Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona desmantella l'Agència de Transparència

Gemma Calvet queda cessada com a diretora i les funcions les assumirà ara un altre departament

BarcelonaAquest dijous pren forma el nou govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), presidit per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (que ha estat escollit amb 83 vots a favor, una abstenció, un vot en blanc i un de nul) i amb els 36 alcaldes metropolitans al consell. Un dels canvis de la nova etapa és, com ha pogut saber l'ARA, que l'Agència de Transparència, que es va posar en marxa el juliol del 2015 sota la presidència d'Ada Colau, deixarà d'existir com a tal. L'àrea era dirigida per l'advocada Gemma Calvet, que ja ha estat destituïda, i el seu objectiu era implementar polítiques de transparència i de govern obert en la línia del que també feien altres institucions. Allò de les parets de vidre.

Inscriu-te a la newsletter De Sant Jaume al mónInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Ara s'ha decidit que les seves funcions quedaran sota el paraigua de l'àrea d'Administració i Territori, segons justifiquen fonts de l'AMB, que garanteixen que s'hi continuarà treballant encara que sigui amb un altre nom. Es recol·loquen, també, els tres treballadors que encara formaven part de l'equip a banda de Calvet. L'AMB assegura que el motiu del canvi és "estrictament organitzatiu i administratiu". Fins ara aquesta agència, que no tenia personalitat jurídica pròpia, depenia de presidència (va ser Colau qui va proposar a Calvet dirigir-la) i ara les seves funcions s'englobaran dins la part jurídica i penjaran de l'àrea d'Administració i Territori, que és la que encapçala el socialista Antoni Balmón.

Cargando
No hay anuncios

Durant aquests vuit anys de funcionament (dos mandats), l'agència havia impulsat la creació d'un codi ètic per als alts càrrecs i directius de l'AMB i una eina pionera per registrar les reunions amb lobis. També gestionava el portal metropolità de transparència i estava desenvolupant la bústia ètica. Tot això es mantindrà, segons el nou govern de l'AMB, encara que sigui sense la denominació de l'agència ni un director específic.

Cargando
No hay anuncios

En la seva última memòria d'activitat, la del 2022, l'agència considerava que s'havia "consolidat" com una eina de servei metropolità. I lluïa tasques com el pla de mesures antifrau vinculat als fons Next Generation. El 2022 va comptar amb un pressupost inicial de despesa d'uns 450.000 euros (un 9% menys que l'any anterior), dels quals només va executar o comprometre el 52%, segons el balanç final. En l'últim any, apunten fonts coneixedores del seu funcionament, s'havia decidit no subvencionar més estudis sobre transparència i, per això, es va estalviar bona part del pressupost.

Durant l'any passat, l'Oficina d'Antifrau de Catalunya va enviar algunes recomanacions a l'AMB en matèria de transparència després de no detectar-hi irregularitats, però sí possibles aspectes a millorar: li demanava que adoptés mesures "per lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, així com per prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d'interès que puguin sorgir en els procediments de licitació que convoqui". I l'instava, en cas de possibles incompliments, a incoar els expedients de responsabilitat patrimonial i disciplinària contra les autoritats i personal al seu servei i a denunciar-los.

Cargando
No hay anuncios

Nou govern

L'AMB tindrà d'ara fins al 2027 un govern quadripartit format pel PSC, ERC, Junts i els comuns, que és el que s'ha constituït aquest dijous. Damià Calvet, de Junts, és el vicepresident de Polítiques Urbanístiques; Elisenda Alamany, d'ERC, ocupa la vicepresidència encarregada dels Afers Internacionals i la Metròpoli Digital; Janet Sanz, de BComú, la vicepresidència d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana, i Jordi Valls, del PSC, la vicepresidència de Promoció Econòmica i Política Social.

Cargando
No hay anuncios

A l'acord de govern a quatre bandes, que es va aprovar dimarts, es va remarcar que el gran repte per als pròxims quatre anys és integrar les infraestructures i les transformacions urbanes sota el pla director urbanístic metropolità (PDUM). Entre els reptes que ha esmentat Collboni en el seu primer discurs com a president hi ha, també, la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. "O apliquem ambició, mirada i respostes d’àmbit metropolità o fracassarem en tots els immensos reptes que tenim plantejats", ha assegurat.