERC, i pel fet que amb el vot favorable dels comuns en tindrien prou amb una abstenció dels republicans per tirar endavant els comptes.

Malgrat que abans de l'estiu estava tot preparat perquè els d'Elisenda Alamany entressin al govern de Collboni, ara a l'executiu municipal ningú s'atreveix a fer un pronòstic sobre quins seran els pròxims passos i han crescut les reserves envers la decisió que pugui prendre ERC. Un partit que, després de la batalla descarnada pel lideratge que ha viscut en els últims mesos, encara està tendre per afrontar el debat sobre un pacte d'aquesta envergadura amb el PSC.

Tampoc està sobre la taula que siguin els comuns qui entrin a formar part del govern. D'una banda, perquè els de Sanz han apostat per quedar-se a l'oposició fent suar cada acord als socialistes. De l'altra, perquè amb una aliança d'aquest tipus Collboni obriria una crisi amb alguns dels sectors que van aplaudir la seva arribada a l'alcaldia perquè hi veien una oportunitat de deixar enrere els governs de Colau.

L'aliança socialista

Amb aquest escenari, Collboni s'encamina cap a la meitat del seu mandat madurant la idea d'aguantar quatre anys amb el seu govern en solitari i amb només 10 regidors. Un context difícil però que es veu suavitzat per dos factors: no hi ha una majoria alternativa al ple que el pugui fer caure i compta amb el vent de cua que suposa que els socialistes governin també a la Generalitat i a l'Estat. Un fet que ha espremut en els últims mesos fent diversos anuncis clau en habitatge, transport públic i mesures contra la multireincidència al costat de consellers i ministres.

Que aquests anuncis comencin a traduir-se en canvis tangibles és un altre dels grans reptes de Collboni, que no acaba d'enlairar-se a les enquestes. Tot i que el PSC guanyaria les eleccions a Barcelona, l'alcalde seguia sense aprovar en l'últim baròmetre municipal fet públic la setmana passada, que constatava també com la preocupació per la inseguretat i l'habitatge continua disparada entre els barcelonins.

De la reserva del 30% a la gestió del turisme

D'aquí que en un 2025 sense grans esdeveniments a la ciutat –enrere queda una Copa Amèrica que no es repetirà– la principal assignatura de l'alcalde sigui tirar endavant alguns projectes clau. Sobre la taula hi ha pendent encara una de les seves promeses: la revisió de la reserva del 30% d'habitatge social en les noves construccions i les grans rehabilitacions. Un canvi especialment sensible per als comuns.

Collboni també haurà de buscar suports per tirar endavant una nova ordenança de convivència amb què el govern municipal vol endurir les sancions per beure o orinar al carrer, o per continuar amb la lluita per limitar les externalitats negatives del turisme. Aquí caldrà veure com avancen les primeres converses amb el Port per tancar pròximament dues de les terminals de creuers o si l'Ajuntament troba la via per frenar de forma efectiva la proliferació de comerços adreçats bàsicament al visitant, com ara els supermercats 24 hores o les botigues de cànnabis o de souvenirs.

Tot plegat, però, estarà marcat pel que acabi passant amb els pressupostos. Tot i que haver de prorrogar-los no és vist per al govern municipal com un escenari terrible, augmentaria la imatge de debilitat d'un Collboni que ja va haver d'aprovar els de l'any passat a través d'una qüestió de confiança i posaria en dubte, a més, l'aposta de l'alcalde per forjar una aliança amb els comuns i ERC.