Barcelona

L'arquebisbat frena el somni veïnal d'un nou equipament a l'Eixample

L'església busca un nou comprador després que el Clínic renunciï a l'edifici

BarcelonaEl somni dels veïns de l'Eixample de quedar-se un edifici històric del carrer Urgell de Barcelona per a ús de les entitats del districte torna a topar amb l'arquebisbat. La notícia a l'agost que l'Hospital Clínic renunciava a dur a terme el projecte previst a l'antiga parròquia de Sant Isidor del carrer Urgell, va ressuscitar l'esperança dels moviments veïnal i cooperativista de poder quedar-se un edifici construït el 1930 per acollir la Unió Cooperatista Barcelonesa, la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat. La setmana passada, però, un correu de l'arquebisbat de Barcelona va congelar les seves expectatives.

Inscriu-te a la newsletter Els veïns del tramviaInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Després de setmanes provant de tancar una trobada amb l'arquebisbat per presentar-los el seu projecte i intentar arribar a un acord per adquirir l'edifici, els veïns van rebre fa deu dies un correu en què l'arxidiòcesi els comunicava que "ara per ara" no poden contemplar la seva petició perquè tenen "altres projectes i prioritats sobre el futur d'aquesta finca". Consultades per l'ARA, fonts de l'arquebisbat no detallen quins són aquests projectes i prioritats, però subratllen que "ara per ara no hi ha cap decisió presa" sobre el futur de l'espai.

Cargando
No hay anuncios

A principis de 2021, l'arquebisbat i l'Hospital Clínic van tancar un acord per convertir la parròquia de Sant Isidor en un Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (Clinical Advanced Technologies Institute, CATI). Un nou equipament que el Clínic impulsava conjuntament amb el centre tecnològic Leitat i que volia que acollís centres de recerca i desenvolupament de grans companyies referents del sector sanitari i tecnològic. Tres anys més tard, i després que la pressió veïnal portés l'Ajuntament a catalogar patrimonialment l'edifici i a restringir-ne una possible reforma, el Clínic ha desistit i busca nous emplaçaments.

Aquesta escletxa va dur els veïns a redoblar la seva pressió per aconseguir que l'edifici es destinés a pal·liar la falta crònica d'equipaments que hi ha al districte. Des de la Plataforma Salvem la UCB expliquen que l'objectiu és que l'edifici es converteixi en un espai per acollir entitats com el Casal de Joves, els castellers o l'Ateneu de l'Esquerra de l'Eixample. També el de preservar el teatre que hi ha a l'interior, ja que diverses escoles properes han mostrat interès de poder-lo fer servir. L'edifici, apunten, també hauria de convertir-se en un centre memorialístic sobre el cooperativisme a Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

L'immoble va ser construït el 1930, en plena esplendor del moviment cooperatiu, per acollir la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat, que s'havien unit sota el paraigua de la Unió Cooperatista Barcelonesa i no paraven de créixer en nombre de socis. Les obres els van costar més de 330.000 pessetes de l'època i l'edifici, que s'inauguraria el 1931, es va pensar perquè pogués acollir una gran sala de teatre, forns de pa de vapor, un cafè, una biblioteca i els despatxos de les diferents seccions (música, teatre, excursionisme, esquí, atletisme, escacs i esperanto).

L'Ajuntament no s'hi posa

Des de la plataforma lamenten que fins ara l'Ajuntament no hagi jugat un paper més actiu en la recuperació d'aquest espai. Sobretot tenint en compte que en els últims mesos ha hagut de parlar llargament amb el Clínic per, junt amb l'ampliació de l'hospital en terrenys de la Zona Universitària, resoldre el trencaclosques més difícil de l'Eixample, amb diversos equipaments en joc. En aquest sentit, entenen que la parròquia de Sant Isidor podia haver format part d'aquelles converses.

Cargando
No hay anuncios

Fonts de l'Ajuntament, però, subratllen que el propietari de l'edifici és l'arquebisbat i que, per tant, és a ells a qui correspon "decidir quin destí es vol donar a l'edifici". Així i tot, subratllen que caldrà que compleixi amb els condicionants que té l'edifici, catalogat patrimonialment amb un nivell C, la qual cosa obliga a conservar i restaurar la façana i conservar l’antic teatre i les escales que hi donen accés.