"L'Ajuntament col·labora en el nostre desnonament": el pla de compra de locals amenaça negocis a les Corts

BarcelonaEl pla per comprar baixos comercials en desús i reactivar l'economia local que va anunciar el govern de Colau l'abril de l'any passat no deixa de sorprendre en els resultats. La primera sorpresa va arribar ja a finals d'any quan l'Ajuntament va fer pública la llista de baixos que havia decidit adquirir amb els 16 milions de pressupost i la distribució sobre el mapa no responia a l'anunciada: si en un principi es van situar com a prioritaris els districtes amb més persianes abaixades (com l'Eixample o Sant Martí, tenint en compte que Ciutat Vella ja tenia un pla propi), a l'hora de la veritat el que acumulava més espais a adquirir era les Corts. Per què? Segons l'Ajuntament, per una qüestió d'oportunitat perquè aquí s'havien ofert 16 locals en una mateixa peça, entre la planta baixa i el primer pis, i a tocar del Mercat de les Corts. I això s'entenia com la possibilitat de crear una mena d'àgora: activitats relacionades entre si. I reimpulsar tot l'àmbit.

La segona sorpresa, però, és encara més gran. La majoria d'aquests 16 locals no estan buits, sinó que ara com ara acullen activitat econòmica en ple funcionament i, per tant, no necessiten reactivació: el despatx d'una assessoria fiscal, el despatx d'un equip d'arquitectes, un taller de reparació d'obres d'art, un spin-off de la Universitat de Barcelona dedicat al desenvolupament de recobriments i productes basats en nanotecnologia (amb 12 treballadors), un local de retolació, una associació de vela, un centre de bellesa...

En total fins a deu activitats que ocupen 12 locals. N'hi ha dos més que funcionen com a magatzems i només dos d'efectivament buits. En la majoria de casos, darrere de la porta tancada hi ha una sorpresa, com les màquines i els investigadors de l'empresa de nanotecnologia o els quadres del taller de reparació. I en alguns baixos, l'activitat és evident també des del carrer.

Tots els llogaters es van assabentar per la premsa dels plans de l'Ajuntament i molts ja han rebut el burofax de la propietat que els notifica que hauran de marxar. "No entenem res. Diuen que volen reactivar l'activitat econòmica i el que fan és acabar amb la que ja hi ha", denuncia Alfons Celma, que té una assessoria en aquest espai i que ja ha rebut l'avís que n'haurà de marxar, a tot estirar, el 5 de juny, "en plena campanya de la renda", que és quan vencia el seu contracte de lloguer.

"No m'esperava que l'Ajuntament seria el soci col·laborador del meu desnonament", lamenta. I com ell, a la porta del costat, els arquitectes d'Alea Olea, que ocupen un espai en aquest edifici des del 2014, ja saben que també estan condemnats a marxar-ne. En el seu cas, abans de l'1 de juny. El seu termini venç abans perquè ja tenien el contracte de lloguer caducat des del 2019 i l'anaven renovant mes a mes de manera tàcita, com el gruix dels llogaters d'aquests locals.

Comprats per un fons el 2019

"La idea que es va anunciar era comprar baixos en desús i aquest no és el cas en absolut", lamenten, i critiquen que algú de l'Ajuntament "segur" que va validar l'operació tot i haver vist que eren espais amb activitat i que, per tant, "col·labora" en la seva expulsió. En aquest àmbit, al carrer Doctor Nubiola i Espinós, el consistori es va comprometre a comprar vuit locals en planta baixa i vuit oficines al primer pis que, en total, suposaven una inversió de 3,2 milions d'euros.

La sort d'aquest locals, que queden en un carreró sense trànsit just a l'esquena del Mercat de les Corts (una part del darrere en tota regla), va canviar quan el 2019 la família propietària els va vendre a una empresa del sector immobiliari: Real Estate Added Value, SL, que no va amagar als inquilins que tenia intenció de vendre els espais però que, segons expliquen els afectats, els va dir que tot es faria amb prou temps per donar-los marge de maniobra, "sense presses".

Això va ser abans que el covid alterés tots els plans. La propietat va veure, l'any passat, en la crida de l'Ajuntament l’oportunitat de vendre’s l’espai i va oferir els locals amb el compromís de lliurar-los buits, com es pot veure a les bases de la convocatòria. Consultada per aquest diari, la propietat especifica que només s'entregaran els locals que estan efectivament buits i que, per tant, segur que no es lliuraran les 16 unitats compromeses i s'està "negociant" la sortida amb els afectats. I des de l’Ajuntament admeten problemes en aquesta compra –i en cap altra de les del pla– i apunten que només tiraran endavant les operacions on no hi hagi llogaters. Es descartaran, diuen, els que tinguin contractes vigents i el propietari podria decidir retirar de l’oferta els que no compleixen les condicions.

El taller de restauració d'obres d'art, per exemple, encara té dos anys de contracte. Tres dels espais encara tenen contracte de lloguer en vigor, tot i que el de Celma venç a principis de juny i sí que podria entrar a temps per a l'operació perquè, sobre el paper, estaria lliure de llogater.

Crítiques de l'oposició

El grup d'ERC, que és qui va llançar la proposta de reactivar baixos comercials en desús com una de les condicions per acordar els pressupostos del 2021 amb el govern de Colau i Collboni, ha denunciat aquest tarda la situació de les Corts. Els republicans ja estaven molestos amb el fet que el regidor de Presidència, Jordi Martí, descrivís el projecte com la creació d'una "immobiliària pública", perquè entenien que la idea era "dinamitzar" i no fer compra i venda de locals, i avui han comparegut en roda de premsa per denunciar que "el govern no se'n surt" i que aplica de manera "desastrosa" la proposta pactada amb ells.

El líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat el govern d'aplicar "tan malament la idea" que ha arribat a "posar en risc negocis" que ja estan en marxa. Denuncien que en aquest cas no es compleix la premissa que els locals per adquirir estiguin buits i asseguren que, per tant, no poden entrar en l'operació. “Estic ofès com a ciutadà”, ha lamentat Maragall, que ha instat a fer “marxa enrere”. I JxCat, al seu torn, també havia denunciat amb anterioritat el cas dels locals ocupats de les Corts en comissió i avui ha instat a aturar aquestes compres i a treballar amb més "transparència”. La líder de la formació, Elsa Artadi, que aquesta operació és un exemple de la “Barcelona al revés de Colau i Collboni”, on una iniciativa per dinamitzar el comerç podria acabar expulsant-lo.

Els afectats tenen previst portar el seu cas a l'audiència pública de les Corts aquest vespre i ja han rebut resposta del regidor, que els ha convocat a una trobada el 26 d'abril per parlar de la seva situació.