L'estació de Sants vol deixar de ser un lloc "trist": les claus de la reforma
Els arquitectes RCR asseguren que la transformació mantindrà “l’esperit” de la plaça dels Països Catalans
BarcelonaUn dels reptes que s'ha repetit més vegades durant el procés participatiu en què s'ha discutit com havia de ser la futura estació de Sants de Barcelona i el seu entorn era que calia garantir que la plaça dels Països Catalans deixés de ser una rotonda i es convertís en el gran vestíbul de l'estació. Un lloc ben connectat amb els barris de l'entorn. I això queda recollit en l'avantprojecte de la transformació, que ha de començar al 2024, amb actuacions com ara eliminar els dos vials de trànsit que avui separen plaça i estació, envoltar la plaça de verd i concentrar la circulació de vehicles al costat mar, tocant el Parc de l’Espanya Industrial. El reconegut equip d'arquitectes RCR, que forma part de la UTE (amb Sener i Fhecor) que va guanyar el concurs per fer la reforma, n'ha donat avui més detalls en una presentació al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Una de les claus serà, segons l'arquitecte Ramon Vilalta, no alterar "l'ànima" de la plaça dels Països Catalans, que és el paradigma de les places dures a Barcelona i compta amb grans partidaris i detractors.
Segons han explicat els responsables de la reforma, s'ha decidit preservar "l'esperit" de la plaça, que al 1984 va suposar el premi FAD per als arquitectes que la van dissenyar, Albert Viaplana i Helio Piñón. Va néixer sense ni un sol element verd. Un "exemple", segons Vilalta, de l'arquitectura d'una època a Barcelona que ara la gran transformació vol mantenir. No es generarà, ha dit, cap tipus d'espai nou que la pugui deslluir. L'objectiu, de fet, és recuperar tant com sigui possible el seu aspecte original. Recuperar-hi elements com les fonts, que es faran servir com a zones de joc, i restaurar-hi les pèrgoles. El conjunt de l'àmbit sí que guanyarà verd, però serà al voltant de la plaça i, sobretot, a la zona del carrer Viriat. I l'actual plaça del darrere de l'estació, la de Joan Peiró, es concep més connectada amb la zona de Sants i amb usos més flexibles, tot i que el projecte, que deixa l'estació oberta pels quatre costats, busca evitar que es mantingui el concepte de part del darrere. La nova estació de Sants serà accessible per les quatre bandes i es podrà creuar en totes les direccions.
Un dels elements en què fan més èmfasi els arquitectes és el guany en lluminositat que es preveu a la futura estació, que serà molt més transparent i tindrà un nou vestíbul cap a la plaça dels Països Catalans que funcionarà com una gran entrada de llum natural. A la coberta també hi haurà lluernes que recordaran la forma de les vies del tren i captaran claror. "Una de les preocupacions grans a l'actual estació és que, per llum i per espai, és un lloc trist", ha diagnosticat Vilalta. Per això, la nova es vol que creï un clima molt més agradable per a la gent que espera el tren.
El gran repte de RCR
El repte majúscul, com ha explicat Carme Pigem, de l'equip de RCR, es connectar a la ciutat una estació que ara està envoltada de vials i per on es preveu que al 2030 hi passaran 58 milions de passatgers a l'any, dotze més que ara. L'objectiu és pràcticament doblar en mida les instal·lacions ferroviàries actuals, amb tres noves sales per a viatgers d'alta velocitat i Rodalies, i reformar tot l'entorn. Els arquitectes de RCR, que han rebut premis com el Pritzker (el Nobel dels arquitectes), admeten que aquesta reforma és la de més “complexitat” han afrontat en trenta-cinc anys de trajectòria.
Segons la presentació del projecte oficial que van fer al setembre l'Adif, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Transport–aquell dia no van parlar els arquitectes–, les obres haurien de començar el 2024 (durant el 2023 s'han de licitar les primeres actuacions) i haurien d'estar acabades a tot estirar el 2030. La primera fase, que inclou la transformació de la plaça dels Països Catalans, ja hauria d'estar enllestida el 2026. La presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, ha fet incidència avui en la coincidència d'aquesta data amb la designació de Barcelona com a capital mundial de l'arquitectura: "El 2026 hem de poder explicar al món que aquesta estació és un referent en mobilitat verda i sostenibilitat". I l'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, l'ha etiquetat com un dels projectes "més importants i estratègics" dels que la ciutat té ara damunt la taula. La transformació suposa una gran inversió de fins a 410 milions d'euros a càrrec d'Adif (més una aportació municipal que encara no s'ha concretat).