L'estel gegant ja il·lumina una plaça Sant Jaume sense pessebre

BarcelonaFalten cinc minuts per a dos quarts de set del vespre quan a la plaça Sant Jaume de Barcelona s'apaguen els llums. No hi ha gaire expectació, però el que està a punt de passar podria catalogar-se gairebé d'històric. Potser no per l'èpica, però sí per l'excepcionalitat. Per primera vegada en dècades, la plaça no donarà la benvinguda a les Festes amb el tradicional pessebre. Fugint de la polèmica que en els últims anys havia acompanyat aquesta instal·lació, l'alcalde, Jaume Collboni, ha optat aquest any per un canvi radical: una estrella gegant que des d'aquest divendres i fins al 5 de gener oferirà un espectacle lumínic davant de l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat.

Però la polèmica pel pessebre a Barcelona és com l'energia. Ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Davant la impossibilitat de debatre sobre si el pessebre d'aquest any agrada més o menys, la discussió gira al voltant de la falta d'un naixement. Com a mínim de portes endins de l'Ajuntament. Abans de l'estrena a la tarda, l'estel ja havia sigut protagonista del ple municipal del mes de novembre. Els regidors de PSC, Barcelona en Comú i ERC han rebutjat una proposició del PP que demanava instal·lar a la plaça Sant Jaume un pessebre tradicional i no “amagar-lo darrere d'un mur”.

Al vespre a la plaça el debat és menys viu. La majoria de persones que hi ha són passavolants o turistes que s'han trobat per casualitat amb l'espectacle. N'hi ha, però, que han arribat amb la lliçó ben apresa. És el cas del Carlos i la Fina, que són de Girona i que han aprofitat que tenien metge a Barcelona per passar el dia a la capital catalana. A mitja tarda han vist el cartell que anunciava l'encesa de l'estel gegant i han tornat puntals per poder-la veure. Són dels pocs que s'han descarregat el codi QR que permet escoltar al mòbil la música que acompanya l'espectacle.

La idea dels impulsors –el creador digital Àlex Posada i l'arquitecte i artista Xevi Bayona Camó– és que la gent pugui escoltar la música que acompanya l'espectacle lumínic des del seu mòbil amb auriculars. En aquest primer passi, però, se sent lleument la música que surt d'alguns telèfons sense auriculars. La resta –que són la majoria– miren en silenci com, a dos quarts de set tocats, comencen a il·luminar-se els braços d'aquesta estrella gegant de 20 puntes. La instal·lació fa 10,6 metres d'alçada i pesa 2,5 tones.

Sense estridències

Els braços s'il·luminen primer a poc a poc. Ara un, ara l'altre. Després més ràpid i amb més força en un in crescendo que, si no s'està escoltant la música, queda una mica diluït. És la consagració nadalenca de la nova etapa a l'Ajuntament, que el govern municipal vol lluny de les estridències. Tot i això, els primers cops que l'estrella s'encén amb certa potència s'exclamen alguns “Oooh!”. Cinc minuts i escaig després de començar, l'estel refulgeix amb tota la seva potència i l'espectacle s'acaba. Hi ha uns tímids aplaudiments, però la rebuda és més aviat freda. En menys de mitja hora tornarà a començar. I així cada trenta minuts fins a les 22 h. Cada vespre fins al 5 de gener.

Quan l'estel es torna a apagar, molts aprofiten per fer-se selfies davant de la monumental figura, que recorda inevitablement l'estel que corona la Sagrada Família. Els grups de turistes que han topat amb l'espectacle lumínic continuen el seu camí, i alguns dels locals que s'han acostat a la plaça Sant Jaume apaguen la seva set de pessebre visitant el que hi ha al Pati de Carruatges de l'Ajuntament, que acull el tradicional naixement que fins ara s'instal·lava al Museu Marès. Perquè al final de pessebre n'hi ha. El que passa és que ara ja no és al bell mig de la plaça.