L'Ajuntament de Barcelona tanca el 2021 amb menys dèficit del previst

El govern d'Ada Colau va anunciar quan presentava el pressupost per al 2021 que la recepta, en plena crisi sanitària, no seria l'estalvi sinó la inversió. "Estirarem més el braç que la màniga", va avisar el regidor de Pressupost, Jordi Martí, per deixar clar que no era el moment de deixar ni un euro al calaix i que preveien un endeutament que podia arribar als 150 milions d'euros. Els números, ara tancats, mostren que l'Ajuntament va tancar l'exercici per segon any consecutiu en negatiu, però el dèficit va ser de 64,7 milions, molt per sota del previst.

En l'anàlisi d'aquest tancament, el mateix Martí ha celebrat avui que les xifres econòmiques de la ciutat són "molt positives" i que el dèficit és més petit que el que s'havia anunciat perquè els ingressos s'han comportat millor del que havien analitzat. Un escenari que assegura que no pot tenir una lectura negativa perquè el grau d'execució del pressupost ha sigut molt alt, de l’entorn del 95%, i que, per tant, no es pot considerar que s'hagi deixat de gastar. El dèficit final pot ser que creixi quan se sumin els resultats de les empreses municipals, a partir de l'abril, però no es preveu en cap cas que superi la barrera dels 100 milions.

El consistori barceloní destaca que, malgrat el context de crisi, l'any passat es va marcar un pic d'inversions: 511 milions, la xifra més alta des del 2014, i que aquest partida inclou 108 milions d'euros destinats a compres de pisos, locals i edificis singulars com la Casa Tosquella, l'antiga editorial Gustavo Gili o El Molino. I va ser any rècord en despesa no financera: 2.857 milions. Ja era, de fet, el pressupost més alt que havia aprovat mai l'Ajuntament (3.231 milions), tot i que el rècord s'ha tornat a superar aquest any, en què s'ha arribat als 3.400 milions.

De la llista d'indicadors que demostren la salut financera del consistori, Martí n'ha remarcat alguns, com que s'estigui pagant els proveïdors a una mitjana de 18,8 dies o que l'estalvi brut –que mesura quin percentatge dels ingressos corrents es pot dedicar a finançar inversions–  s'hagi tornat a situar al voltant del 15% (435 milions), després que el 2020, en el moment més dur de la pandèmia, bona part de la inversió s'hagués de reconduir a despesa per fer front a l'emergència social. I l'endeutament se situa en el 29% dels ingressos i, per tant, molt per sota del sostre del 75% que marca la llei d'hisendes locals.

Segons el govern municipal, els números del 2021 evidencien "solvència econòmica i rigor" però també canvi polític perquè ara "els diners ja no es queden al calaix", en referència als superàvits d'anys anteriors.